Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

19 de juny 2014

Contra l'espam telefònic

Suposo que esteu tan avorrits com jo que gent sense escrúpols empri el vostre telèfon en contra vostre.

Tot seguit us explico dues maneres de reduir aquestes agressions que em funcionen. Amb dues prèvies...

Mantenir-se inexorablement en català, reflexions prèvies
 Aquest sistema és molt eficaç perquè els callcenters fan campanyes per a moltes empreses reutilitzant sempre les dades que obtenen en cada campanya; si arriben a la conclusió que ets impenetrable a la seva llengua, et classifiquen de retardat, sordmut o el que sigui, de manera que en successives campanyes s'estalvien de trucar-te.

Heu de pensar que aquestes empreses cerquen optimitzar el temps dels seus esclaus. Per exemple, tenen autòmates que truquen dins de certs rangs horaris als telèfons de la propera campanya. Tant si la trucada queda desatesa com si algú respon l'autòmata apunta el resultat, cosa que facilita la sobresaturació laboral dels seus treballadors.

Amb aquesta filosofia de rapacitat explotadora, no és de sorprendre que desestimin els telèfons que es mostren impermeables a les seves estratègies comunicatives.

Per part vostra, és molt convenient tenir un terminal que permeti identificar la trucada entrant. Podeu fins i tot contractar amb algunes operadores el rebuig sistemàtic de trucades ocultes (els organismes oficials queden exclosos d'aquestes restriccions). Justament per evitar en part aquests rebutjos i també per raons d'economia, els callcenters solen contractar un número de la zona on volen fer una campanya molt intensa: la trucada segueix procedint de Marràqueix o Buenos Aires, però a tu et surt un número del poble del costat, que no tens identificat, sense que et resulti sospitós. Per altra banda, si el terminal et mostra que la trucada ve d'un remitent ocult, pel fet de no contestar passaran a creure que no sols ser a casa en aquelles hores...


Mantenir-se inexorablement en català

Sempre que dubteu si la trucada pot ser espam, o justament en despenjar i comprovar que se us adreça una persona desconeguda en llengua estrangera, el millor és iniciar la conversa amb una frase gens light (aquell dialecte del castellà tan habitual a BCN), com ara "Déu vos guard, per qui demaneu?" o, si ja han dit alguna cosa com ara demanar per una persona concreta, "Qui el demana, sisplau?". Després de repetir dues o tres vegades l'intent de comprovar si són vigents les dades que han comprat i que indiquen que X té el telèfon Y i és potencial comprador de Z, es passaran  a coartar subreptíciament el canvi de codi (code switch coertion) amb clixés com ara "Cómo?" "Me lo repite, por favor?", "Me lo puede decir más lento, si es tan amable?" o us voldran imposar obertament l'ús del castellà amb allò de "No le entiendo, hábleme en español, por favor", "Me lo puede decir en castellano, si no le importa?".

Aquí és on us jugueu l'èxit d'esdevenir inútils com a la mili o el fracàs d'acabar cedint i que us cataloguin com a espècimen idoni per a l'ensinistrament dels esclaus que han de trucar als poblats gals i a les reserves de recalcitrants. Perquè si entreu en dinàmica comunicativa amb ells, hauran guanyat. Si els dieu "Sí que m'importa" o "I per què no és vostè tan amable de parlar-me en la meva llengua" o "Vostè s'ha equivocat de país...", tard o d'hora us passareu al castellà i un poc després estareu argumentant a la defensiva per què no voleu televisió per cable, cursos de cuina nepalesa o fer un creuer pel mar mort.

Un cop passen de demanar per la persona que volen confirmar a la coerció de canvi de codi (subreptícia o explícita), la mesura més desactivadora és mimetitzar els seus clixés: que diu "No le entiendo, hábleme en español, por favor", li responc "No l'entenc,parlim en català, per favor" i ara sí que miro d'emprar el català més coincident i light; no diré "sisplau" sinó "per favor", no diré si m'ho pot dir "a poc a poc" sinó "lentament", etc. En no entrar en el seu joc i desobeir les ordres de canviar de llengua fent servir les seves mateixes paraules fem evident que segurament no és cert que no l'estem entenent però només se li farà evident justament en descobrir que ens està entenent en català i en adonar-se que tan creïble és la nostra incompresió com la seva.

Tingueu en compte que per a ells el temps consumit és crític i que, si incompleixen amb la quota que se'ls fixa cada jornada per haver trigat massa a catalogar-vos d'irredempts habitants de l'illa de Robinson, passen a ser vistos com els remers de la galera romana que no segueixen el ritme del tabaler...

