Potser si aconseguim que molts catalans del mig i de dalt de tot ajudin ACPV i fem que creixi molt el suport que rep, algú en treurà conseqüències.
04 de març 2011
Tots som valencians
Si t'ha preocupat com a mi la situació de la llengua al País Valencià després de les darreres agressions dels franquistes del PP, pots difondre les adreces de les entitats següents que treballen per la nostra llengua en algun dels territoris en què es parla:
Acció Cultural del País Valencià
Escola valenciana
Franja de Ponent
Obra Cultural Balear
Associació d'Amics de la Bressola
Òmnium Cultural
Potser si aconseguim que molts catalans del mig i de dalt de tot ajudin ACPV i fem que creixi molt el suport que rep, algú en treurà conseqüències.
Potser si aconseguim que molts catalans del mig i de dalt de tot ajudin ACPV i fem que creixi molt el suport que rep, algú en treurà conseqüències.
03 de març 2011
Ja s'ho faran, els valencians...
Si ets dels que creuen que això dels Països Catalans fa nosa i que la censura de TV3 és cosa dels valencians, t'hauries de preguntar honestament si estàs cercant una excusa per a denegar el teu auxili als nostres compatriotes perseguits pels franquistes que dominen la Generalitat del Sud (de la mateixa manera que Europa es va rentar les mans davant la intervenció nazi i feixista a la guerra civil espanyola) o si et guia el sentiment pragmàtic que les intervencions a cara descoberta dels catalans del mig i del nord més aviat és contraproduent per als nostres compatriotes del sud.
Si se te'n fot un rave la supervivència de la llengua dels valencians, no cal que segueixis llegint, però si et preocupa i no vols ajudar-los de la manera que tu trobes contraproduent, jo te n'ofereixo una altra: fes-te, com jo, soci d'Acció Cultural del País Valencià, paga la quota (tan generosa com vulguis, no hi ha límits) i deixa que siguin ells qui, amb el teu ajut econòmic, lluitin contra l'imperialisme lingüístic dels espanyols i contra les maniobres genocides dels franquistes.
I, per si la teva preocupació pel futur de la nostra és tan accentuada com el meu, et llisto totes les associacions que treballen per la nostra llengua des dels respectius territoris o donant suport als que hi treballen:
Acció Cultural del País Valencià
Escola valenciana
Franja de Ponent
Obra Cultural Balear
Associació d'Amics de la Bressola
Òmnium Cultural
Ajudem-los a salvar la nostra llengua...
Si se te'n fot un rave la supervivència de la llengua dels valencians, no cal que segueixis llegint, però si et preocupa i no vols ajudar-los de la manera que tu trobes contraproduent, jo te n'ofereixo una altra: fes-te, com jo, soci d'Acció Cultural del País Valencià, paga la quota (tan generosa com vulguis, no hi ha límits) i deixa que siguin ells qui, amb el teu ajut econòmic, lluitin contra l'imperialisme lingüístic dels espanyols i contra les maniobres genocides dels franquistes.
I, per si la teva preocupació pel futur de la nostra és tan accentuada com el meu, et llisto totes les associacions que treballen per la nostra llengua des dels respectius territoris o donant suport als que hi treballen:
Ajudem-los a salvar la nostra llengua...
Països espanyols, no, gràcies!
En els darreres dies diversos polítics i manipuladors (autoanomenats 'opinadors') han aprofitat l'ofensiva franquista contra la difusió sense fronteres del català per reclamar un cop més que oblidem els Països Catalans. Té especialment gràcia que un dels que ens ha dit als catalans del mig que no ens fiquem en els afers dels valencians és un senyor de la Franja de Ponent que representa alguns catalans a Madrit.
Mentre nosaltres dubtem d'oferir la nostra solidaritat als valencians (quan no la neguem als saharians o al districte XXII de l'ajuntament de Barcelona a Sarajevo) els espanyols han contruït tres TGV de Madrit a la seva 'playa de Levante', tres autovies gratuïtes en tot el traçat i bombardegen l'espai mediàtic dels valencians amb tota mena de teleporqueria made in Spain.
El concepte de Països Catalans va ser creat segons uns o difós segons altres per Joan Fuster (cosa que li costà atacs terroristes que els espanyols encara han d'investigar) i el valencià Josep Guia és qui, davant els escrupols d'alguns, proposa que li diguem simplement Catalunya.
Davant la desigualtat de forces a València entre els invasors i el seu suport imperialista a Madrit en front dels defensors de la identitat autòctona, qualsevol apel·lació a "deixar que s'ho resolguin els valencians entre ells" és, clarament, denegació d'auxili, un crim que es dóna, per exemple quan un sent des de casa seva que el veí està maltractant la seva muller i decideix no ficar-s'hi perquè troba que s'ho han d'arreglar entre ells.
Això seria clarament com si, en el cas del Sàhara Occidental, que segueix sent responsabilitat del règim neofranquista espanyol, algú defensés que s'ho han de resoldre entre els invasors marroquins -amb el seu exèrcit i el seu mur de la vergonya al davant- i els autòctons dels Sàhara Occidental.
Aquestes persones que troben inadequat el concepte de Països Catalans s'haurien de preguntar quina és la seva nació. Si troben que és Espanya (ho respecto), haurien d'abandonar totes les dialèctiques enganyoses de federalisme i plurinacionalitat. Si troben que és Catalunya entesa com el Principat exclusivament, s'haurien de preguntar si la nació veïna al sud de la Sènia és Espanya o és la nació valenciana (concepte que ningú no reclama, perquè els anticatalanistes de València es consideren regionalistes espanyols); si la veuen més vinculada a Espanya que a Catalunya -cosa difícil d'argumentar- tampoc no haurien de ficar els seus nassos en la qüestió de com s'organitza Espanya i si veuen la 'nació valenciana' com a més acostada a Catalunya (en el sentit exclusivista) que a Espanya, no haurien de fer escarafalls a les propostes que vehiculen la solidaritat entre els territoris de llengua catalana. Finalment, si el seu horitzó nacional és que recuperem la llibertat i la sobirania tots els territoris que la vàrem perdre amb la irrupció de la dinastia malnascuda dels Borbons, no s'entendria que volguessin la llibertat per a uns i no per als altres.
El que és cada vegada més evident és que la supervivència de Catalunya (sigui en el sentit exclusivista del nom, sigui en el generós i solidari) és incompatible amb la seva annexió actual a Espanya.
Països espanyols? No, gràcies.
Mentre nosaltres dubtem d'oferir la nostra solidaritat als valencians (quan no la neguem als saharians o al districte XXII de l'ajuntament de Barcelona a Sarajevo) els espanyols han contruït tres TGV de Madrit a la seva 'playa de Levante', tres autovies gratuïtes en tot el traçat i bombardegen l'espai mediàtic dels valencians amb tota mena de teleporqueria made in Spain.
El concepte de Països Catalans va ser creat segons uns o difós segons altres per Joan Fuster (cosa que li costà atacs terroristes que els espanyols encara han d'investigar) i el valencià Josep Guia és qui, davant els escrupols d'alguns, proposa que li diguem simplement Catalunya.
Davant la desigualtat de forces a València entre els invasors i el seu suport imperialista a Madrit en front dels defensors de la identitat autòctona, qualsevol apel·lació a "deixar que s'ho resolguin els valencians entre ells" és, clarament, denegació d'auxili, un crim que es dóna, per exemple quan un sent des de casa seva que el veí està maltractant la seva muller i decideix no ficar-s'hi perquè troba que s'ho han d'arreglar entre ells.
Això seria clarament com si, en el cas del Sàhara Occidental, que segueix sent responsabilitat del règim neofranquista espanyol, algú defensés que s'ho han de resoldre entre els invasors marroquins -amb el seu exèrcit i el seu mur de la vergonya al davant- i els autòctons dels Sàhara Occidental.
Aquestes persones que troben inadequat el concepte de Països Catalans s'haurien de preguntar quina és la seva nació. Si troben que és Espanya (ho respecto), haurien d'abandonar totes les dialèctiques enganyoses de federalisme i plurinacionalitat. Si troben que és Catalunya entesa com el Principat exclusivament, s'haurien de preguntar si la nació veïna al sud de la Sènia és Espanya o és la nació valenciana (concepte que ningú no reclama, perquè els anticatalanistes de València es consideren regionalistes espanyols); si la veuen més vinculada a Espanya que a Catalunya -cosa difícil d'argumentar- tampoc no haurien de ficar els seus nassos en la qüestió de com s'organitza Espanya i si veuen la 'nació valenciana' com a més acostada a Catalunya (en el sentit exclusivista) que a Espanya, no haurien de fer escarafalls a les propostes que vehiculen la solidaritat entre els territoris de llengua catalana. Finalment, si el seu horitzó nacional és que recuperem la llibertat i la sobirania tots els territoris que la vàrem perdre amb la irrupció de la dinastia malnascuda dels Borbons, no s'entendria que volguessin la llibertat per a uns i no per als altres.
El que és cada vegada més evident és que la supervivència de Catalunya (sigui en el sentit exclusivista del nom, sigui en el generós i solidari) és incompatible amb la seva annexió actual a Espanya.
Països espanyols? No, gràcies.
TV3 arreu
Hi ha moltes coses a dir sobre la censura de TV3 al País Valencià:
segons l'article 20 de la constitució neofranquista del 1978, la televisió és un servei públic (encara que estigui concedida la seva gestió a una empresa privada) que ha de reflectir la pluralitat lingüística de l'estat espanyol;
a diferència de l'oficialitat de les llengües, que l'article 3 restringeix als territoris autonòmics, l'article 20 no preveu cap limitació territorial al dret dels ciutadans a una televisió plurilingüe en totes les llengües espanyoles;
en conseqüència, el govern de Madrit està obligat per la seva constitució neofranquista a facilitar als ciutadans catalans arreu l'accés a les televisions en llengües altres que el castellà;
amb la televisió analògica podien posar l'excusa (que es desmunta fàcilment amb l'exemple de països com Finlàndia) de tenir pocs canals disponibles, però amb la TDT ja no tenen cap argument tècnic per limitar la difusió de TV3 a tota Espanya;
tant li fa si reconeixem el valencià com una varietat del català o prenem consciència que a València -i a Madrit, i a Tenerife- hi viuen catalans (en sentit exclusivista, o sigui del Principat); doncs, el govern de Madrit té l'obligació de garantir la presència de TV3 arreu d'Espanya, tant més a València;
la Generalitat del Sud no té competències sobre els repetidors: en posar multes i ordenar el tancament dels canals està prevaricant amb la complicitat del govern espanyol; i això ha passat essent ministres del ram afectat els senyors Clos i Montilla, del PSOE; i el govern espanyol, quan els deixa envair les seves competències, també està prevaricant;
la culpabilitat del govern espanyol és encara més gran si tenim en compte l'article 7.1.b de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, que prohibeix utilitzar les fronteres administratives com un obstacle per a la difusió o recuperació de les dites llengües;
l'esmentat article 7.1.b, en un instrument jurídic molt versàtil -o sigui, adaptable a la (poca/molta) voluntat protectora dels estats- que facilita graus molt diversos d'adopció, és un dels pocs articles que els estats no poden eludir d'incloure en el seu instrument de ratificació ni hi poden formular reserves;
segons l'article 96 de la constitució neofranquista, els tractats internacionals ratificats per Espanya formen part de la legislació d'obligat compliment (fins al punt que no es pot adoptar un tractat que sigui contrari a la constitució sense modificar-la prèviament); la constitució no diu res de modificar cap llei o estatut d'autonomia si són contraris a un tractat internacional ratificat per Espanya perquè és evident que en cas de conflicte preval el tractat internacional ratificat per Parlament espanyol per sobre d'una llei autonòmica o estatal; l'única manera que fer que una llei estatal o autonòmica passi per davant d'un tractat internacional és denunciar-lo i anul·lar-ne el caràcter vinculant.
Vistos els elements legals precedents, cal entendre que no solament l'actuació dels franquistes que governen la Generalitat del Sud és contrària a les lleis de l'estat invasor que ells mateixos sempre diuen defensar com a resultat d'un suposat 'consens de la transició', sinó que el paper del govern de Madrit en aquesta qüestió és d'absoluta complicitat criminal en el genocidi lingüístic que es persegueix discriminant les emissions en la nostra llengua.
Vistos els elements legals precedents, cal entendre que no solament l'actuació dels franquistes que governen la Generalitat del Sud és contrària a les lleis de l'estat invasor que ells mateixos sempre diuen defensar com a resultat d'un suposat 'consens de la transició', sinó que el paper del govern de Madrit en aquesta qüestió és d'absoluta complicitat criminal en el genocidi lingüístic que es persegueix discriminant les emissions en la nostra llengua.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)