Equinacional significa "participat equitativament per les diverses nacions d'un estat o organisme plurinacional".
L'exemple ens el dóna la Constitució imposada per la Unió europea a l'Estat de Sèrbia i Montenegro, on l'equivalent del tribunal constitucional està integrat per un nombre igual de jutges de cada nació o on el parlament té un nombre de parlamentaris proporcional a la població però els acords han d'obtenir majoria per separat entre els diputats de cada nació, de manera que s'evita l'hegemonisme.
yu2002.htm
yu2003.htm
20 de novembre 2013
19 de novembre 2013
Vot secret vs vot confidencial
Aquesta idea ha estat recollida per thecatalanproject.org:
thecatalanproject.org/ca/motius/vot-secret-vs-vot-confidencial
Un dels grans dèficits actuals de la democràcia és que el vot és secret quan hauria de ser confidencial.
El caràcter secret del vot provoca múltiples inconvenients:s'ha de limitar a una jornada electoral cada X anys
és irreversible fins a la propera jornada electoral
és inescrutable (un cop és dins l'urna, no hi ha manera de saber si te l'han canviat), sobretot en el cas del vot per correu, que és on es fan més trampes
Que el dret de vot quedi circumscrit a una jornada cada X anys és la causa de molts de mals: els partits polítics tenen estratègies resultadistes a molt curt termini;
als països bananers la campanya electoral se salta tots els límits econòmics, va precedida de precampanya de diversos mesos (centrada normalment en vendre idees-bonus) i a les monarquies bananeres més primitives encara hi ha avant-precampanya (des de dos anys abans de la convocatòria), centrada en la presentació de tota mena de biografies, panegírics i hagiografies dels seus candidats estrella a cada ciutat, vila, poble i llogarret per minúscul que sigui;
la comunicació dels partits no s'orienta al debat de les idees sinó a invertir cabassos de diner públic en espots centrats en la clenxa o el rímel dels seus candidats.
Que sigui irreversible elimina la possibilitat d'una participació activa de la ciutadania; contràriament, si el ciutadà pogués en qualsevol moment retirar el seu vot a una formació i donar-lo a una altra, la democràcia seria molt més rica.
Que sigui inescrutable significa que no tens manera de comprovar si t'han canviat el vot. Quan vaig votar per primera vegada per correu perquè no arribava fins ben entrada la nit, vaig voler assegurar-me que al meu col·legi hi hagués almenys un vot per a la meva opció. Impossible. Els membres de la mesa i els apoderats incompleixen l'obligació de penjar una còpia de l'acta a la porta del col·legi electoral. Vaig reclamar amb carta certificada a la Junta electoral i encara espero resposta...
Aspiro a un sistema on el votant i agents notarials autoritzats pel votant puguin verificar que no s'ha modificat el seu vot. O sigui, un sistema basat en la confidència (DIEC; Acció de confiar o de fer saber a algú alguna cosa que no ha de divulgar), que ve de "fides=fe". Antigament això hauria estat encara més complex que muntar un sistema de votacions cada quatre anys. Avui, però, tots utilitzem cada dia sistemes que gestionen la nostra informació confidencial (contrasenyes, diners...) amb plenes garanties i màxima agilitat. Segur que a la majoria li importaria menys que es divulgués a quin partit vota que no pas que se sabés totes les persones amb qui intercanvia correus electrònics o SMS.
Per no marejar-nos massa, jo proposaria que el vot només es pogués modificar una vegada al mes. Algú objectarà que no podem estar investint i acomiadant parlamentaris cada mes, però això només passaria si parlem de districtes unipersonals, que no és la meva preferència. Si tenim en compte fins a quins ridículs s'ha degradat el parlamentarisme, amb 130 diputats que es limiten a prémer el botó corresponent a l'opció que el cada pastor indica al seu ramat, perdó, que cada cap de files indica al seu grup parlamentari, ho canviaríem per un parlament amb tants escons com grups parlamentaris, la força dels quals seria el nombre absolut de vots de què disposin aquell mes. Els discursos no es farien per convèncer els altres diputats (absurditat sota un règim totalitari de "disciplina de partit") sinó per vendre la seva idea a l'electorat.
