Ara que les escoles subvencionades han deixat de tenir la complicitat de les autoritats per discriminar amb diners públics l'alumnat immigrant i el que té necessitats educatives especials, ha començat una ofensiva mediàtica per demanar el dret a escollir escola, com si ara aquest dret estigués menys garantit que abans.
El fet és que tenim una democràcia interrupta que no té diners per a tot el que promet i, doncs, ha de prioritzar com els gasta.
Jo sóc dels que pensen que l'estat no hauria de donar ni un (d/e)uro a empreses privades dedicades a l'ensenyament mentre no hagi aconseguit garantir el dret a triar una plaça en el sistema públic d'ensenyament.
És a dir, en la línia dels països avançats, els diners públics s'han de dedicar a construir una xarxa pública on hi hagi una plaça disponible per a cada criatura en edat escolar, de manera que ni una sola família es vegi obligada a dur els seus fills a l'ensenyament privat per manca de places públiques a una distància raonable del seu domicili.
Després, amb els diners que sobrin, es subvencionen les empreses privades (ni que siguin regentades per aficionats).
Tots els diners públics a la xarxa pública mentre es doni la xacra tercermundista que hi hagi famílies que no tenen reconegut el dret a elegir plaça escolar a la xarxa pública.