En qualsevol cas, entre els ganxos que poden fer servir per arrossegar-vos a voler argumentar amb ells hi ha tots els possibles xantatges sentimentals, com ara dir-vos que si no us torturen van a l'atur, que l'empresa contracta invidents o paraplègics; llavors podríeu argumentar que hi ha 800.000 catalans aturats que podrien dedicar-se a torturar catalans en català, però en el moment que comences a dialogar amb ells, has entrat en caiguda lliure...

La patronal d'aquest sector aplica la màxima que el (nostre) bilingüisme és molt útil per tal que ells puguin contractar monolingües amb sous miserables. Quan qüestiones el seu dret a imposar-nos el castellà, el seu plantejament deixa de ser rendible i t'exclouen de les properes promocions.

És clar que, si això ho fes una proporció important dels catalans, acabarien obrint callcenters al nostre país i hi contractarien catalanoparlants. Llavors necessitarem el segon mètode.


Informar-los de la multa que els pot caure al damunt, reflexions prèvies

El segon mètode es basa en certs principis legals que no coneixem gaire, però que tenen molta més força si podem enregistrar la conversa. Des d'un telèfon fix no és tan fàcil, però amb un mòbil només cal instal·lar una app enregistradora com aquesta (Android):

https://play.google.com/store/apps/details?id=polis.app.callrecorder

De tota manera, el qui truca no acaba de tenir certesa de si tenim la línia redirigida a un mòbil o si tenim un equip de sobretaula amb enregistradora de missatges.

Aquí també és important la identificació de la trucada; en el cas de la gravadora de mòbil, és freqüent que enregistri amb la trucada tota la informació (número que truca, data i durada).


Informar-los de la multa que els pot caure al damunt

Resulta que una empresa privada que obtingui les teves dades de terceres persones està obligada per la Llei de protecció de dades personals (LPDP) a dir-te com les ha obtingut i a demanar-te conformitat per a emmagatzemar-les i t'ha de recordar, cada vegada que et contacti, els drets que tens de retractació, etc. Però si ho fessin, molta gent s'hi oposaria, la comunicació s'allargaria improductivament i moltes vegades tindrien el dilema de revelar la identitat de l'empresa intermediària per no haver de repetir tota la litúrgia o mantenir la simulació que són l'empresa que diuen ser (la que paga la campanya) i repetir la petició de consentiment etc.

El procediment implica, un cop ens han trucat dient que ho fan de part de tal empresa, que prenguem la iniciativa i li diguem a la persona que ens truca:

  • perdoni, em pot repetir com es diu?
  • X
  • diu que truca en nom de Y?
  • sàpiga que estic enregistrant la trucada i que faré servir aquesta gravació, feta avui dia tal del tal  a les tal després que vostè truqués al meu número Z.
  • també ha de saber que, en no haver-me comunicat (abans d'aquesta trucada) qui els ha facilitat les meves dades ha vulnerat vostè l'article 27.1 de la LPDP i, en no haver començat aquesta trucada informant-me de l’origen de les dades i de la identitat del responsable del tractament, així com dels drets que m’assisteixen, ha vulnerat vostè l'article 30.2 de la mateixa llei.
  • encara li cal saber que, segons l'article 44.3.f aquestes dues infraccions són de caràcter greu i se sancionen cadascuna amb multes de 40.001 a 300.000 euros.
  • en resum, quan acabaré de donar-li aquestes explicacions, jo penjaré el telèfon i vostè procedirà a esborrar les meves dades del seu fitxer; si mai em tornen a trucar des d'aquest número telefònic o en nom de la mateixa empresa, faré efectiva la denúncia contra vostè i contra l'empresa. Llavors, com que seria la segona vegada, estaríem parlant de 120.003 euros de multa, si no és que els tribunals troben que la reiteració ho converteix en infracció molt greu (de 300.001 a 600.000 euros).
  • que tingui vostè un bon dia / tarda / vespre...

(NB m'han demanat una versió imprimible de la conversa antiespam)

Haig d'admetre que només m'han deixat arribar al final d'aquesta tirallonga una vegada; admeto que em vaig confondre amb la numeració dels articles i que després va resultar que l'enregistrament va sortir defectuós, però altres vegades que ens hem quedat a mitges han tingut la mateixa conseqüència de deixar-me tranquil.

