Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

21 de novembre 2010

D'acord amb el Ratzinger sobre la integració dels immigrants

Com a menjacapellans amb pedigrí, em desconcerta que en alguna cosa puguem estar d'acord amb el monarca de l'estat vaticà.

Darrerament ja m'ha passat en dues ocasions. La més recent, quan s'ha fet enrere, molt tímidament, de la seva política sistemàtica d'oposició a la planificació familiar que el fa responsable de tantes i tantes morts.

L'altra, que com a català m'afecta més específicament, és la que publica la Vanguàrdia del dia 27 d'octubre del 2010, a la pàgina 13 i que hauria de servir de criteri als immigrants catòlics i als governants catòlics dels països acollidors. Demana el senyor Ratzinger als immigrants que respectin les lleis i la identitat nacional dels països on immigren. El tema de les lleis és especialment preocupant en el cas de certs col·lectius, però els qui volen implantar la xara no són seguidors d'aquest senyor. En canvi, aquest missatge hauria de fer que les "casas regionales" deixessin de ser corretja de transmissió dels franquistes i abandonessin la seva política de desintegració de Catalunya i passessin a promoure la integració a Catalunya dels immigrants provinents del seu origen.

Els partits imperialistes i, sobretot, el partit del Colons-Colonos no paren de promoure la falsedat que el castellà ha de ser considerat llengua pròpia de Catalunya perquè hi ha molts immigrants no integrats que tenen fills nascuts ací que desconeixen el català o que han estat tan víctimes com nosaltres de l'abassegadora imposició del castellà i no se senten còmodes en català. Però això és perquè en comptes de polítiques d'integració a Catalunya les que s'han fet han estat de desintegració de Catalunya.

On rau el problema? Si els fills d'immigrants tenen dret a imposar la seva llengua, llavors d'ací a poc temps ens reclamaran que l'àrab o el tamazigh o el xinès tinguin consideració de llengua pròpia i gaudeixi de cooficialitat. Segurament llavors els racistes diran que les llengües dels immigrants que no s'han dut el seu exèrcit no tenen el dret a imposar-se que té el castellà. O diran que l'única llengua dels immigrants que s'ha d'imposar a Catalunya és el castellà perquè ho diu la constitució racista del 1978.

En el cas dels immigrants que tenen trets facials o antropomòrfics molt diferenciats, pot ser que la seva integració es vegi frenada per actituds racistes de la societat d'acollida, però en els altres, fixeu-vos que el que fa que parlem de "fills d'immigrants" és justament que hagin rebutjat integrar-se. Jo duc un cognom basc i a mi mai ningú no em demana si sóc fill d'immigrants, ni al meu pare ni al meu avi: el besavi es va integrar fins on va ser capaç (no del tot) però va fer els possibles per a una total integració dels seus fills.

Obstruir la integració dels immigrants és desintegrar la societat d'acollida; per això, una societat democràtica processaria per genocidi un fanàtic de la intransigència fonamentalista espanyola com Savater (15-XI-10) per reclamar el "dret" a ignorar el català. El Ratzinger l'hauria d'excomunicar. I nosaltres haurem de seguir lluitant per completar la transició a la democràcia. O fer fora els espanyols d'una vegada.