Això els atribuiria un paper residual per captar el vot dels feixistes espanyolistes que no tenen assumit ser feixistes espanyolistes.
Jo no ho veig així, crec que tenen un paper molt important per escampar l'anticatalanisme al màxim entre la immigració no integrada a Catalunya. Per analitzar-ho em cal primer presentar alguns fets de la societat en què crec que s'han inspirat els ideòlegs del partit dels colonialistes: Israel.
Molta gent sap que la bandera d'Israel té l'estel de David com a símbol dels jueus (normal en un estat teocràtic que es proclama "jueu i democràtic" i que segons un diputat àrab al seu parlament és "jueu per als àrabs i democràtic per als jueus"). El que no sap molta gent és el que signifiquen les dues ratlles blaves que flanquegen l'estel de David en la bandera d'Israel: per als sionistes (partidaris, segons l'ONU, d'una forma de racisme supremacista basat en la religió), les dues ratlles expressen com serà el "gran Israel", que anirà des del Nil fins a l'Eufrates, terra que consideren que han de regir per voluntat divina i que està repartida entre uns quants estats no gaire disposats a ser objecte de neteja ètnica.
Per a la ideologia sionista que és al moll de l'os de l'estat d'Israel, els sionistes tenen el dret d'usurpar totes aquestes terres i aquest dret comença pels territoris ocupats de Palestina. Porten anys treballant-hi amb la implantació de colònies i més colònies que només poden omplir a base d'acceptar com a jueus qualsevol immigrant disposat a proclamar-se com a tal.
És evident que la comunitat internacional no pot mostrar-se complaguda davant la usurpació de cases, camps i de vegades pobles sencers i fa veure que reclama la devolució dels territoris ocupats. Però Israel no hi renuncia i aquí és on el paper dels colons i dels partits que els articulen és tan important. Han aconseguit el dret a dur armes i a la immunitat quan assassinen palestins a base de presentar-se com les víctimes de la persecució i dels bombardejos dels integristes teledirigits per Síria o l'Iran.
Els que creuen en les guerres no tenen cap retret a fer als qui defensen amb les armes la seva terra o als que els donen suport. Per aquest motiu mai s'ha jutjat cap maquis francès per haver mort soldats o ciutadans alemanys o cap militar americà per haver bombardejat ciutats senceres, com va passar a tot Alemanya. Doncs, amb el dret derivat de les convencions internacionals sobre la guerra, que els ocupants (civils desarmats o armats o militars) siguin bombardejats pels defensors del territori no mereix cap retret (insisteixo, sota paràmetres bel·licistes). ¿Com aconseguir, doncs, que
la comunitat internacional giri els ulls cap a una altra banda i es tapi les orelles davant els planys dels palestins? ¿Com aconseguir neutralitzar els sectors democràtics de la societat israeliana -no només jueva- que reclamen la devolució dels territoris ocupats?
Cal que algú "normalitzi" la presència dels ocupants sota criteris laics (sota criteris religiosos, evidentment només cal que el cenacle dels rabins digui que el seu déu ho ha dit). Cal fer el corcó dia rere dia transmetent a la comunitat internacional i als jueus indecisos que ells tenen dret a ser allà, que ells no són el problema sinó la solució, que els que sobren són els palestins, que la guerra s'acabarà el dia que hagin completat la neteja ètnica de Palestina. El que no diuen és que aquest dia començaran a preparar-se per anar més enllà.
Encara hi ha un aspecte important en el paper dels colons, que és el de justificar que només ells poden espoliar els palestins, no fos cas que passés com a l'Amazones, que quan els brasilers afluixen en la desforestació salvatge arrasant els territoris ancestrals de les tribus aborígens són els peruans que entren d'estranquis a talar desaforadament. Aquí, doncs, el paper dels partits dels colons és recalcar que només ells tenen drets divins per apropiar-se de terres alienes.
I aquest paper de corcó decantador de la majoria social dels indecisos i neutralitzador de les simpaties internacionals cap a les víctimes és el que ha inspirat els nostres colonitzadors a crear un partit dels Colons-Colonos-Partit dels colonialistes C's.
L'activitat d'aquest partit està centrada en tres objectius bàsics: neutralitzar les simpaties que la causa catalana pogués despertar fora (tant a Espanya com a Europa), justificar la supremacia dels immigrants espanyols sobre tots els altres immigrants i decantar la massa social dels immigrants espanyols no integrats cap a la militància anticatalana. Cal recordar que durant els anys 60 i 70 l'activisme de l'església catòlica i dels partits i sindicats clandestins va generalitzar entre els immigrants el sentiment que ser anticatalà era com recolzar el règim; dit al revés, que una manera de combatre el franquisme era donar suport a les reivindicacions dels catalans; fruit d'això, molts immigrants es varen interessar per la nostra cultura i la nostra llengua i es varen acabar integrant a la nostra societat. D'altres, però, han romàs lligats als seus orígens entre la nostàlgia i la frustració de no haver aconseguit realitzar els seus somnis de millora personal en una societat tan severament classista com la nostra.
