Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

19 de juny 2014

Contra l'espam telefònic

Suposo que esteu tan avorrits com jo que gent sense escrúpols empri el vostre telèfon en contra vostre.

Tot seguit us explico dues maneres de reduir aquestes agressions que em funcionen. Amb dues prèvies...

Mantenir-se inexorablement en català, reflexions prèvies
 Aquest sistema és molt eficaç perquè els callcenters fan campanyes per a moltes empreses reutilitzant sempre les dades que obtenen en cada campanya; si arriben a la conclusió que ets impenetrable a la seva llengua, et classifiquen de retardat, sordmut o el que sigui, de manera que en successives campanyes s'estalvien de trucar-te.

Heu de pensar que aquestes empreses cerquen optimitzar el temps dels seus esclaus. Per exemple, tenen autòmates que truquen dins de certs rangs horaris als telèfons de la propera campanya. Tant si la trucada queda desatesa com si algú respon l'autòmata apunta el resultat, cosa que facilita la sobresaturació laboral dels seus treballadors.

Amb aquesta filosofia de rapacitat explotadora, no és de sorprendre que desestimin els telèfons que es mostren impermeables a les seves estratègies comunicatives.

Per part vostra, és molt convenient tenir un terminal que permeti identificar la trucada entrant. Podeu fins i tot contractar amb algunes operadores el rebuig sistemàtic de trucades ocultes (els organismes oficials queden exclosos d'aquestes restriccions). Justament per evitar en part aquests rebutjos i també per raons d'economia, els callcenters solen contractar un número de la zona on volen fer una campanya molt intensa: la trucada segueix procedint de Marràqueix o Buenos Aires, però a tu et surt un número del poble del costat, que no tens identificat, sense que et resulti sospitós. Per altra banda, si el terminal et mostra que la trucada ve d'un remitent ocult, pel fet de no contestar passaran a creure que no sols ser a casa en aquelles hores...


Mantenir-se inexorablement en català

Sempre que dubteu si la trucada pot ser espam, o justament en despenjar i comprovar que se us adreça una persona desconeguda en llengua estrangera, el millor és iniciar la conversa amb una frase gens light (aquell dialecte del castellà tan habitual a BCN), com ara "Déu vos guard, per qui demaneu?" o, si ja han dit alguna cosa com ara demanar per una persona concreta, "Qui el demana, sisplau?". Després de repetir dues o tres vegades l'intent de comprovar si són vigents les dades que han comprat i que indiquen que X té el telèfon Y i és potencial comprador de Z, es passaran  a coartar subreptíciament el canvi de codi (code switch coertion) amb clixés com ara "Cómo?" "Me lo repite, por favor?", "Me lo puede decir más lento, si es tan amable?" o us voldran imposar obertament l'ús del castellà amb allò de "No le entiendo, hábleme en español, por favor", "Me lo puede decir en castellano, si no le importa?".

Aquí és on us jugueu l'èxit d'esdevenir inútils com a la mili o el fracàs d'acabar cedint i que us cataloguin com a espècimen idoni per a l'ensinistrament dels esclaus que han de trucar als poblats gals i a les reserves de recalcitrants. Perquè si entreu en dinàmica comunicativa amb ells, hauran guanyat. Si els dieu "Sí que m'importa" o "I per què no és vostè tan amable de parlar-me en la meva llengua" o "Vostè s'ha equivocat de país...", tard o d'hora us passareu al castellà i un poc després estareu argumentant a la defensiva per què no voleu televisió per cable, cursos de cuina nepalesa o fer un creuer pel mar mort.

Un cop passen de demanar per la persona que volen confirmar a la coerció de canvi de codi (subreptícia o explícita), la mesura més desactivadora és mimetitzar els seus clixés: que diu "No le entiendo, hábleme en español, por favor", li responc "No l'entenc,parlim en català, per favor" i ara sí que miro d'emprar el català més coincident i light; no diré "sisplau" sinó "per favor", no diré si m'ho pot dir "a poc a poc" sinó "lentament", etc. En no entrar en el seu joc i desobeir les ordres de canviar de llengua fent servir les seves mateixes paraules fem evident que segurament no és cert que no l'estem entenent però només se li farà evident justament en descobrir que ens està entenent en català i en adonar-se que tan creïble és la nostra incompresió com la seva.

Tingueu en compte que per a ells el temps consumit és crític i que, si incompleixen amb la quota que se'ls fixa cada jornada per haver trigat massa a catalogar-vos d'irredempts habitants de l'illa de Robinson, passen a ser vistos com els remers de la galera romana que no segueixen el ritme del tabaler...

En qualsevol cas, entre els ganxos que poden fer servir per arrossegar-vos a voler argumentar amb ells hi ha tots els possibles xantatges sentimentals, com ara dir-vos que si no us torturen van a l'atur, que l'empresa contracta invidents o paraplègics; llavors podríeu argumentar que hi ha 800.000 catalans aturats que podrien dedicar-se a torturar catalans en català, però en el moment que comences a dialogar amb ells, has entrat en caiguda lliure...

La patronal d'aquest sector aplica la màxima que el (nostre) bilingüisme és molt útil per tal que ells puguin contractar monolingües amb sous miserables. Quan qüestiones el seu dret a imposar-nos el castellà, el seu plantejament deixa de ser rendible i t'exclouen de les properes promocions.

És clar que, si això ho fes una proporció important dels catalans, acabarien obrint callcenters al nostre país i hi contractarien catalanoparlants. Llavors necessitarem el segon mètode.