I si mai em surt un advocat que pretengui convèncer-me que no tinc raó, em limitaré a dir-li un cop i altre que m'acullo a l'article 16 de la LDPD que reconeix el meu dret a veure cancel·lades les meves dades personals del seu fitxer. Cal suposar que abans que pagar advocats per fer espam telefònic les empreses preferiran deixar de torturar els qui els ho hagin posat difícil.

Que tingueu sort i que l'espam sigui curt

PD En Marc Serrano suggereix la llista Robinson dels espanyols.
PD2 amb l'arribada del reglament europeu, això deu haver canviat lleugerament. Avui (22-1-2019) he vist una piulada que em sembla digna de reproducció:



https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792
https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792
https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792

Apèndix 1: anècdotes posteriors a la redacció d'aquest post

11/07/2014 14h27 em truquen del 911121990, que sembla que és de Jazztel; diàleg:

A Per qui demana, sisplau?
B Buenas tardes
A Per qui demana, sisplau?
B Bueeenas taaaardes (ho diu allargant les sil·labes tòniques, apujant la intensitat i deixant traslluir cabreig [com si diguéssim "me tenía que tocar a mi el paleto"]).
A Per qui demana, sisplau?
B penja sense acomiadar-se



Durada de la trucada: dotze segons.

 Apèndix 2: què diu la llei de Protecció de Dades Personals
 
Article 16Dret de rectificació i cancel·lació
1. El responsable del tractament té l’obligació de fer efectiu el dret de rectificació o cancel·lació de l’interessat en el termini de deu dies.
 

Article 27
Comunicació de la cessió de dades
1. El responsable del fitxer, en el moment en què s’efectuï la primera cessió de dades, ha d’informar-ne els afectats, indicant-hi, també, la finalitat del fitxer, la naturalesa de les dades que han estat cedides i el nom i l’adreça del cessionari.


Article 30
Tractaments amb finalitats de publicitat i de prospecció comercial
2. Quan les dades procedeixin de fonts accessibles al públic, de conformitat amb el que estableix el paràgraf segon de l’article 5.5 d’aquesta Llei, en cada comunicació que s’adreci a l’interessat s’ha d’informar de l’origen de les dades i de la identitat del responsable del tractament, així com dels drets que l’assisteixen.


Article 44
3. Són infraccions greus: 
f) L’incompliment del deure d’informació a l’afectat sobre el tractament de les seves dades de caràcter personal quan les dades no s’hagin aconseguit del mateix interessat.


Article 45
Tipus de sancions

2. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 40.001 a 300.000 euros.

23 de gener 2014

Rambla de Nelson Mandela

Quan ara fa uns anys vaig anar a viure a la Rambla de Prim, em vaig sentir cofoi de tenir un referent important a l'adreça. Inquiet com sóc, vaig voler saber coses del personatge més enllà dels mínims escolars.

La meva sorpresa fou immensa en descobrir que el setembre del 1843 Barcelona el va declarar traïdor pels bombardejos ordenats per Espartero. En especial, és molt significatiu que la seva promoció a general (era brigadier) es degué a una gran aportació a l'estratègia militar: la d'atacar la població civil com a manera d'inhabilitar l'adversari; va fer apuntar els canons no pas a les barricades de Sant Andreu de Palomar, sinó a les cases immediates, que es varen esfondrar sobre els "sublevats", amb grans "danys col·laterals", que en diuen ara.

He destacat el mot "sublevats" perquè en realitat les forces insurrectes de Barcelona (la revolta de la Camància o Jamància) es varen mantenir fidels a la revolta antiborbònica i el dictador Narváez fou qui va trair el compromís de convocar eleccions.

No és sorprenent que la Barcelona de Porcioles li dediqués la seva millor rambla a un traïdor, just en el lloc on va convertir en lapidària la frase "O caixa o faixa" que defineix la seva ambició d'arribar a general encara que fos traïnt la seva pàtria i inventant l'estratègia que tots els genocides moderns han copiat.

Doncs, per a mi Prim representa la traïció, l'ambició deshonesta, el bel·licisme i l'apologia de la violència. No nego que fou un prohom del seu temps i que mereix ser conegut i estudiat, però honorant-lo Barcelona no fa cap favor als ideals de la pau i del progrés.

Quan va morir el Dr. Broggi, em va semblar que es presentava una gran ocasió per netejar el nomenclàtor de Barcelona si se li dedicava l'actual Rambla de Prim. Vaig enviar correus i modestament vaig fer el soroll que vaig poder, però sembla que ja està presa la decisió d'honorar-lo en un altre indret.