I, per a les persones que ho trobin massa agosarat, es pot arbitrar un model mixt: mentre hi hagi gent que hi cregui, es fan eleccions i es trien diputats i per als que ho prefereixin es dóna vot confidencial. El ciutadà que opti pel vot secret, no podrà gaudir del vot confidencial durant aquella legislatura. I els diputats escollits seran proporcionals al percentatge de l'electorat que ha participat en el vot secret: si un 40% va a les urnes, s'escullen 54 diputats i la seva força és la suma dels vots emesos a través de les urnes i els vots confidencials. Si al ciutadà se'l fa optar a priori (com passa amb el vot anticipat) es podria reduir progressivament el nombre de taules i de personal necessari per a la jornada electoral.
Tothom copia les bones idees; excepte aquelles que no arriben a néixer perquè els que les haurien pogut implantar per primera vegada cedeixen a l'argument que "això no es fa enlloc" o "això no ho ha fet mai ningú".
Recull de notícies per reflexionar sobre la perfectibilitat dels sistemes electorals:
biblio.juridicas.unam.mx/libros/1/6/4.pdf
canariascnnews.com/index.php/item/821-el-voto-por-correo-deslegitima-las-elecciones-celebradas-en-miami
www.losgenoveses.net/Los%20Asuntillos/casomelilla/casomelillavoto.htm
www.publico.es/espana/179519/juicio-a-ediles-del-partido-popular-por-manipular-el-voto-de-ancianos
politica.elpais.com/politica/2013/03/13/actualidad/1363211824_691434.html
www.verdes.es/web/ActVotoCorreo.htm
noticias.juridicas.com/articulos/55-Derecho%20Penal/201010-10843930765328.html
foroloco.foros.ws/t3645/pp-mas-fraude-en-censo-castellon/
La primera pregunta que ens podem fer després de llegir totes aquestes notícies sobre frau electoral és si tots els delinqüents electorals són uns incompetents pocatraça i els enxampen tots, o si estem davant la punta de l'iceberg.
I ens podem fer una segona pregunta: ¿quants d'aquests fraus es podrien evitar radicalment o detectar amb més facilitat amb un sistema de vot confidencial però no secret? Jo crec que la majoria.
Un dels grans dèficits actuals de la democràcia és que el vot és secret quan hauria de ser confidencial.
El caràcter secret del vot provoca múltiples inconvenients:
Que el dret de vot quedi circumscrit a una jornada cada X anys és la causa de molts de mals:
Que sigui irreversible elimina la possibilitat d'una participació activa de la ciutadania; contràriament, si el ciutadà pogués en qualsevol moment retirar el seu vot a una formació i donar-lo a una altra, la democràcia seria molt més rica.
Que sigui inescrutable significa que no tens manera de comprovar si t'han canviat el vot. Quan vaig votar per primera vegada per correu perquè no arribava fins ben entrada la nit, vaig voler assegurar-me que al meu col·legi hi hagués almenys un vot per a la meva opció. Impossible. Els membres de la mesa i els apoderats incompleixen l'obligació de penjar una còpia de l'acta a la porta del col·legi electoral. Vaig reclamar amb carta certificada a la Junta electoral i encara espero resposta...
Aspiro a un sistema on el votant i agents notarials autoritzats pel votant puguin verificar que no s'ha modificat el seu vot. O sigui, un sistema basat en la confidència (DIEC; Acció de confiar o de fer saber a algú alguna cosa que no ha de divulgar), que ve de "fides=fe". Antigament això hauria estat encara més complex que muntar un sistema de votacions cada quatre anys. Avui, però, tots utilitzem cada dia sistemes que gestionen la nostra informació confidencial (contrasenyes, diners...) amb plenes garanties i màxima agilitat. Segur que a la majoria li importaria menys que es divulgués a quin partit vota que no pas que se sabés totes les persones amb qui intercanvia correus electrònics o SMS.
Per no marejar-nos massa, jo proposaria que el vot només es pogués modificar una vegada al mes. Algú objectarà que no podem estar investint i acomiadant parlamentaris cada mes, però això només passaria si parlem de districtes unipersonals, que no és la meva preferència. Si tenim en compte fins a quins ridículs s'ha degradat el parlamentarisme, amb 130 diputats que es limiten a prémer el botó corresponent a l'opció que el cada pastor indica al seu ramat, perdó, que cada cap de files indica al seu grup parlamentari, ho canviaríem per un parlament amb tants escons com grups parlamentaris, la força dels quals seria el nombre absolut de vots de què disposin aquell mes. Els discursos no es farien per convèncer els altres diputats (absurditat sota un règim totalitari de "disciplina de partit") sinó per vendre la seva idea a l'electorat.
I, per a les persones que ho trobin massa agosarat, es pot arbitrar un model mixt: mentre hi hagi gent que hi cregui, es fan eleccions i es trien diputats i per als que ho prefereixin es dóna vot confidencial. El ciutadà que opti pel vot secret, no podrà gaudir del vot confidencial durant aquella legislatura. I els diputats escollits seran proporcionals al percentatge de l'electorat que ha participat en el vot secret: si un 40% va a les urnes, s'escullen 54 diputats i la seva força és la suma dels vots emesos a través de les urnes i els vots confidencials. Si al ciutadà se'l fa optar a priori (com passa amb el vot anticipat) es podria reduir progressivament el nombre de taules i de personal necessari per a la jornada electoral.
Tothom copia les bones idees; excepte aquelles que no arriben a néixer perquè els que les haurien pogut implantar per primera vegada cedeixen a l'argument que "això no es fa enlloc" o "això no ho ha fet mai ningú".
Recull de notícies per reflexionar sobre la perfectibilitat dels sistemes electorals:
La primera pregunta que ens podem fer després de llegir totes aquestes notícies sobre frau electoral és si tots els delinqüents electorals són uns incompetents pocatraça i els enxampen tots, o si estem davant la punta de l'iceberg.
I ens podem fer una segona pregunta: ¿quants d'aquests fraus es podrien evitar radicalment o detectar amb més facilitat amb un sistema de vot confidencial però no secret? Jo crec que la majoria.
22 de juliol 2013
Honorable passatger
Avui, 22 de juliol, no he resistit la temptació d'adreçar-me a un passatger desconegut al metro. Li he dit:
Perdoneu, no us han dit mai que us assembleu extraordinàriament a l'Honorable Joan Rigol ?
El passatger m'ha respost: " Sí que m'hi assemblo...! " amb un somriure trapella. L'era!
No recordaré amb detall la conversa que hem tingut mentre anàvem de Diagonal L3 a Diagonal L5 on ens hem separat, però li he fet avinent que el que més trobava inversemblant no era la similitud amb les imatges conegudes sinó el fet de trobar un Honorable al metro.
M'ha comentat que, quan era senador a Madrid, el va visitar un conegut i li va engaltar que, amb els càrrecs, els polítics s'encastellaven. Per tota resposta, li va mostrar l'abonament del metro. L'altre, el que el criticava, no va saber-ho identificar, no sabia com eren els bitllets de metro.
També ha tingut temps per dir-me que va habitualment en metro i que només havia tingut algun incident incòmode durant l'etapa en què fou Conseller de treball...
Us ho explico perquè fa 51 anys que sóc usuari del metro en dies laborables i mai no m'hi havia trobat ningú de les castes dirigents.
Potser aquesta setmana em trucaran i descobriré que aquestes enquestes que suposadament il·luminen i guien el criteri dels nostres polítics no són una llegenda urbana. Potser em tocarà la rifa. Potser es legalitzarà el verb 'dimitir'.
M'ha agradat descobrir que hi ha polítics que no són avatars dins d'una pantalla de plasma, i especialment que poden tenir un tracte tan humà, exquisit, proper...
Ha estat un plaer, Honorable passatger!
Perdoneu, no us han dit mai que us assembleu extraordinàriament a l'Honorable Joan Rigol ?
El passatger m'ha respost: " Sí que m'hi assemblo...! " amb un somriure trapella. L'era!