Informar-los de la multa que els pot caure al damunt, reflexions prèvies

El segon mètode es basa en certs principis legals que no coneixem gaire, però que tenen molta més força si podem enregistrar la conversa. Des d'un telèfon fix no és tan fàcil, però amb un mòbil només cal instal·lar una app enregistradora com aquesta (Android):

https://play.google.com/store/apps/details?id=polis.app.callrecorder

De tota manera, el qui truca no acaba de tenir certesa de si tenim la línia redirigida a un mòbil o si tenim un equip de sobretaula amb enregistradora de missatges.

Aquí també és important la identificació de la trucada; en el cas de la gravadora de mòbil, és freqüent que enregistri amb la trucada tota la informació (número que truca, data i durada).


Informar-los de la multa que els pot caure al damunt

Resulta que una empresa privada que obtingui les teves dades de terceres persones està obligada per la Llei de protecció de dades personals (LPDP) a dir-te com les ha obtingut i a demanar-te conformitat per a emmagatzemar-les i t'ha de recordar, cada vegada que et contacti, els drets que tens de retractació, etc. Però si ho fessin, molta gent s'hi oposaria, la comunicació s'allargaria improductivament i moltes vegades tindrien el dilema de revelar la identitat de l'empresa intermediària per no haver de repetir tota la litúrgia o mantenir la simulació que són l'empresa que diuen ser (la que paga la campanya) i repetir la petició de consentiment etc.

El procediment implica, un cop ens han trucat dient que ho fan de part de tal empresa, que prenguem la iniciativa i li diguem a la persona que ens truca:

  • perdoni, em pot repetir com es diu?
  • X
  • diu que truca en nom de Y?
  • sàpiga que estic enregistrant la trucada i que faré servir aquesta gravació, feta avui dia tal del tal  a les tal després que vostè truqués al meu número Z.
  • també ha de saber que, en no haver-me comunicat (abans d'aquesta trucada) qui els ha facilitat les meves dades ha vulnerat vostè l'article 27.1 de la LPDP i, en no haver començat aquesta trucada informant-me de l’origen de les dades i de la identitat del responsable del tractament, així com dels drets que m’assisteixen, ha vulnerat vostè l'article 30.2 de la mateixa llei.
  • encara li cal saber que, segons l'article 44.3.f aquestes dues infraccions són de caràcter greu i se sancionen cadascuna amb multes de 40.001 a 300.000 euros.
  • en resum, quan acabaré de donar-li aquestes explicacions, jo penjaré el telèfon i vostè procedirà a esborrar les meves dades del seu fitxer; si mai em tornen a trucar des d'aquest número telefònic o en nom de la mateixa empresa, faré efectiva la denúncia contra vostè i contra l'empresa. Llavors, com que seria la segona vegada, estaríem parlant de 120.003 euros de multa, si no és que els tribunals troben que la reiteració ho converteix en infracció molt greu (de 300.001 a 600.000 euros).
  • que tingui vostè un bon dia / tarda / vespre...

(NB m'han demanat una versió imprimible de la conversa antiespam)

Haig d'admetre que només m'han deixat arribar al final d'aquesta tirallonga una vegada; admeto que em vaig confondre amb la numeració dels articles i que després va resultar que l'enregistrament va sortir defectuós, però altres vegades que ens hem quedat a mitges han tingut la mateixa conseqüència de deixar-me tranquil.

I si mai em surt un advocat que pretengui convèncer-me que no tinc raó, em limitaré a dir-li un cop i altre que m'acullo a l'article 16 de la LDPD que reconeix el meu dret a veure cancel·lades les meves dades personals del seu fitxer. Cal suposar que abans que pagar advocats per fer espam telefònic les empreses preferiran deixar de torturar els qui els ho hagin posat difícil.

Que tingueu sort i que l'espam sigui curt

PD En Marc Serrano suggereix la llista Robinson dels espanyols.
PD2 amb l'arribada del reglament europeu, això deu haver canviat lleugerament. Avui (22-1-2019) he vist una piulada que em sembla digna de reproducció:



https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792
https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792
https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792

Apèndix 1: anècdotes posteriors a la redacció d'aquest post

11/07/2014 14h27 em truquen del 911121990, que sembla que és de Jazztel; diàleg:

A Per qui demana, sisplau?
B Buenas tardes
A Per qui demana, sisplau?
B Bueeenas taaaardes (ho diu allargant les sil·labes tòniques, apujant la intensitat i deixant traslluir cabreig [com si diguéssim "me tenía que tocar a mi el paleto"]).
A Per qui demana, sisplau?
B penja sense acomiadar-se



Durada de la trucada: dotze segons.

 Apèndix 2: què diu la llei de Protecció de Dades Personals
 
Article 16Dret de rectificació i cancel·lació
1. El responsable del tractament té l’obligació de fer efectiu el dret de rectificació o cancel·lació de l’interessat en el termini de deu dies.
 

Article 27
Comunicació de la cessió de dades
1. El responsable del fitxer, en el moment en què s’efectuï la primera cessió de dades, ha d’informar-ne els afectats, indicant-hi, també, la finalitat del fitxer, la naturalesa de les dades que han estat cedides i el nom i l’adreça del cessionari.


Article 30
Tractaments amb finalitats de publicitat i de prospecció comercial
2. Quan les dades procedeixin de fonts accessibles al públic, de conformitat amb el que estableix el paràgraf segon de l’article 5.5 d’aquesta Llei, en cada comunicació que s’adreci a l’interessat s’ha d’informar de l’origen de les dades i de la identitat del responsable del tractament, així com dels drets que l’assisteixen.


Article 44
3. Són infraccions greus: 
f) L’incompliment del deure d’informació a l’afectat sobre el tractament de les seves dades de caràcter personal quan les dades no s’hagin aconseguit del mateix interessat.


Article 45
Tipus de sancions

2. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 40.001 a 300.000 euros.