Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

23 d’agost 2014

La fórmula P3G del renovador Iceta

Fa divuit mesos vaig demanar als federalistes que es decidissin a presentar una proposta federal conjunta (UDC+PSC+ICV) i a exigir unes regles de negociació justes (on Espanya no fos part i àrbitre al mateix temps, com va passar el 1978) i els advertia que una negociació entre iguals només és possible si cada part gaudeix de dret a decidir (Federalistes indecisos).

La primera resposta que he rebut a la meva petició (encara que admeto que no m'anava adreçada personalment) és la "Pregunta de les Tres Garanties" del renovador Miquel Iceta. Com que trobo que les tres garanties són el més important de la pregunta, m'hi referiré amb l'acrònim P3G. La copio literalment per als que vagin fluixos com jo de memòria interna:
He dit que la P3G no m'anava adreçada personalment, però imagino que el Sr. Iceta aspira a que no la facin seva només els altres 8155 militants, simpatitzants i ciutadans en general que el varen votar (descarto els pakistanesos seguidors de Collboni), de manera que m'ho he pres com una invitació personal.
La fórmula P3G em suscita dubtes d'interpretació que caldria dilucidar abans de sotmetre-la a votació. Però abans d'entrar a analitzar les ambigüitats o indefinicions que conté la P3G, vull descartar que se'm prengui per l'il·lús que ignora les dificultats que caldria vèncer per tal que l'altra part permetés que els catalans votéssim la P3G:
1) L'altra part inclou adversaris del Sr. Iceta que entenen que solidaritat vol dir arruïnar les comarques del Delta de l'Ebre i la seva reserva natural per poder fer camps de golf als deserts d'Almeria i Múrcia.
2) També inclou aliats del Sr. Iceta com el Sr. Leguina, que fa poc escrivia al diari El País
3) El marc de les negociacions és una constitució neofranquista que va ser pensada contra els països catalans (com tot el que articula Espanya des de la seva invenció el 1812); això es pot constatar comparant amb enteniment l'article 145.1 amb la transitòria 4a.
Algun dia m'agradarà allargar-me sobre aquests punts, però ara els he apuntat com alguns dels que fan extremament improbable que el règim trobi més tolerable la P3G que la pregunta estèrilment doble del 9N. Ara, però, intentaré mostrar les febleses de la P3G i apuntar com les convertiria jo en fortaleses.
Hi ha una primera ambigüitat sintàctica, perquè els complements directes 'pacte' i 'blindatge' es podrien coordinar amb 'acord' o amb 'reconeixement'; interpreto que ens cenyim a la segona opció, que trobo més potent, en la mesura que tenen més força com a complements directes de 'garanteixi' que no pas de 'negociï'.

Reprodueixo tot seguit la P3G destacant els mots que exigeixen exègesi:
'vol que el Govern de Catalunya <negociï> amb les <institucions de l'Estat> un acord que <garanteixi> el reconeixement del <caràcter nacional> de Catalunya, un pacte fiscal <solidari> <<i>> el <blindatge> de les competències en llengua i cultura?'

Tot seguit intentaré desambiguar les paraules destacades per tal que la P3G pugui obtenir el meu vot i el de milions de catalans:

<solidari> → Com caldria entendre solidari per tal que jo votés afirmativament la P3G?
A Catalunya tenim aproximadament 770400 persones que incompleixen llur deure constitucional (art. 35.1) de treballar sense que les institucions de l'Estat hi posin remei. Dels tres milions d'ocupats, n'hi ha 416480 que ho fan per sous miserables que violen llur dret constitucional "a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família"  (art. 35.1), segons el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).
Les causes que reclamen la meva solidaritat a Catalunya, a més dels que cobren sous anticonstitucionals i els aturats, inclouen els desnonats, les víctimes dels incompliments de la Llei de la Dependència o del decret de lloguers per a joves, les de la pobresa energètica, medicamentosa, els becaris o els usuaris de la sanitat i l'educació públiques. La relació no és exhaustiva, tot i que ja cansa...
En canvi, em desplau enormement que les meves aportacions solidàries (no entro a valorar si allò furtat sense consentiment es pot considerar aportació solidària) serveixin per tenir a Extremadura la ràtio més elevada de funcionaris de la UE, per afavorir, via fons europeus, latifundistes andalusos o per alimentar la corrupció dels EREs i els PERs.
Doncs, votaré afirmativament la P3G si solidaritat s'interpreta que els meus diners només aniran a atendre causes a l'estranger quan s'hauran pogut atendre totes les de Catalunya (i les de l'estranger no s'haurien de restringir a Espanya, haurien d'incloure la resta de l'estranger).

