Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

03 de març 2011

TV3 arreu

Hi ha moltes coses a dir sobre la censura de TV3 al País Valencià:
  • segons l'article 20 de la constitució neofranquista del 1978, la televisió és un servei públic (encara que estigui concedida la seva gestió a una empresa privada) que ha de reflectir la pluralitat lingüística de l'estat espanyol;
  • a diferència de l'oficialitat de les llengües, que l'article 3 restringeix als territoris autonòmics, l'article 20 no preveu cap limitació territorial al dret dels ciutadans a una televisió plurilingüe en totes les llengües espanyoles;
  • en conseqüència, el govern de Madrit està obligat per la seva constitució neofranquista a facilitar als ciutadans catalans arreu l'accés a les televisions en llengües altres que el castellà;
  • amb la televisió analògica podien posar l'excusa (que es desmunta fàcilment amb l'exemple de països com Finlàndia) de tenir pocs canals disponibles, però amb la TDT ja no tenen cap argument tècnic per limitar la difusió de TV3 a tota Espanya;
  • tant li fa si reconeixem el valencià com una varietat del català o prenem consciència que a València -i a Madrit, i a Tenerife- hi viuen catalans (en sentit exclusivista, o sigui del Principat); doncs, el govern de Madrit té l'obligació de garantir la presència de TV3 arreu d'Espanya, tant més a València;
  • la Generalitat del Sud no té competències sobre els repetidors: en posar multes i ordenar el tancament dels canals està prevaricant amb la complicitat del govern espanyol; i això ha passat essent ministres del ram afectat els senyors Clos i Montilla, del PSOE; i el govern espanyol, quan els deixa envair les seves competències, també està prevaricant;
  • la culpabilitat del govern espanyol és encara més gran si tenim en compte l'article 7.1.b de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, que prohibeix utilitzar les fronteres administratives com un obstacle per a la difusió o recuperació de les dites llengües;
  • l'esmentat article 7.1.b, en un instrument jurídic molt versàtil -o sigui, adaptable a la (poca/molta) voluntat protectora dels estats- que facilita graus molt diversos d'adopció, és un dels pocs articles que els estats no poden eludir d'incloure en el seu instrument de ratificació ni hi poden formular reserves;
  • segons l'article 96 de la constitució neofranquista, els tractats internacionals ratificats per Espanya formen part de la legislació d'obligat compliment (fins al punt que no es pot adoptar un tractat que sigui contrari a la constitució sense modificar-la prèviament); la constitució no diu res de modificar cap llei o estatut d'autonomia si són contraris a un tractat internacional ratificat per Espanya perquè és evident que en cas de conflicte preval el tractat internacional ratificat per Parlament espanyol per sobre d'una llei autonòmica o estatal; l'única manera que fer que una llei estatal o autonòmica passi per davant d'un tractat internacional és denunciar-lo i anul·lar-ne el caràcter vinculant.


    Vistos els elements legals precedents, cal entendre que no solament l'actuació dels franquistes que governen la Generalitat del Sud és contrària a les lleis de l'estat invasor que ells mateixos sempre diuen defensar com a resultat d'un suposat 'consens de la transició', sinó que el paper del govern de Madrit en aquesta qüestió és d'absoluta complicitat criminal en el genocidi lingüístic que es persegueix discriminant les emissions en la nostra llengua.