Això era una jove bojament enamorada d'un galant.
Un bon dia, ell li va demanar que es casés amb ell. I ella va ser feliç, fins que ell li va donar a entendre que, un cop casada, seria la seva esclava.
Pobra noia, què havia de fer? Dir-li que sí i ser una esclava per sempre més? Fugir del seu costat? O dir-li que no ara, amb l'esperança que això el fes reflexionar i li proposés un matrimoni digne entre iguals?
La UE ens proposa que diguem sí a una constitució que perpetuarà l'esclavitud lingüística dels catalans.
Desmuntaran la UE si guanya el NO a Catalunya? O bé se'n preguntaran les causes? O, simplement, els importarà un rave?
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengua. Mostrar tots els missatges
08 de gener 2011
És la mateixa policia?
És la mateixa policia la que envia 20 agents antiterroristes a capturar un adolescent de 14 anys (que, ingènuament, s'havia cregut la Constitució espanyola i pretenia tenir el dret d'usar el català en anar a comprar) la que no ha resolt en vint-i-cinc anys cap ni un dels casos d'agressions terroristes de l'escòria franquista contra els defensors de la cultura valenciana o contra els repetidors de TV3 a les Illes?
La llengua catalana pot desaparèixer
Diuen que durant el segle XXI el patrimoni lingüístic de la humanitat podria passar de les 6000 llengües actuals a menys de 500. El català és una de les llengües que poden desaparèixer. Cada vegada que parlem en català, ajudem a preservar-lo; cada vegada que renunciem a la possibilitat d'utilitzar-lo, contribuïm a la seva desaparició. Això val tant si es tracta d'adreçar-nos a un desconegut, de comprar un llibre traduït o d'anar a veure una pel·lícula doblada, de seguir una emissora de ràdio o de televisió.
Cada vegada que renunciem a usar el català, estem cavant la seva tomba.
Escrit el 2003/07/30
Cada vegada que renunciem a usar el català, estem cavant la seva tomba.
Escrit el 2003/07/30
Existirem mentre el català es parli
- Hem canviat d'una societat rural a una d'urbana, però seguim sent catalan(e)s.
- Hem passat d'una societat regida pel clero a una de pagana, però seguim sent catalan(e)s.
- Hem substituït el treball menestral per l'altament tecnificat, però seguim sent catalan(e)s.
- D'un món prolífic regit per patriarques hem passat a microfamílies amb creixement zero, però seguim sent catalan(e)s.
- L'univers masclista absolut es comença a esquerdar tímidament per dignificar la dona, sense que deixem de ser catalan(e)s.
- D'obeir dèspotes feudals o acceptar a desgrat l'esclavatge del servei militar hem passat a una societat pacifista sense deixar de ser catalan(e)s.
- Hem modificat radicalment els nostres hàbits alimentaris, però seguim sent catalan(e)s.
- Com gaudim del lleure no té res a veure amb com ho feien els nostres avis i àvies, però seguim sent catalan(e)s.
La llengua. Som catalans com els vassalls de Jaume I, com els almogàvers de Neopàtria, com els Segadors revoltats, com els defensors del 10 de setembre, com els derrotats del 12, com Antoni Maria Claret o Josep Oriol, com Prim o Nin, com Sert o Miró perquè parlem la mateixa llengua.
La llengua que parlem avui ha evolucionat notablement des dels temps de Jaume I, però és la mateixa llengua i nosaltres som el mateix poble.
Escrit el 2003/07/31
Al PP li agrada el bilingüisme
Almenys, això diuen a les Illes; perquè a Ceuta i a Melilla, no, que no els agrada; a Castella-Lleó, on el franquista Aznar va ser president durant 10 anys sense fer res pel gallec i l'asturià que encara s'hi parlen, no, que no els agrada el bilingüisme; a l'enclavament portuguès d'Olivença, no, que no els agrada el bilingüisme. A Irunya, tampoc. A l'Aragó, tampoc. A les Illes, sí que li agrada el bilingüisme al PP: impedirà l'escola normal en català, farà una televisió provinciana en castellà, bilingüitzarà els premis literaris...
Als amics de la llengua els proposo que exigeixin al PP coherència: que no es pugui vendre ni un sol llibre en castellà si no hi ha també la traducció al català (si cal, en menorquí, en solleric, en formenterenc, en porrerenc...), que no es puguin vendre diaris si no són bilingües o si no tenen traducció a les dues-centes modalitats locals del català a les Illes; que no es pugui projectar cap pel·lícula si no és bilingüe o n'hi ha doblatge a totes les modalitats de la llengua a les Illes, que no es pugui vendre cap cedé que contingui el castellà si no hi ha a més el català...