Una de les armes per aquest degoteig constant de "normalització espanyolista" és emprar totes les vies mediàtiques per transmetre la idea que Catalunya és una part d'Espanya i que ser català és una forma de ser espanyol, i, doncs, que un bon català ha d'estar orgullós de ser espanyol. Això passa per negar les essències de la identitat catalana (per això insisteixen tant a condemnar els partits catalans com a 'identitaris'). Per a ells és més important el que uneix un ciutadà de Barcelona a un de Cadis o Tenerife que el que el pugui unir a un de Perpinyà: el fet de pagar impostos al mateix règim neofranquista (identitat ben galdosa mentre no aconsegueixin completar el genocidi lingüístic i cultural).
Fins i tot la Real Academia espanyola, en definir "nación", diu:
nación. (Del lat. natĭo, -ōnis). 1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno. 2. f. Territorio de ese país. 3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común. |
Em cal insistir en el tema de la identitat. Jo em sento infinitament més vinculat a un perpinyanès que a un madrileny, canari o argentí. En canvi l'espanyol estàndard no té cap dubte, en un partit entre qualsevol selecció americana i una d'europea, que els seus són els que comparteixen llengua amb ell. La meva vinculació està fins i tot per sobre de l'actitud que un perpinyanès o un català botifler puguin tenir cap al seu país: potser han estat educats en l'autoodi o, simplement, en la ignorància del seu passat; no per això deixen de ser els meus compatriotes, malgrat ells, que dirien els gavatxos. Fins i tot Liçondo era dels meus, perquè de particularistes exacerbats en tenen totes les llengües. Doncs, per a mi, la persona que digui que els catalans són espanyols és, en sigui conscient o no, un genocida, perquè està negant als catalans el dret a existir com a comunitat vinculada a una llengua i una tradició: o bé estan atribuint-se el dret a negar la catalanitat dels rossellonesos o bé estan dient que els rossellonesos són espanyols, cosa que fa més estrambòtic el seu imperialisme.
En aquesta dinàmica de normalitzar l'espanyolisme a Catalunya hi juguen un paper molt fort altres símbols identitaris que permeten visibilitzar que els Colon's tenen darrere seu tota la maquinària ideològica i propagandística del règim neofranquista. Així, és evident que els èxits futbolístics i esportius en general de les seleccions espanyolistes ajuden a fomentar entre els immigrants no integrats l'orgull de ser espanyols com a antídot a les temptacions d'integració. És molt significatiu en aquest punt que l'aparador de promoció de la dinastia restaurada pel franquisme que són els Premios de Asturias decidís en el seu moment considerar més rellevant el triomf de la selecció espanyolista de futbol que tots els que ha assolit el Barça, de qui la selecció no solament va acaparar els jugadors sinó fins i tot va copiar literalment les estratègies i tàctiques: quan premies la mala còpia per davant de l'original, vol dir que no et regeixes per mèrits objectius sinó per finalitats inconfessables...
En la mateixa dinàmica de presentar l'annexió de Catalunya com un fet intrínsec a l'evolució de la història o derivat del sagrat dret dels espanyols de manllevar i fer seu el que els roti, i, en conseqüència, negar el dret a decidir dels catalans, hi juga un paper molt important la part cultural de la identitat, les tradicions. Per això els Colon's varen insistir tant en l'aspecte identitari durant el debat sobre les curses de braus, recalcant que prohibir-les era una maniobra de desespanyolització, sense adonar-se de la reversibilitat del seu argument: la imposició d'aquesta tradició al llarg del segle XIX és una conseqüència directa de la invenció d'Espanya com a concepte polític amb la primera constitució espanyola al S XIX (nosaltres en tenim des del S XV). També per això el règim neofranquista, que abans de l'existència de TV3 s'oposava a les televisions privades, va optar després de l'èxit de TV3 per un model d'asfíxia mediàtica amb la proliferació de canals en castellà, contra el que estableix la seva pròpia i tan aimada constitució neofranquista.
Finalment, no és gens trivial el paper que juga el partit dels Colon's en intentar legitimar que els immigrants espanyols tinguin no solament els drets que no reconeixen als catalans ni a Catalunya sinó el fet que aquests immigrants estiguin per sobre dels d'altres procedències. No parlen obertament que els immigrants espanyols han de tenir més drets que els marroquins o els malinesos pel fet d'haver vingut amb el seu exèrcit, però no paren d'omplir-se la boca amb la seva refotuda constitució, sense adonar-se que estan invocant indirectament el terrorisme i la violència dels quals aquesta constitució i totes les lleis il·legals des del 1716 es deriven. Perquè no es pot rebutjar el terrorisme espanyolista que hem viscut els catalans des del segle XVI sense renunciar a tots els beneficis que els espanyols han obtingut sobre els catalans gràcies a aquest terrorisme.
Doncs, la finalitat del partit dels Colon's és combatre la identitat catalana (per això estan tan obsedits contra la llengua catalana, la immersió, TV3, i a reclamar que el castellà passi a ser considerat llengua pròpia de Catalunya -al Rosselló també?-, per tal que la massa gens negligible dels immigrants no integrats perdi l'al·licient d'aprendre el català o fins faci militància contra la igualtat entre el català a Catalunya i el castellà a Espanya.
Potser seria hora que els catalans contraataquéssim reclamant per a totes les cases regionals d'argentins, camerunesos, xinesos i tuti quanti el mateix estatus que tenen les espanyoles, per fer-los entendre que mentre vulguin estar per damunt dels altres no seran mai ben rebuts a casa nostra.
