El dia 24 de setembre del 1810, els parlamentaris escollits d'acord amb la constitució de Baiona declaren nul·la la cessió de la corona, reinstauren la dinastia borbònica, però ignorant el pare del que fan rei (com al 1975 passarà amb els seus descendents). És molt significatiu que aporten dos arguments per justificar la seva legitimitat en revocar l'abdicació de Carles IV en Napoleó:
- va ser injusta i il·legal per la violència que hi va intervenir
- li va mancar el consentiment de la nació
Tot seguit, ens haurem de preguntar si en la promulgació dels decrets de Nova Planta hi va intervenir violència i si la nació catalana hi va consentir. La conclusió és que no es pot considerar legítim l'ordenament jurídic derivat de la Constitució del 1812 sense admetre la il·legitimitat de la dominació dels Països Castellans sobre els Països Catalans des dels Decrets de Nova Planta.
El més interessant d'aquest episodi de xoc de legitimitats és que la historiografia espanyola l'ignora radicalment: per una vegada que els parlamentaris espanyols no han estat llepaculs d'un tirà, d'un dictador o d'un exvicedictador i s'han rebel·lat en defensa del poble, resulta que els seus successors sembla que se n'avergonyeixin!
Vegeu: cortesDeCadizEnElOratorio.pdf, pàgina 43