Si volen jugar al bilingüisme, que hi juguin sense fer trampes. O és que el bilingüisme del PP a les Illes és el bilingüisme castellà-alemany?
Escrit el 8-8-2004
Als amics de la llengua els proposo que exigeixin al PP coherència: que no es pugui vendre ni un sol llibre en castellà si no hi ha també la traducció al català (si cal, en menorquí, en solleric, en formenterenc, en porrerenc...), que no es puguin vendre diaris si no són bilingües o si no tenen traducció a les dues-centes modalitats locals del català a les Illes; que no es pugui projectar cap pel·lícula si no és bilingüe o n'hi ha doblatge a totes les modalitats de la llengua a les Illes, que no es pugui vendre cap cedé que contingui el castellà si no hi ha a més el català...
Si volen jugar al bilingüisme, que hi juguin sense fer trampes. O és que el bilingüisme del PP a les Illes és el bilingüisme castellà-alemany?
Escrit el 8-8-2004
El Sr. Piqué té la impressió que els alumnes catalans no saben llengües...
De debò, ho han dit a les notícies: tot un candidat a la Generalitat, ex-ministre de no se sap quants ministeris, no té manera de saber si els nostres alumnes saben castellà, català i anglès (tot i que el Ministerio corresponent ho mesura cada any) quan arriben a la Universitat, però "té la impressió..." que no en saben perquè la Generalitat actua com el règim franquista.
O aquest senyor no sap res del franquisme (i se suposa que llavors ell era comunista i, potser, antifranquista) o, en la línia neofranquista del seu partit, intenta negar el genocidi lingüístic posant al mateix sac la persecució franquista de la llengua catalana i els tímids esforços normalitzadors dels regionalistes espanyolistes de CiU. Ningú no processarà aquest senyor per negacionisme?
Escrit el 2003/10/15
O aquest senyor no sap res del franquisme (i se suposa que llavors ell era comunista i, potser, antifranquista) o, en la línia neofranquista del seu partit, intenta negar el genocidi lingüístic posant al mateix sac la persecució franquista de la llengua catalana i els tímids esforços normalitzadors dels regionalistes espanyolistes de CiU. Ningú no processarà aquest senyor per negacionisme?
Escrit el 2003/10/15
Vols formar part de la nostra comunitat?
Tu, nouvingut que tens ganes d'arrelar a la nostra terra, vols formar part de la nostra comunitat?
Llavors, hauràs de distingir que en aquest territori es superposen diferents estructures humanes.
Si el que vols és formar part del col·lectiu de persones que viuen a Catalunya (l. s.) i que, de grat o per força, tenen la ciutadania espanyola o francesa, has de saber que necessites complir uns determinats requisits que han estat decidits a Madrid o a París al marge de la voluntat dels catalans.
Si el que vols és formar part del col·lectiu de persones que estimen Catalunya (l.s.) i en volen preservar allò que la defineix, especialment la llengua, has de saber que el principal requisit que has de complir és el de contribuir a preservar aquest país, començant principalment per la seva llengua. I que la millor manera de contribuir-hi és parlant el català, però no és l'única: pel simple fet d'entendre'l i, doncs, de no forçar-nos a canviar de llengua ja estàs contribuint a la preservació del català...
Si vols ser català, comença per entendre'ns i veuràs com t'entendrem...
2003/08/03
Llavors, hauràs de distingir que en aquest territori es superposen diferents estructures humanes.
Si el que vols és formar part del col·lectiu de persones que viuen a Catalunya (l. s.) i que, de grat o per força, tenen la ciutadania espanyola o francesa, has de saber que necessites complir uns determinats requisits que han estat decidits a Madrid o a París al marge de la voluntat dels catalans.
Si el que vols és formar part del col·lectiu de persones que estimen Catalunya (l.s.) i en volen preservar allò que la defineix, especialment la llengua, has de saber que el principal requisit que has de complir és el de contribuir a preservar aquest país, començant principalment per la seva llengua. I que la millor manera de contribuir-hi és parlant el català, però no és l'única: pel simple fet d'entendre'l i, doncs, de no forçar-nos a canviar de llengua ja estàs contribuint a la preservació del català...
