La meva sorpresa fou immensa en descobrir que el setembre del 1843 Barcelona el va declarar traïdor pels bombardejos ordenats per Espartero. En especial, és molt significatiu que la seva promoció a general (era brigadier) es degué a una gran aportació a l'estratègia militar: la d'atacar la població civil com a manera d'inhabilitar l'adversari; va fer apuntar els canons no pas a les barricades de Sant Andreu de Palomar, sinó a les cases immediates, que es varen esfondrar sobre els "sublevats", amb grans "danys col·laterals", que en diuen ara.
He destacat el mot "sublevats" perquè en realitat les forces insurrectes de Barcelona (la revolta de la Camància o Jamància) es varen mantenir fidels a la revolta antiborbònica i el dictador Narváez fou qui va trair el compromís de convocar eleccions.
No és sorprenent que la Barcelona de Porcioles li dediqués la seva millor rambla a un traïdor, just en el lloc on va convertir en lapidària la frase "O caixa o faixa" que defineix la seva ambició d'arribar a general encara que fos traïnt la seva pàtria i inventant l'estratègia que tots els genocides moderns han copiat.
Doncs, per a mi Prim representa la traïció, l'ambició deshonesta, el bel·licisme i l'apologia de la violència. No nego que fou un prohom del seu temps i que mereix ser conegut i estudiat, però honorant-lo Barcelona no fa cap favor als ideals de la pau i del progrés.
Quan va morir el Dr. Broggi, em va semblar que es presentava una gran ocasió per netejar el nomenclàtor de Barcelona si se li dedicava l'actual Rambla de Prim. Vaig enviar correus i modestament vaig fer el soroll que vaig poder, però sembla que ja està presa la decisió d'honorar-lo en un altre indret.
Llavors, cercant un nom que no tingui cap carrer o plaça dedicat i que simbolitzi el contrari que Prim (la pau, el diàleg, el servei honorable al seu país...) vaig concloure que Nelson Mandela seria el candidat ideal per substituir Prim per denominar la Rambla que cobreix la riera d'Horta fins al mar. Hi ha el petit problema administratiu que encara no fa cinc anys que ha mort, però penso que amb un premi Nobel de la Pau es podria relaxar el reglament.
Convido tothom que vulgui sumar-se a la candidatura a enviar-me les seves reflexions a l'adreça electrònica l l u i s arrova d e y z a g u i r r e seguida d'un punt i del domini de Catalunya (cat).
El fragment següent testifica que els representants de la ciutat, contraris al dictador Narváez, varen proscriure el brigadier Prim:
Si voleu seguir tota la història en versió del S. XIX, aquest és el llibre que us heu de baixar:
