Mentre nosaltres dubtem d'oferir la nostra solidaritat als valencians (quan no la neguem als saharians o al districte XXII de l'ajuntament de Barcelona a Sarajevo) els espanyols han contruït tres TGV de Madrit a la seva 'playa de Levante', tres autovies gratuïtes en tot el traçat i bombardegen l'espai mediàtic dels valencians amb tota mena de teleporqueria made in Spain.
El concepte de Països Catalans va ser creat segons uns o difós segons altres per Joan Fuster (cosa que li costà atacs terroristes que els espanyols encara han d'investigar) i el valencià Josep Guia és qui, davant els escrupols d'alguns, proposa que li diguem simplement Catalunya.
Davant la desigualtat de forces a València entre els invasors i el seu suport imperialista a Madrit en front dels defensors de la identitat autòctona, qualsevol apel·lació a "deixar que s'ho resolguin els valencians entre ells" és, clarament, denegació d'auxili, un crim que es dóna, per exemple quan un sent des de casa seva que el veí està maltractant la seva muller i decideix no ficar-s'hi perquè troba que s'ho han d'arreglar entre ells.
Això seria clarament com si, en el cas del Sàhara Occidental, que segueix sent responsabilitat del règim neofranquista espanyol, algú defensés que s'ho han de resoldre entre els invasors marroquins -amb el seu exèrcit i el seu mur de la vergonya al davant- i els autòctons dels Sàhara Occidental.
Aquestes persones que troben inadequat el concepte de Països Catalans s'haurien de preguntar quina és la seva nació. Si troben que és Espanya (ho respecto), haurien d'abandonar totes les dialèctiques enganyoses de federalisme i plurinacionalitat. Si troben que és Catalunya entesa com el Principat exclusivament, s'haurien de preguntar si la nació veïna al sud de la Sènia és Espanya o és la nació valenciana (concepte que ningú no reclama, perquè els anticatalanistes de València es consideren regionalistes espanyols); si la veuen més vinculada a Espanya que a Catalunya -cosa difícil d'argumentar- tampoc no haurien de ficar els seus nassos en la qüestió de com s'organitza Espanya i si veuen la 'nació valenciana' com a més acostada a Catalunya (en el sentit exclusivista) que a Espanya, no haurien de fer escarafalls a les propostes que vehiculen la solidaritat entre els territoris de llengua catalana. Finalment, si el seu horitzó nacional és que recuperem la llibertat i la sobirania tots els territoris que la vàrem perdre amb la irrupció de la dinastia malnascuda dels Borbons, no s'entendria que volguessin la llibertat per a uns i no per als altres.
El que és cada vegada més evident és que la supervivència de Catalunya (sigui en el sentit exclusivista del nom, sigui en el generós i solidari) és incompatible amb la seva annexió actual a Espanya.
Països espanyols? No, gràcies.