Llavors, cercant un nom que no tingui cap carrer o plaça dedicat i que simbolitzi el contrari que Prim (la pau, el diàleg, el servei honorable al seu país...) vaig concloure que Nelson Mandela seria el candidat ideal per substituir Prim per denominar la Rambla que cobreix la riera d'Horta fins al mar. Hi ha el petit problema administratiu que encara no fa cinc anys que ha mort, però penso que amb un premi Nobel de la Pau es podria relaxar el reglament.

Convido tothom que vulgui sumar-se a la candidatura a enviar-me les seves reflexions a l'adreça electrònica l l u i s arrova d e y z a g u i r r e seguida d'un punt i del domini de Catalunya (cat).

El fragment següent testifica que els representants de la ciutat, contraris al dictador Narváez, varen proscriure el brigadier Prim:

Si voleu seguir tota la història en versió del S. XIX, aquest és el llibre que us heu de baixar:

20 de novembre 2013

Què vol dir equinacional?

Equinacional significa "participat equitativament per les diverses nacions d'un estat o organisme plurinacional".
L'exemple ens el dóna la Constitució imposada per la Unió europea a l'Estat de Sèrbia i Montenegro, on l'equivalent del tribunal constitucional està integrat per un nombre igual de jutges de cada nació o on el parlament té un nombre de parlamentaris proporcional a la població però els acords han d'obtenir majoria per separat entre els diputats de cada nació, de manera que s'evita l'hegemonisme.

yu2002.htm
yu2003.htm

19 de novembre 2013

Vot secret vs vot confidencial

Aquesta idea ha estat recollida per thecatalanproject.org: thecatalanproject.org/ca/motius/vot-secret-vs-vot-confidencial

Un dels grans dèficits actuals de la democràcia és que el vot és secret quan hauria de ser confidencial.

El caràcter secret del vot provoca múltiples inconvenients:
  • s'ha de limitar a una jornada electoral cada X anys
  • és irreversible fins a la propera jornada electoral
  • és inescrutable (un cop és dins l'urna, no hi ha manera de saber si te l'han canviat), sobretot en el cas del vot per correu, que és on es fan més trampes

    Que el dret de vot quedi circumscrit a una jornada cada X anys és la causa de molts de mals:
  • els partits polítics tenen estratègies resultadistes a molt curt termini;
  • als països bananers la campanya electoral se salta tots els límits econòmics, va precedida de precampanya de diversos mesos (centrada normalment en vendre idees-bonus) i a les monarquies bananeres més primitives encara hi ha avant-precampanya (des de dos anys abans de la convocatòria), centrada en la presentació de tota mena de biografies, panegírics i hagiografies dels seus candidats estrella a cada ciutat, vila, poble i llogarret per minúscul que sigui;
  • la comunicació dels partits no s'orienta al debat de les idees sinó a invertir cabassos de diner públic en espots centrats en la clenxa o el rímel dels seus candidats.

    Que sigui irreversible elimina la possibilitat d'una participació activa de la ciutadania; contràriament, si el ciutadà pogués en qualsevol moment retirar el seu vot a una formació i donar-lo a una altra, la democràcia seria molt més rica.

    Que sigui inescrutable significa que no tens manera de comprovar si t'han canviat el vot. Quan vaig votar per primera vegada per correu perquè no arribava fins ben entrada la nit, vaig voler assegurar-me que al meu col·legi hi hagués almenys un vot per a la meva opció. Impossible. Els membres de la mesa i els apoderats incompleixen l'obligació de penjar una còpia de l'acta a la porta del col·legi electoral. Vaig reclamar amb carta certificada a la Junta electoral i encara espero resposta...

    Aspiro a un sistema on el votant i agents notarials autoritzats pel votant puguin verificar que no s'ha modificat el seu vot. O sigui, un sistema basat en la confidència (DIEC; Acció de confiar o de fer saber a algú alguna cosa que no ha de divulgar), que ve de "fides=fe". Antigament això hauria estat encara més complex que muntar un sistema de votacions cada quatre anys. Avui, però, tots utilitzem cada dia sistemes que gestionen la nostra informació confidencial (contrasenyes, diners...) amb plenes garanties i màxima agilitat. Segur que a la majoria li importaria menys que es divulgués a quin partit vota que no pas que se sabés totes les persones amb qui intercanvia correus electrònics o SMS.

