Fa divuit mesos vaig demanar als federalistes que es decidissin a presentar una proposta federal conjunta (UDC+PSC+ICV) i a exigir unes regles de negociació justes (on Espanya no fos part i àrbitre al mateix temps, com va passar el 1978) i els advertia que una negociació entre iguals només és possible si cada part gaudeix de dret a decidir (Federalistes indecisos).
La primera resposta que he rebut a la meva petició (encara que admeto que no m'anava adreçada personalment) és la "Pregunta de les Tres Garanties" del renovador Miquel Iceta. Com que trobo que les tres garanties són el més important de la pregunta, m'hi referiré amb l'acrònim P3G. La copio literalment per als que vagin fluixos com jo de memòria interna:
He dit que la P3G no m'anava adreçada personalment, però imagino que el Sr. Iceta aspira a que no la facin seva només els altres 8155 militants, simpatitzants i ciutadans en general que el varen votar (descarto els pakistanesos seguidors de Collboni), de manera que m'ho he pres com una invitació personal.
La fórmula P3G em suscita dubtes d'interpretació que caldria dilucidar abans de sotmetre-la a votació. Però abans d'entrar a analitzar les ambigüitats o indefinicions que conté la P3G, vull descartar que se'm prengui per l'il·lús que ignora les dificultats que caldria vèncer per tal que l'altra part permetés que els catalans votéssim la P3G:
1) L'altra part inclou adversaris del Sr. Iceta que entenen que solidaritat vol dir arruïnar les comarques del Delta de l'Ebre i la seva reserva natural per poder fer camps de golf als deserts d'Almeria i Múrcia.
2) També inclou aliats del Sr. Iceta com el Sr. Leguina, que fa poc escrivia al diari El País
3) El marc de les negociacions és una constitució neofranquista que va ser pensada contra els països catalans (com tot el que articula Espanya des de la seva invenció el 1812); això es pot constatar comparant amb enteniment l'article 145.1 amb la transitòria 4a.
Algun dia m'agradarà allargar-me sobre aquests punts, però ara els he apuntat com alguns dels que fan extremament improbable que el règim trobi més tolerable la P3G que la pregunta estèrilment doble del 9N. Ara, però, intentaré mostrar les febleses de la P3G i apuntar com les convertiria jo en fortaleses.
Hi ha una primera ambigüitat sintàctica, perquè els complements directes 'pacte' i 'blindatge' es podrien coordinar amb 'acord' o amb 'reconeixement'; interpreto que ens cenyim a la segona opció, que trobo més potent, en la mesura que tenen més força com a complements directes de 'garanteixi' que no pas de 'negociï'.
Reprodueixo tot seguit la P3G destacant els mots que exigeixen exègesi:
'vol que el Govern de Catalunya <negociï> amb les <institucions de l'Estat> un acord que <garanteixi> el reconeixement del <caràcter nacional> de Catalunya, un pacte fiscal <solidari> <<i>> el <blindatge> de les competències en llengua i cultura?'
Tot seguit intentaré desambiguar les paraules destacades per tal que la P3G pugui obtenir el meu vot i el de milions de catalans:
<solidari> → Com caldria entendre solidari per tal que jo votés afirmativament la P3G?
A Catalunya tenim aproximadament 770400 persones que incompleixen llur deure constitucional (art. 35.1) de treballar sense que les institucions de l'Estat hi posin remei. Dels tres milions d'ocupats, n'hi ha 416480 que ho fan per sous miserables que violen llur dret constitucional "a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família" (art. 35.1), segons el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
Les causes que reclamen la meva solidaritat a Catalunya, a més dels que cobren sous anticonstitucionals i els aturats, inclouen els desnonats, les víctimes dels incompliments de la Llei de la Dependència o del decret de lloguers per a joves, les de la pobresa energètica, medicamentosa, els becaris o els usuaris de la sanitat i l'educació públiques. La relació no és exhaustiva, tot i que ja cansa...