<caràcter nacional> de Catalunya → partint de la base que la nació que jo sento meva té com a signe d'identitat la meva llengua, votaré favorablement la P3G si s'eliminen les traves a la federació de comunitats autònomes (art. 145.1 de la constitució neofranquista) i es deixa oberta la porta a una articulació nacional dels països catalans en el cas que valencians, baleàrics, etc així ho vulguin.
<negociï> → Decebut com estic de l'experiència desastrosa de la transició a la democràcia, que fa 36 anys que estem esperant que es completi (i ara més aviat estem regressant), la P3G tindrà el meu vot favorable si s'entén que el calendari raonable per a la negociació és de sis mesos (el període constituent del 77-8 va durar tretze mesos, ergo 6 mesos basten), passats els quals sense haver obtingut les tres garanties, Catalunya emprendrà el seu propi camí.
<institucions de l'Estat> → Entenc la indefinició de la fórmula, davant la impossibilitat per al Sr Iceta de proposar-nos un interlocutor solvent: el diguem-ne tribunal constitucional? el partit dels processats? les Cortes? el monarca que s'ha deixat menystenir fins al punt que "el gobierno de su Majestad el padre de Vuestra Majestad" no va posar els càrrecs a la seva disposició? Sincerament, aquí és per a mi on la fórmula P3G fluixeja més, no acabo de veure quina de les Institucions de l'Estat em mereix prou credibilitat per atorgar el meu sí a la P3G. Però confio tant en la renovació, que d'un renovador com el Sr. Iceta n'espero que es tregui de la màniga una institució de l'Estat que no estigui contaminada del desprestigi universal de la marca Espanya.
<garanteixi> i <blindatge> → Aquests dos mots van junts perquè impliquen el mateix: l'única garantia que em deixaria tranquil és el dret a decidir; tenim el precedent que ens estan traient no del sistema solar sinó del sistema autonòmic a base de recentralització; representa que segons la constitució del règim actual tenim competències exclusives en educació, però la immersió que el 85 era constitucional ara, sense reescriure ni una línia de la constitució, ja no n'és. Tenint d'interlocutor un règim bipolar, que voldria ser democràctic però no renuncia a ser franquista, l'únic blindatge i l'única garantia que em farien votar a favor de la P3G seria que, davant de qualsevol incompliment per part del règim, Catalunya pugui respondre amb una consulta a la seva ciutadania sobre la independència.

He dit que les febleses del redactat es poden convertir en les seves fortaleses si ens quedem sempre amb el redactat més potent. En aquest punt el darrer mot a destacar, el més xic de tots, la conjunció <<i>>, és el més important de tots trenta-set de la P3G, perquè és el que diu que, de totes les interpretacions anteriors, no ens en valen algunes, com allò del peix al cove: ho volem tot, tot i tot; si les negociacions prosperessin fins a oferir-nos dues de les tres garanties que la pregunta planteja, no ens hi avindrem. Evidentment, el Sr. Iceta hauria pogut pensar que una o dues de les garanties, de moment, ja li valdrien, però llavors la conjunció que hauria escrit hauria estat una 'o' disjuntiva. A mi em sedueix més la conjunció copulativa.

