(Histèria colonial post CIS agost 2016)
Vaig decidir aportar a twitter la meva visió del cas del ciutadà agredit per un policia fronterer espanyol.
Realment, la gent que coneixo pel món no poden entendre que un policia que treballa a una frontera que té el català com a única llengua oficial a una de les dues bandes pugui obtenir la plaça sense acreditar coneixement d'aquesta llengua. Afegeix-hi que a l'altra banda també és oficial, encara que sigui sota la fórmula perversa de la cooficialitat. Al món sol passar això:
Actualment els missioners de la religió espanyista (vegeu també 1 i 2), un cop destrossada la immersió, han fet un pas més enllà i han començat a atacar la retolació en català, amb un objectiu molt clar: fer 100% innecessari el coneixement del català a Catalunya (ara ens trobem en el 90%).
Per això donen molt valor simbòlic a la possibilitat de ser catalanoignorant. Recordeu l'episodi contra Quimi Portet a Balearia en què algun capsigrany de C's va al·legar el dret a ignorar el català, el mateix que reclamen les famílies catalanòfobes contràries a l'aprenentatge del català i que va ser formulat ja fa anys per l'aiatol·là dels genocides, Fernando Savater
http://www.lavanguardia.com/cultura/20101115/
I la universitat d'Elx i... no parlem de fa 30 anys, parlem de casos que han ocorregut des que el Tribunal Prostitucional ens va recordar que això del consenso constitucional i de l'espítiru de la transición eren bromes.
En la seva obcecació per defensar la catalanoignorància, s'han vist obligats a falsejar la notícia, com si el fet ocorregut hagués estat com el de Benicarló (usuari desatès per parlar en català) i passant per alt la pressumpta prevaricació de retenir un ciutadà i privar-lo de la seva llibertat perquè no es deixa imposar la llengua del funcionari. Aquest cas és especialment significatiu per als genocides, perquè és un cas extrem en què només els més salvatges i extremistes poden pretendre que un funcionari ignori la llengua de territori (superat només, potser, pels pediatres). Al món civilitzat passa això:
i en destaco la frase man beide zumindest ansatzweise beherrschen sollte.
Pel que he pogut comprovar amb els centenars de piulades que m'han fet mitja dotzena de missioners de la religió espanyista (la de la sagrada constitución i la sacrosanta unidad indisoluble), els resulta xocant descobrir que algú els veu com a genocides i racistes. Per això tinc força avançada una explicació d'aquests termes que de cap manera no cabria ni en un centenar de piulades:
En el seu afany genocida d'esborrar-nos com a poble, arriben a l'extrem de desautoritzar la RAE i afirmar que a l'estat espanyol només hi ha un país; amb això expressen el seu anhel d'eliminar les "características culturales propias", que tots sabem que se centren en el català.
També per això, sense venir a tomb, més d'un missioner colonial m'ha escopit la seva bilis antiTV3.
Permeteu-me un excurs abans d'acabar: si algú encara no sap per què va esclatar la Guerra dels Segadors (que algun cap verd ara reinterpreta com a dinàstica), analitzeu les dues accepcions de vivir sobre el país, que van ser l'espurna.