Si vols ser català, comença per entendre'ns i veuràs com t'entendrem...
2003/08/03
L'esclavitud lingüística
Els esclaus treballen per als seus amos sense cobrar per la feina que fan.
Doncs, quan una persona és obligada a treballar de franc per a una altra persona, estem davant d'un cas d'esclavitud.
Si un suec envia una petició a la UE i el funcionari que la rep no sap suec, encarrega una traducció de l'escrit als serveis de la UE, traducció que fa un professional que paguem entre tots.
Si un català envia una petició a la UE, li és retornada per tal que la tradueixi a una de les llengües oficials de la UE, traducció que ha de fer de franc l'interessat o que ha d'encarregar i pagar de la seva butxaca.
Quan un funcionari espanyol imposa a un català que li faci de traductor de franc, l'està sotmetent a esclavatge lingüístic
2004, any internacional contra l'esclavitud: acabem amb l'esclavitud lingüística!
Doncs, quan una persona és obligada a treballar de franc per a una altra persona, estem davant d'un cas d'esclavitud.
Si un suec envia una petició a la UE i el funcionari que la rep no sap suec, encarrega una traducció de l'escrit als serveis de la UE, traducció que fa un professional que paguem entre tots.
Si un català envia una petició a la UE, li és retornada per tal que la tradueixi a una de les llengües oficials de la UE, traducció que ha de fer de franc l'interessat o que ha d'encarregar i pagar de la seva butxaca.
Quan un funcionari espanyol imposa a un català que li faci de traductor de franc, l'està sotmetent a esclavatge lingüístic
2004, any internacional contra l'esclavitud: acabem amb l'esclavitud lingüística!
La importància de ser català
Ser català no és ni millor ni pitjor, és diferent...
Quina importància pot tenir dilucidar què és el que defineix una persona com a català?
La mateixa que pot tenir saber si una persona és lituana, eslovena, cubana o saharaui. Mentre la constitució neofranquista d'Espanya i la netament genocida de França no es democratitzin en la qüestió nacional i no reconeguin el dret d'autodeterminació dels pobles, no té gaire transcendència què defineix la catalanitat.
Però quan Espanya i França superin els règims genocides actuals i admetin el dret del poble català a autodeterminar-se, com se li ha reconegut recentment als pobles d'Eslovènia, d'Eslovàquia, d'Estònia, d'Ucraïna, de Lituània, de Geòrgia, de Macedònia... caldrà arbitrar un criteri per decidir qui participa en el referèndum d'autodeterminació.
Pels mateixos motius pels quals els demòcrates d'arreu no considerem acceptable que els marroquins que viuen i treballen al Sàhara puguin participar en el referèndum que propicia (massa tímidament) l'ONU, el referèndum d'autodeterminació del poble català exigirà un cens del poble català. En aquest cens ningú no hi haurà de ser inclòs contra la seva voluntat, però no s'hi podrà afegir tothom que ho pretengui: només catalans i catalanes en podran formar part.
En resum, perquè arribem a tenir plena democràcia cal el reconeixement del dret d'autodeterminació (que només neguen els franquistes i els genocides) que no es podrà efectuar sense que abans donem resposta a la pregunta: qui és català?
És català qui parla català!
Escrit el 2003/08/01
Quina importància pot tenir dilucidar què és el que defineix una persona com a català?
La mateixa que pot tenir saber si una persona és lituana, eslovena, cubana o saharaui. Mentre la constitució neofranquista d'Espanya i la netament genocida de França no es democratitzin en la qüestió nacional i no reconeguin el dret d'autodeterminació dels pobles, no té gaire transcendència què defineix la catalanitat.
Però quan Espanya i França superin els règims genocides actuals i admetin el dret del poble català a autodeterminar-se, com se li ha reconegut recentment als pobles d'Eslovènia, d'Eslovàquia, d'Estònia, d'Ucraïna, de Lituània, de Geòrgia, de Macedònia... caldrà arbitrar un criteri per decidir qui participa en el referèndum d'autodeterminació.
Pels mateixos motius pels quals els demòcrates d'arreu no considerem acceptable que els marroquins que viuen i treballen al Sàhara puguin participar en el referèndum que propicia (massa tímidament) l'ONU, el referèndum d'autodeterminació del poble català exigirà un cens del poble català. En aquest cens ningú no hi haurà de ser inclòs contra la seva voluntat, però no s'hi podrà afegir tothom que ho pretengui: només catalans i catalanes en podran formar part.