Lluís de Yzaguirre i Maura
Universitat Pompeu Fabra

10 de juliol 2014

La conversa antiespam


  • perdoni, em pot repetir com es diu?
  • X
  • diu que truca en nom de Y?
  • sàpiga que estic enregistrant la trucada i que faré servir aquesta gravació, feta avui dia tal del tal  a les tal després que vostè truqués al meu número Z.
  • també ha de saber que, en no haver-me comunicat (abans d'aquesta trucada) qui els ha facilitat les meves dades ha vulnerat vostè l'article 27.1 de la Llei de protecció de dades personals (LPDP) i, en no haver començat aquesta trucada informant-me de l’origen de les dades i de la identitat del responsable del tractament, així com dels drets que m’assisteixen, ha vulnerat vostè l'article 30.2 de la mateixa llei.
  • encara li cal saber que, segons l'article 44.3.f aquestes dues infraccions són de caràcter greu i se sancionen cadascuna amb multes de 40.001 a 300.000 euros.
  • en resum, quan acabaré de donar-li aquestes explicacions, jo penjaré el telèfon i vostè procedirà a esborrar les meves dades del seu fitxer; si mai em tornen a trucar des d'aquest número telefònic o en nom de la mateixa empresa, faré efectiva la denúncia contra vostè i contra l'empresa. Llavors, com que seria la segona vegada, estaríem parlant de 120.003 euros de multa, si no és que els tribunals troben que la reiteració ho converteix en infracció molt greu (de 300.001 a 600.000 euros).
  • que tingui vostè un bon dia / tarda / vespre...

Extracte de http://decagondena.blogspot.com/2014/06/contra-lespam-telefonic.html

Camina!

El dia 10 de juliol del 2014 vaig piular:

¿Sabies que el web del nomenclàtor de BCN et permet saber els noms anteriors d'un carrer, incloent números del Pla Cerdà?

 Jo mateix acabava de comprovar que el carrer Tarragona (Pça Espanya) és el carrer 12 del Pla Cerdà i la Rambla del traïdor Prim (a tocar de St. Adrià) és el número 64; sense entrar al detall de si no manca algun carrer a la numeració i passant per alt que algunes vegades entre dues interseccions consecutives hi ha més distància (vg Passeig de Gràcia) aquesta numeració ens permet estimar el temps que ens caldria per anar-hi a peu.

Diuen que un adult caminant a pas viu fa sis quilòmetres per hora, això vol dir que faria 100  metres en un minut i 100 metres m'havien venut a mi de xic que fan les mansanes de l'eixample. Uns deu anys AG (abans de Google) jo solia caminar per Barcelona estressat per arribar en deu minuts a una destinació a deu mansanes. Amb l'adveniment de Google earth, resulta que es pot veure que la distància entre dues interseccions és de 130 metres i si ets d'ordre, assenyat i fas les coses com déu mana, seguint els xamfrans, faràs catorze (!) metres més: 144, una grossa.


 La línia groga fa 90 metres, la base del trapezi en fa 40 i el camí establert per la dictadura dels carburadors 54.

En síntesi: si et rebel·les contra l'hegemonia dels automòbils i vas a un pas molt viu, potser faràs cada mansana en un minut, però sembla més prudent calcular 90 segons per travessia.

Dit això, heus ací uns carrers que pot convenir conèixer en la denominació del Pla Cerdà:

Carrer del Comte d'Urgell 20
Carrer d'Enric Granados 25
Via Laietana o Pau Claris 30
Passeig de St Joan 35
Carrer de la Marina 40
Rambla del Poblenou 50
Carrer de l'Agricultura 60 (just abans de Josep Pla o Cantàbria)

El que pretenc compartir amb tu és que moltes vegades acabaríem abans caminant que en transport públic. Si has d'anar de Balmes/Gran Via a la Monumental, són catorze travessies (40-(25+1)), vint-i-un minuts en el càlcul més conservador. En metro o bus hi invertiràs, si tot va bé, entre dotze i quinze minuts. Posa-hi dos minuts d'espera a l'andana de mitjana, dos minuts més de passar les barreres i descendir i dos minuts per sortir al carrer, no baixes dels divuit minuts.

Et proposo que memoritzis les numeracions d'Ildefons Cerdà i quan et demostrin que la teva destinació és a menys de X mansanes, sistemàticament ho facis caminant (X podria ser 20 per a un de vint anys, 15 per a un entre trenta i quaranta i 10 per als més veterans). Faràs salut, estalviaràs (no pas en calçat...) i potser podràs canalitzar la teva rebel·lia contra la dictadura de la benzina.


19 de juny 2014

Contra l'espam telefònic

Suposo que esteu tan avorrits com jo que gent sense escrúpols empri el vostre telèfon en contra vostre.

Tot seguit us explico dues maneres de reduir aquestes agressions que em funcionen. Amb dues prèvies...

Mantenir-se inexorablement en català, reflexions prèvies
 Aquest sistema és molt eficaç perquè els callcenters fan campanyes per a moltes empreses reutilitzant sempre les dades que obtenen en cada campanya; si arriben a la conclusió que ets impenetrable a la seva llengua, et classifiquen de retardat, sordmut o el que sigui, de manera que en successives campanyes s'estalvien de trucar-te.

Heu de pensar que aquestes empreses cerquen optimitzar el temps dels seus esclaus. Per exemple, tenen autòmates que truquen dins de certs rangs horaris als telèfons de la propera campanya. Tant si la trucada queda desatesa com si algú respon l'autòmata apunta el resultat, cosa que facilita la sobresaturació laboral dels seus treballadors.

Amb aquesta filosofia de rapacitat explotadora, no és de sorprendre que desestimin els telèfons que es mostren impermeables a les seves estratègies comunicatives.

Per part vostra, és molt convenient tenir un terminal que permeti identificar la trucada entrant. Podeu fins i tot contractar amb algunes operadores el rebuig sistemàtic de trucades ocultes (els organismes oficials queden exclosos d'aquestes restriccions). Justament per evitar en part aquests rebutjos i també per raons d'economia, els callcenters solen contractar un número de la zona on volen fer una campanya molt intensa: la trucada segueix procedint de Marràqueix o Buenos Aires, però a tu et surt un número del poble del costat, que no tens identificat, sense que et resulti sospitós. Per altra banda, si el terminal et mostra que la trucada ve d'un remitent ocult, pel fet de no contestar passaran a creure que no sols ser a casa en aquelles hores...


Mantenir-se inexorablement en català

Sempre que dubteu si la trucada pot ser espam, o justament en despenjar i comprovar que se us adreça una persona desconeguda en llengua estrangera, el millor és iniciar la conversa amb una frase gens light (aquell dialecte del castellà tan habitual a BCN), com ara "Déu vos guard, per qui demaneu?" o, si ja han dit alguna cosa com ara demanar per una persona concreta, "Qui el demana, sisplau?". Després de repetir dues o tres vegades l'intent de comprovar si són vigents les dades que han comprat i que indiquen que X té el telèfon Y i és potencial comprador de Z, es passaran  a coartar subreptíciament el canvi de codi (code switch coertion) amb clixés com ara "Cómo?" "Me lo repite, por favor?", "Me lo puede decir más lento, si es tan amable?" o us voldran imposar obertament l'ús del castellà amb allò de "No le entiendo, hábleme en español, por favor", "Me lo puede decir en castellano, si no le importa?".

Aquí és on us jugueu l'èxit d'esdevenir inútils com a la mili o el fracàs d'acabar cedint i que us cataloguin com a espècimen idoni per a l'ensinistrament dels esclaus que han de trucar als poblats gals i a les reserves de recalcitrants. Perquè si entreu en dinàmica comunicativa amb ells, hauran guanyat. Si els dieu "Sí que m'importa" o "I per què no és vostè tan amable de parlar-me en la meva llengua" o "Vostè s'ha equivocat de país...", tard o d'hora us passareu al castellà i un poc després estareu argumentant a la defensiva per què no voleu televisió per cable, cursos de cuina nepalesa o fer un creuer pel mar mort.