    Per no marejar-nos massa, jo proposaria que el vot només es pogués modificar una vegada al mes. Algú objectarà que no podem estar investint i acomiadant parlamentaris cada mes, però això només passaria si parlem de districtes unipersonals, que no és la meva preferència. Si tenim en compte fins a quins ridículs s'ha degradat el parlamentarisme, amb 130 diputats que es limiten a prémer el botó corresponent a l'opció que el cada pastor indica al seu ramat, perdó, que cada cap de files indica al seu grup parlamentari, ho canviaríem per un parlament amb tants escons com grups parlamentaris, la força dels quals seria el nombre absolut de vots de què disposin aquell mes. Els discursos no es farien per convèncer els altres diputats (absurditat sota un règim totalitari de "disciplina de partit") sinó per vendre la seva idea a l'electorat.

    I, per a les persones que ho trobin massa agosarat, es pot arbitrar un model mixt: mentre hi hagi gent que hi cregui, es fan eleccions i es trien diputats i per als que ho prefereixin es dóna vot confidencial. El ciutadà que opti pel vot secret, no podrà gaudir del vot confidencial durant aquella legislatura. I els diputats escollits seran proporcionals al percentatge de l'electorat que ha participat en el vot secret: si un 40% va a les urnes, s'escullen 54 diputats i la seva força és la suma dels vots emesos a través de les urnes i els vots confidencials. Si al ciutadà se'l fa optar a priori (com passa amb el vot anticipat) es podria reduir progressivament el nombre de taules i de personal necessari per a la jornada electoral.

    Tothom copia les bones idees; excepte aquelles que no arriben a néixer perquè els que les haurien pogut implantar per primera vegada cedeixen a l'argument que "això no es fa enlloc" o "això no ho ha fet mai ningú".


    Recull de notícies per reflexionar sobre la perfectibilitat dels sistemes electorals:
  • biblio.juridicas.unam.mx/libros/1/6/4.pdf
  • canariascnnews.com/index.php/item/821-el-voto-por-correo-deslegitima-las-elecciones-celebradas-en-miami
  • www.losgenoveses.net/Los%20Asuntillos/casomelilla/casomelillavoto.htm
  • www.publico.es/espana/179519/juicio-a-ediles-del-partido-popular-por-manipular-el-voto-de-ancianos
  • politica.elpais.com/politica/2013/03/13/actualidad/1363211824_691434.html
  • www.verdes.es/web/ActVotoCorreo.htm
  • noticias.juridicas.com/articulos/55-Derecho%20Penal/201010-10843930765328.html
  • foroloco.foros.ws/t3645/pp-mas-fraude-en-censo-castellon/


    La primera pregunta que ens podem fer després de llegir totes aquestes notícies sobre frau electoral és si tots els delinqüents electorals són uns incompetents pocatraça i els enxampen tots, o si estem davant la punta de l'iceberg.

    I ens podem fer una segona pregunta: ¿quants d'aquests fraus es podrien evitar radicalment o detectar amb més facilitat amb un sistema de vot confidencial però no secret? Jo crec que la majoria.
  • 22 de juliol 2013

    Honorable passatger

    Avui, 22 de juliol, no he resistit la temptació d'adreçar-me a un passatger desconegut al metro. Li he dit:
    Perdoneu, no us han dit mai que us assembleu extraordinàriament a l'Honorable Joan Rigol ?
    El passatger m'ha respost: " Sí que m'hi assemblo...! " amb un somriure trapella. L'era!
    No recordaré amb detall la conversa que hem tingut mentre anàvem de Diagonal L3 a Diagonal L5 on ens hem separat, però li he fet avinent que el que més trobava inversemblant no era la similitud amb les imatges conegudes sinó el fet de trobar un Honorable al metro.

    M'ha comentat que, quan era senador a Madrid, el va visitar un conegut i li va engaltar que, amb els càrrecs, els polítics s'encastellaven. Per tota resposta, li va mostrar l'abonament del metro. L'altre, el que el criticava, no va saber-ho identificar, no sabia com eren els bitllets de metro.

    També ha tingut temps per dir-me que va habitualment en metro i que només havia tingut algun incident incòmode durant l'etapa en què fou Conseller de treball...

    Us ho explico perquè fa 51 anys que sóc usuari del metro en dies laborables i mai no m'hi havia trobat ningú de les castes dirigents.

    Potser aquesta setmana em trucaran i descobriré que aquestes enquestes que suposadament il·luminen i guien el criteri dels nostres polítics no són una llegenda urbana. Potser em tocarà la rifa. Potser es legalitzarà el verb 'dimitir'.

    M'ha agradat descobrir que hi ha polítics que no són avatars dins d'una pantalla de plasma, i especialment que poden tenir un tracte tan humà, exquisit, proper...

    Ha estat un plaer, Honorable passatger!