En resum, perquè arribem a tenir plena democràcia cal el reconeixement del dret d'autodeterminació (que només neguen els franquistes i els genocides) que no es podrà efectuar sense que abans donem resposta a la pregunta: qui és català?
És català qui parla català!
Escrit el 2003/08/01
Jo no parlo en català per respecte
Aquesta frase es diu evidentment en una de les llengües imposades, el castellà a la part de Catalunya administrada per Espanya i el francès a la part de Catalunya administrada per França. I es pot dir de bona fe o per pur cinisme.
Si el qui la diu és una persona de bona fe, caldrà fer-li entendre que ningú no aprèn una llengua si no la parla, que l'única manera de respectar el català és parlar-lo i no provar amb males arts (al·legant que no l'entén qui porta anys vivint entre nosaltres sense haver-ho intentat) que la resta hàgim de deixar de parlar-lo, que és la manera de contribuir a la seva extinció.
Sovint, però, qui diu això ens fot tot fotent-se de nosaltres: com aquell assassí de comèdia que, després d'apunyalar repetidament la víctima, que perd sang a dolls, li diu "no et dono la mà per educació, que les tinc tacades de la teva sang".
Quan algú ens digui "Jo no parlo en català per respecte" hem de provar, per si va de bona fe, de convèncer-lo que ens molesta més que no el parli que no pas que el parli amb dificultats; i si realment el que passa és que no el vol parlar, li hem d'exigir que almenys no ens tracti d'imbecils amb el seu pretès respecte d'opereta.
"Si respectes el català, parla'l".
Escrit el 2003/08/02
Addenda del 2011: el Cruyff va dir, en acceptar el càrrec de seleccionador català, que no parlaria en català per no violar-lo; sort que de petit tenia més seny i va decidir violar l'holandès, sinó avui seria mut (encara que no sé si es notaria la diferència), perquè, com diu el refrany, "fent i desfent aprèn l'aprenent".
Si el qui la diu és una persona de bona fe, caldrà fer-li entendre que ningú no aprèn una llengua si no la parla, que l'única manera de respectar el català és parlar-lo i no provar amb males arts (al·legant que no l'entén qui porta anys vivint entre nosaltres sense haver-ho intentat) que la resta hàgim de deixar de parlar-lo, que és la manera de contribuir a la seva extinció.
Sovint, però, qui diu això ens fot tot fotent-se de nosaltres: com aquell assassí de comèdia que, després d'apunyalar repetidament la víctima, que perd sang a dolls, li diu "no et dono la mà per educació, que les tinc tacades de la teva sang".
Quan algú ens digui "Jo no parlo en català per respecte" hem de provar, per si va de bona fe, de convèncer-lo que ens molesta més que no el parli que no pas que el parli amb dificultats; i si realment el que passa és que no el vol parlar, li hem d'exigir que almenys no ens tracti d'imbecils amb el seu pretès respecte d'opereta.
"Si respectes el català, parla'l".
Escrit el 2003/08/02
Addenda del 2011: el Cruyff va dir, en acceptar el càrrec de seleccionador català, que no parlaria en català per no violar-lo; sort que de petit tenia més seny i va decidir violar l'holandès, sinó avui seria mut (encara que no sé si es notaria la diferència), perquè, com diu el refrany, "fent i desfent aprèn l'aprenent".
02 de gener 2011
La democràcia no és blanc o negre
Hi ha gent que pensa que si hi ha votacions ja hi ha democràcia. Segurament no saben que totes les dictadures obliguen a votar (Franco obtenia majories del 99,9 per cent).
La democràcia no és binària, sí o no, sinó gradual (més o menys) segons els dèficits democràtics que tingui un règim.
I no és igual per a tots els ciutadans d'un estat, perquè la democràcia és més o menys deficitària segons el grau de respecte pels drets individuals i col·lectius que tingui: un país que no reconegui el dret al matrimoni dels homosexuals i a més no reconegui el dret de vot a les dones ni als negres té la següent escala de democràcia: mascle heterosexual blanc / mascle blanc homosexual o femella blanca heterosexual o mascle negre heterosexual / femella negra homosexual. Deixo en un segon nivell tres combinacions perquè crec que depèn de la importància que tingui per a cada persona el dret de vot o el dret al matrimoni com li afecten aquestes limitacions, però queda clar que la més discriminada en aquest supòsit és la que pateix les tres discriminacions: a una femella negra homosexual no li queda ni el subterfugi de canviar-se el sexe a desgrat per accedir als drets que se li neguen...