Un cop passen de demanar per la persona que volen confirmar a la coerció de canvi de codi (subreptícia o explícita), la mesura més desactivadora és mimetitzar els seus clixés: que diu "No le entiendo, hábleme en español, por favor", li responc "No l'entenc,parlim en català, per favor" i ara sí que miro d'emprar el català més coincident i light; no diré "sisplau" sinó "per favor", no diré si m'ho pot dir "a poc a poc" sinó "lentament", etc. En no entrar en el seu joc i desobeir les ordres de canviar de llengua fent servir les seves mateixes paraules fem evident que segurament no és cert que no l'estem entenent però només se li farà evident justament en descobrir que ens està entenent en català i en adonar-se que tan creïble és la nostra incompresió com la seva.

Tingueu en compte que per a ells el temps consumit és crític i que, si incompleixen amb la quota que se'ls fixa cada jornada per haver trigat massa a catalogar-vos d'irredempts habitants de l'illa de Robinson, passen a ser vistos com els remers de la galera romana que no segueixen el ritme del tabaler...

En qualsevol cas, entre els ganxos que poden fer servir per arrossegar-vos a voler argumentar amb ells hi ha tots els possibles xantatges sentimentals, com ara dir-vos que si no us torturen van a l'atur, que l'empresa contracta invidents o paraplègics; llavors podríeu argumentar que hi ha 800.000 catalans aturats que podrien dedicar-se a torturar catalans en català, però en el moment que comences a dialogar amb ells, has entrat en caiguda lliure...

La patronal d'aquest sector aplica la màxima que el (nostre) bilingüisme és molt útil per tal que ells puguin contractar monolingües amb sous miserables. Quan qüestiones el seu dret a imposar-nos el castellà, el seu plantejament deixa de ser rendible i t'exclouen de les properes promocions.

És clar que, si això ho fes una proporció important dels catalans, acabarien obrint callcenters al nostre país i hi contractarien catalanoparlants. Llavors necessitarem el segon mètode.


Informar-los de la multa que els pot caure al damunt, reflexions prèvies

El segon mètode es basa en certs principis legals que no coneixem gaire, però que tenen molta més força si podem enregistrar la conversa. Des d'un telèfon fix no és tan fàcil, però amb un mòbil només cal instal·lar una app enregistradora com aquesta (Android):

https://play.google.com/store/apps/details?id=polis.app.callrecorder

De tota manera, el qui truca no acaba de tenir certesa de si tenim la línia redirigida a un mòbil o si tenim un equip de sobretaula amb enregistradora de missatges.

Aquí també és important la identificació de la trucada; en el cas de la gravadora de mòbil, és freqüent que enregistri amb la trucada tota la informació (número que truca, data i durada).


Informar-los de la multa que els pot caure al damunt

Resulta que una empresa privada que obtingui les teves dades de terceres persones està obligada per la Llei de protecció de dades personals (LPDP) a dir-te com les ha obtingut i a demanar-te conformitat per a emmagatzemar-les i t'ha de recordar, cada vegada que et contacti, els drets que tens de retractació, etc. Però si ho fessin, molta gent s'hi oposaria, la comunicació s'allargaria improductivament i moltes vegades tindrien el dilema de revelar la identitat de l'empresa intermediària per no haver de repetir tota la litúrgia o mantenir la simulació que són l'empresa que diuen ser (la que paga la campanya) i repetir la petició de consentiment etc.

El procediment implica, un cop ens han trucat dient que ho fan de part de tal empresa, que prenguem la iniciativa i li diguem a la persona que ens truca:

  • perdoni, em pot repetir com es diu?
  • X
  • diu que truca en nom de Y?
  • sàpiga que estic enregistrant la trucada i que faré servir aquesta gravació, feta avui dia tal del tal  a les tal després que vostè truqués al meu número Z.
  • també ha de saber que, en no haver-me comunicat (abans d'aquesta trucada) qui els ha facilitat les meves dades ha vulnerat vostè l'article 27.1 de la LPDP i, en no haver començat aquesta trucada informant-me de l’origen de les dades i de la identitat del responsable del tractament, així com dels drets que m’assisteixen, ha vulnerat vostè l'article 30.2 de la mateixa llei.
  • encara li cal saber que, segons l'article 44.3.f aquestes dues infraccions són de caràcter greu i se sancionen cadascuna amb multes de 40.001 a 300.000 euros.
  • en resum, quan acabaré de donar-li aquestes explicacions, jo penjaré el telèfon i vostè procedirà a esborrar les meves dades del seu fitxer; si mai em tornen a trucar des d'aquest número telefònic o en nom de la mateixa empresa, faré efectiva la denúncia contra vostè i contra l'empresa. Llavors, com que seria la segona vegada, estaríem parlant de 120.003 euros de multa, si no és que els tribunals troben que la reiteració ho converteix en infracció molt greu (de 300.001 a 600.000 euros).
  • que tingui vostè un bon dia / tarda / vespre...

(NB m'han demanat una versió imprimible de la conversa antiespam)

Haig d'admetre que només m'han deixat arribar al final d'aquesta tirallonga una vegada; admeto que em vaig confondre amb la numeració dels articles i que després va resultar que l'enregistrament va sortir defectuós, però altres vegades que ens hem quedat a mitges han tingut la mateixa conseqüència de deixar-me tranquil.

I si mai em surt un advocat que pretengui convèncer-me que no tinc raó, em limitaré a dir-li un cop i altre que m'acullo a l'article 16 de la LDPD que reconeix el meu dret a veure cancel·lades les meves dades personals del seu fitxer. Cal suposar que abans que pagar advocats per fer espam telefònic les empreses preferiran deixar de torturar els qui els ho hagin posat difícil.

Que tingueu sort i que l'espam sigui curt

PD En Marc Serrano suggereix la llista Robinson dels espanyols.
PD2 amb l'arribada del reglament europeu, això deu haver canviat lleugerament. Avui (22-1-2019) he vist una piulada que em sembla digna de reproducció:



https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792
https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792
https://twitter.com/txellpatufa/status/1087590491116449792

Apèndix 1: anècdotes posteriors a la redacció d'aquest post

11/07/2014 14h27 em truquen del 911121990, que sembla que és de Jazztel; diàleg:

A Per qui demana, sisplau?
B Buenas tardes
A Per qui demana, sisplau?
B Bueeenas taaaardes (ho diu allargant les sil·labes tòniques, apujant la intensitat i deixant traslluir cabreig [com si diguéssim "me tenía que tocar a mi el paleto"]).
A Per qui demana, sisplau?
B penja sense acomiadar-se



Durada de la trucada: dotze segons.

 Apèndix 2: què diu la llei de Protecció de Dades Personals
 
Article 16Dret de rectificació i cancel·lació
1. El responsable del tractament té l’obligació de fer efectiu el dret de rectificació o cancel·lació de l’interessat en el termini de deu dies.
 

Article 27
Comunicació de la cessió de dades
1. El responsable del fitxer, en el moment en què s’efectuï la primera cessió de dades, ha d’informar-ne els afectats, indicant-hi, també, la finalitat del fitxer, la naturalesa de les dades que han estat cedides i el nom i l’adreça del cessionari.


Article 30
Tractaments amb finalitats de publicitat i de prospecció comercial
2. Quan les dades procedeixin de fonts accessibles al públic, de conformitat amb el que estableix el paràgraf segon de l’article 5.5 d’aquesta Llei, en cada comunicació que s’adreci a l’interessat s’ha d’informar de l’origen de les dades i de la identitat del responsable del tractament, així com dels drets que l’assisteixen.


Article 44
3. Són infraccions greus: 
f) L’incompliment del deure d’informació a l’afectat sobre el tractament de les seves dades de caràcter personal quan les dades no s’hagin aconseguit del mateix interessat.


Article 45
Tipus de sancions

2. Les infraccions greus se sancionen amb una multa de 40.001 a 300.000 euros.