En canvi, em desplau enormement que les meves aportacions solidàries (no entro a valorar si allò furtat sense consentiment es pot considerar aportació solidària) serveixin per tenir a Extremadura la ràtio més elevada de funcionaris de la UE, per afavorir, via fons europeus, latifundistes andalusos o per alimentar la corrupció dels EREs i els PERs.
Doncs, votaré afirmativament la P3G si solidaritat s'interpreta que els meus diners només aniran a atendre causes a l'estranger quan s'hauran pogut atendre totes les de Catalunya (i les de l'estranger no s'haurien de restringir a Espanya, haurien d'incloure la resta de l'estranger).
<caràcter nacional> de Catalunya → partint de la base que la nació que jo sento meva té com a signe d'identitat la meva llengua, votaré favorablement la P3G si s'eliminen les traves a la federació de comunitats autònomes (art. 145.1 de la constitució neofranquista) i es deixa oberta la porta a una articulació nacional dels països catalans en el cas que valencians, baleàrics, etc així ho vulguin.
<negociï> → Decebut com estic de l'experiència desastrosa de la transició a la democràcia, que fa 36 anys que estem esperant que es completi (i ara més aviat estem regressant), la P3G tindrà el meu vot favorable si s'entén que el calendari raonable per a la negociació és de sis mesos (el període constituent del 77-8 va durar tretze mesos, ergo 6 mesos basten), passats els quals sense haver obtingut les tres garanties, Catalunya emprendrà el seu propi camí.
<institucions de l'Estat> → Entenc la indefinició de la fórmula, davant la impossibilitat per al Sr Iceta de proposar-nos un interlocutor solvent: el diguem-ne tribunal constitucional? el partit dels processats? les Cortes? el monarca que s'ha deixat menystenir fins al punt que "el gobierno de su Majestad el padre de Vuestra Majestad" no va posar els càrrecs a la seva disposició? Sincerament, aquí és per a mi on la fórmula P3G fluixeja més, no acabo de veure quina de les Institucions de l'Estat em mereix prou credibilitat per atorgar el meu sí a la P3G. Però confio tant en la renovació, que d'un renovador com el Sr. Iceta n'espero que es tregui de la màniga una institució de l'Estat que no estigui contaminada del desprestigi universal de la marca Espanya.
<garanteixi> i <blindatge> → Aquests dos mots van junts perquè impliquen el mateix: l'única garantia que em deixaria tranquil és el dret a decidir; tenim el precedent que ens estan traient no del sistema solar sinó del sistema autonòmic a base de recentralització; representa que segons la constitució del règim actual tenim competències exclusives en educació, però la immersió que el 85 era constitucional ara, sense reescriure ni una línia de la constitució, ja no n'és. Tenint d'interlocutor un règim bipolar, que voldria ser democràctic però no renuncia a ser franquista, l'únic blindatge i l'única garantia que em farien votar a favor de la P3G seria que, davant de qualsevol incompliment per part del règim, Catalunya pugui respondre amb una consulta a la seva ciutadania sobre la independència.
He dit que les febleses del redactat es poden convertir en les seves fortaleses si ens quedem sempre amb el redactat més potent. En aquest punt el darrer mot a destacar, el més xic de tots, la conjunció <<i>>, és el més important de tots trenta-set de la P3G, perquè és el que diu que, de totes les interpretacions anteriors, no ens en valen algunes, com allò del peix al cove: ho volem tot, tot i tot; si les negociacions prosperessin fins a oferir-nos dues de les tres garanties que la pregunta planteja, no ens hi avindrem. Evidentment, el Sr. Iceta hauria pogut pensar que una o dues de les garanties, de moment, ja li valdrien, però llavors la conjunció que hauria escrit hauria estat una 'o' disjuntiva. A mi em sedueix més la conjunció copulativa.
Lluís de Yzaguirre i Maura
Universitat Pompeu Fabra