És per aquest motiu que els dèficits democràtics del règim neofranquista no afecten per igual els ciutadans a qui concerneixen (voluntàriament o en contra de la seva voluntat) les lleis espanyoles: el fet que la constitució neofranquista del 1978 tingui un article racista (3.1) que dóna als ciutadans d'ètnia castellana uns drets que nega als altres i estableix unes obligacions lingüístiques per als ciutadans de les altres ètnies que no afecten els d'ètnia castellana implica que els dèficits democràtics del règim neofranquista són més aguts per als ciutadans de les nacions perifèriques (en sentit geogràfic i polític).
Tenim el clixé de Suïssa com a model de democràcia, però fins al 1968, quan va concedir el dret de vot a les dones, no era igual de democràtica per a elles que per a ells. En canvi, en relació amb els drets lingüístics, el 1848 els suïssos eren infinitament més democràtics que els espanyols o els francesos del segle XXI.
Mentre els ciutadans no siguin iguals davant la llei, un règim no pot considerar-se un estat de dret. El franquisme "atado y bien atado".
La democràcia no és binària, sí o no, sinó gradual (més o menys) segons els dèficits democràtics que tingui un règim.
I no és igual per a tots els ciutadans d'un estat, perquè la democràcia és més o menys deficitària segons el grau de respecte pels drets individuals i col·lectius que tingui: un país que no reconegui el dret al matrimoni dels homosexuals i a més no reconegui el dret de vot a les dones ni als negres té la següent escala de democràcia: mascle heterosexual blanc / mascle blanc homosexual o femella blanca heterosexual o mascle negre heterosexual / femella negra homosexual. Deixo en un segon nivell tres combinacions perquè crec que depèn de la importància que tingui per a cada persona el dret de vot o el dret al matrimoni com li afecten aquestes limitacions, però queda clar que la més discriminada en aquest supòsit és la que pateix les tres discriminacions: a una femella negra homosexual no li queda ni el subterfugi de canviar-se el sexe a desgrat per accedir als drets que se li neguen...
És per aquest motiu que els dèficits democràtics del règim neofranquista no afecten per igual els ciutadans a qui concerneixen (voluntàriament o en contra de la seva voluntat) les lleis espanyoles: el fet que la constitució neofranquista del 1978 tingui un article racista (3.1) que dóna als ciutadans d'ètnia castellana uns drets que nega als altres i estableix unes obligacions lingüístiques per als ciutadans de les altres ètnies que no afecten els d'ètnia castellana implica que els dèficits democràtics del règim neofranquista són més aguts per als ciutadans de les nacions perifèriques (en sentit geogràfic i polític).
Tenim el clixé de Suïssa com a model de democràcia, però fins al 1968, quan va concedir el dret de vot a les dones, no era igual de democràtica per a elles que per a ells. En canvi, en relació amb els drets lingüístics, el 1848 els suïssos eren infinitament més democràtics que els espanyols o els francesos del segle XXI.
Mentre els ciutadans no siguin iguals davant la llei, un règim no pot considerar-se un estat de dret. El franquisme "atado y bien atado".
21 de novembre 2010
D'acord amb el Ratzinger sobre la integració dels immigrants
Com a menjacapellans amb pedigrí, em desconcerta que en alguna cosa puguem estar d'acord amb el monarca de l'estat vaticà.
Darrerament ja m'ha passat en dues ocasions. La més recent, quan s'ha fet enrere, molt tímidament, de la seva política sistemàtica d'oposició a la planificació familiar que el fa responsable de tantes i tantes morts.
L'altra, que com a català m'afecta més específicament, és la que publica la Vanguàrdia del dia 27 d'octubre del 2010, a la pàgina 13 i que hauria de servir de criteri als immigrants catòlics i als governants catòlics dels països acollidors. Demana el senyor Ratzinger als immigrants que respectin les lleis i la identitat nacional dels països on immigren. El tema de les lleis és especialment preocupant en el cas de certs col·lectius, però els qui volen implantar la xara no són seguidors d'aquest senyor. En canvi, aquest missatge hauria de fer que les "casas regionales" deixessin de ser corretja de transmissió dels franquistes i abandonessin la seva política de desintegració de Catalunya i passessin a promoure la integració a Catalunya dels immigrants provinents del seu origen.