No recordaré amb detall la conversa que hem tingut mentre anàvem de Diagonal L3 a Diagonal L5 on ens hem separat, però li he fet avinent que el que més trobava inversemblant no era la similitud amb les imatges conegudes sinó el fet de trobar un Honorable al metro.
M'ha comentat que, quan era senador a Madrid, el va visitar un conegut i li va engaltar que, amb els càrrecs, els polítics s'encastellaven. Per tota resposta, li va mostrar l'abonament del metro. L'altre, el que el criticava, no va saber-ho identificar, no sabia com eren els bitllets de metro.
També ha tingut temps per dir-me que va habitualment en metro i que només havia tingut algun incident incòmode durant l'etapa en què fou Conseller de treball...
Us ho explico perquè fa 51 anys que sóc usuari del metro en dies laborables i mai no m'hi havia trobat ningú de les castes dirigents.
Potser aquesta setmana em trucaran i descobriré que aquestes enquestes que suposadament il·luminen i guien el criteri dels nostres polítics no són una llegenda urbana. Potser em tocarà la rifa. Potser es legalitzarà el verb 'dimitir'.
M'ha agradat descobrir que hi ha polítics que no són avatars dins d'una pantalla de plasma, i especialment que poden tenir un tracte tan humà, exquisit, proper...
Ha estat un plaer, Honorable passatger!
22 de maig 2013
Per què estic en contra de la ILP de renda mínima universal
Estic en contra de la proposta que circula d'ILP de renda mínima universal per tres motius. És:
1.- Inoportuna
2.- Ineficaç
3.- Insostenible
1.- Inoportuna per la pinça al nostre govern, agreujada per l'abandonament de les polítiques sobre la dependència que ha fet el govern de la metròpoli. EFECTE TENALLA sobre les finances de la Generalitat
2.- Ineficaç perquè fomentarà la cobdícia dels capitalistes EFECTE DEGRADACIÓ http://www.expansion.com/2010/12/14/economia/1292331491.html
3.- Insostenible perquè no podem assumir tota la misèria del món; es magnificarà el frau de persones inscrites sense residir ací o suplantades per un indocumentat que diu ser un altre... Cal recordar bitllets gratuïts de Canàries a BCN... I en tot cas, la disponibilitat de fons ha de ser proporcional a la d'altres polítiques socials: sanitat, educació, infraestructures... EFECTE CRIDA
L'efecte degradació es minimitzaria en un país en què l'economia subterrània fos insignificant. Potser la nostra República ho aconseguirà.
L'efecte tenalla no tindrà el mateix impacte quan la nostra economia deixarà d'estar controlada per l'enemic. I, en tot cas, caldria regular l'impacte d'aquesta renda en altres polítiques, com l'ajut al lloguer dels joves, l'ajut a la dependència...
L'efecte crida s'evitaria limitant la renda als ciutadans de Catalunya i exigint per a l'accés a la ciutadania una residència continuada de deu anys.
I cal eliminar radicalment el segon paràgraf de l'article 6.c, que pot provocar allaus humanes:
Són exemptes d'aquest requisit les dones que hagin hagut de marxar de llur lloc de residència per a evitar maltractaments a elles o als fills i que hagin arribat a Catalunya i compleixin la resta de requisits.
Quantes dones s'hi podrien acollir?
In just one year in Canada, 427,000 women over the age of 15 reported they had been sexually assaulted.7 Since only about 10% of all sexual assaults are reported to the police, the actual number is much higher.8 facts-about-violence CANADA
Fact #1: Over 22 million women in the United States have been raped in their lifetime. (National Intimate Partner and Sexual Violence Survey 2010) facts-about-violence USA
Si tot el món fos com USA, equivaldria a 5% població (350 milions de dones, 300 sense un estat de dret al darrere)
Altres
Dependents no cobrenlloguers per a joves que majoritàriament no s'hi varen poder acollir
http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2013/03/les-llistes-d-espera-es-disparen-un-51-des-que-boi-ruiz-es-conseller-de-salut-78056.php
14-08-2014 incorporo Siete argumentos contra la Renta Básica Universal y a favor del Trabajo Garantizado
Subscriure's a:
Missatges (Atom)