Els partits imperialistes i, sobretot, el partit del Colons-Colonos no paren de promoure la falsedat que el castellà ha de ser considerat llengua pròpia de Catalunya perquè hi ha molts immigrants no integrats que tenen fills nascuts ací que desconeixen el català o que han estat tan víctimes com nosaltres de l'abassegadora imposició del castellà i no se senten còmodes en català. Però això és perquè en comptes de polítiques d'integració a Catalunya les que s'han fet han estat de desintegració de Catalunya.
On rau el problema? Si els fills d'immigrants tenen dret a imposar la seva llengua, llavors d'ací a poc temps ens reclamaran que l'àrab o el tamazigh o el xinès tinguin consideració de llengua pròpia i gaudeixi de cooficialitat. Segurament llavors els racistes diran que les llengües dels immigrants que no s'han dut el seu exèrcit no tenen el dret a imposar-se que té el castellà. O diran que l'única llengua dels immigrants que s'ha d'imposar a Catalunya és el castellà perquè ho diu la constitució racista del 1978.
En el cas dels immigrants que tenen trets facials o antropomòrfics molt diferenciats, pot ser que la seva integració es vegi frenada per actituds racistes de la societat d'acollida, però en els altres, fixeu-vos que el que fa que parlem de "fills d'immigrants" és justament que hagin rebutjat integrar-se. Jo duc un cognom basc i a mi mai ningú no em demana si sóc fill d'immigrants, ni al meu pare ni al meu avi: el besavi es va integrar fins on va ser capaç (no del tot) però va fer els possibles per a una total integració dels seus fills.
Obstruir la integració dels immigrants és desintegrar la societat d'acollida; per això, una societat democràtica processaria per genocidi un fanàtic de la intransigència fonamentalista espanyola com Savater (15-XI-10) per reclamar el "dret" a ignorar el català. El Ratzinger l'hauria d'excomunicar. I nosaltres haurem de seguir lluitant per completar la transició a la democràcia. O fer fora els espanyols d'una vegada.
Darrerament ja m'ha passat en dues ocasions. La més recent, quan s'ha fet enrere, molt tímidament, de la seva política sistemàtica d'oposició a la planificació familiar que el fa responsable de tantes i tantes morts.
Els partits imperialistes i, sobretot, el partit del Colons-Colonos no paren de promoure la falsedat que el castellà ha de ser considerat llengua pròpia de Catalunya perquè hi ha molts immigrants no integrats que tenen fills nascuts ací que desconeixen el català o que han estat tan víctimes com nosaltres de l'abassegadora imposició del castellà i no se senten còmodes en català. Però això és perquè en comptes de polítiques d'integració a Catalunya les que s'han fet han estat de desintegració de Catalunya.
On rau el problema? Si els fills d'immigrants tenen dret a imposar la seva llengua, llavors d'ací a poc temps ens reclamaran que l'àrab o el tamazigh o el xinès tinguin consideració de llengua pròpia i gaudeixi de cooficialitat. Segurament llavors els racistes diran que les llengües dels immigrants que no s'han dut el seu exèrcit no tenen el dret a imposar-se que té el castellà. O diran que l'única llengua dels immigrants que s'ha d'imposar a Catalunya és el castellà perquè ho diu la constitució racista del 1978.
En el cas dels immigrants que tenen trets facials o antropomòrfics molt diferenciats, pot ser que la seva integració es vegi frenada per actituds racistes de la societat d'acollida, però en els altres, fixeu-vos que el que fa que parlem de "fills d'immigrants" és justament que hagin rebutjat integrar-se. Jo duc un cognom basc i a mi mai ningú no em demana si sóc fill d'immigrants, ni al meu pare ni al meu avi: el besavi es va integrar fins on va ser capaç (no del tot) però va fer els possibles per a una total integració dels seus fills.
Obstruir la integració dels immigrants és desintegrar la societat d'acollida; per això, una societat democràtica processaria per genocidi un fanàtic de la intransigència fonamentalista espanyola com Savater (15-XI-10) per reclamar el "dret" a ignorar el català. El Ratzinger l'hauria d'excomunicar. I nosaltres haurem de seguir lluitant per completar la transició a la democràcia. O fer fora els espanyols d'una vegada.
16 de novembre 2010
Mai ningú ens ho havia demanat en català
Des d'aquí reivindico que se'm dediqui un carrer per la meva obstinada militància per emprar el català. Aparentment, sóc l'únic català que demana els contractes, les informacions, els documents en català, perquè sempre em responen que mai abans ningú no els ho havia demanat.
Avui m'ha passat a ENDESA, allà a l'Estació del Nord, on he anat per aconseguir posar al meu nom un contracte que fa setze mesos que intento arreglar. Quan ja no han estat capaços d'inventar-se cap altre requeriment que jo hagués de satisfer, m'han presentat la proposta de contracte (atenció, només proposta, que això de tenir el privilegi de pagar a ENDESA es veu que és molt selecte) en una llengua estrangera. Quan els he dit que havia de ser en català, m'han respost que el sistema (informàtic, se suposa) no ho permet i, ai làs, la cantarella de sempre, que no estan preparats perquè sóc el primer que ho demana... cosa que et diuen en un to com volent dir "si et retractes de la teva actitud antisocial de demanar-ho en català serem generosos i ens m'oblidarem".
He trucat als Mossos per si tenia dret a alguna forma de suport i m'han contestat que, en ser un tema "no penal", ells no hi podien intervenir i que presentés una reclamació (sense concretar on). El detall significatiu és que des del moment en què he fet la trucada davant de la persona que m'atenia s'ha posat en marxa una mena de pla antiterrorista i han aparegut una supervisora, que ha pres el comandament de la situació i una segurata que s'ha palplantat al meu costat, disposada a salvar la humanitat d'un terrorista nacionalista rojo-separatista que demana els contractes en català; la novetat és que aquesta vegada ni m'han agredit ni han presentat una falsa denúncia en contra meva.
La cosa ha acabat en taules: han pres totes les meves dades, d'ací a uns dies em cridaran per tal que signi el formulari de súplica de contracte i uns quant dies més encara més tard em faran saber si se m'ha concedit la gràcia de posar al meu nom el contracte del consum que porto setze mesos pagant (per embutxacar-se els meus diners no calen súpliques ni protocols, només un número de compte bancari).
El que m'escama és que la mateixa excusa porto desenes d'anys sentint-la; al principi colava, però ara jo no em crec que a setze de novembre del 2010 jo sigui la primera persona del món que demana a ENDESA el contracte en català. En tot cas, preventivament, des d'avui aniré afegint en aquest blog les institucions que ja no poden fer servir aquesta excusa perquè ja me l'han donada a mi, començant per ENDESA i pel servei mèdic que vaig haver de visitar aquest setembre per mor d'una hipoteca que tinc amb el SANTANDER.
Avui m'ha passat a ENDESA, allà a l'Estació del Nord, on he anat per aconseguir posar al meu nom un contracte que fa setze mesos que intento arreglar. Quan ja no han estat capaços d'inventar-se cap altre requeriment que jo hagués de satisfer, m'han presentat la proposta de contracte (atenció, només proposta, que això de tenir el privilegi de pagar a ENDESA es veu que és molt selecte) en una llengua estrangera. Quan els he dit que havia de ser en català, m'han respost que el sistema (informàtic, se suposa) no ho permet i, ai làs, la cantarella de sempre, que no estan preparats perquè sóc el primer que ho demana... cosa que et diuen en un to com volent dir "si et retractes de la teva actitud antisocial de demanar-ho en català serem generosos i ens m'oblidarem".
He trucat als Mossos per si tenia dret a alguna forma de suport i m'han contestat que, en ser un tema "no penal", ells no hi podien intervenir i que presentés una reclamació (sense concretar on). El detall significatiu és que des del moment en què he fet la trucada davant de la persona que m'atenia s'ha posat en marxa una mena de pla antiterrorista i han aparegut una supervisora, que ha pres el comandament de la situació i una segurata que s'ha palplantat al meu costat, disposada a salvar la humanitat d'un terrorista nacionalista rojo-separatista que demana els contractes en català; la novetat és que aquesta vegada ni m'han agredit ni han presentat una falsa denúncia en contra meva.
La cosa ha acabat en taules: han pres totes les meves dades, d'ací a uns dies em cridaran per tal que signi el formulari de súplica de contracte i uns quant dies més encara més tard em faran saber si se m'ha concedit la gràcia de posar al meu nom el contracte del consum que porto setze mesos pagant (per embutxacar-se els meus diners no calen súpliques ni protocols, només un número de compte bancari).
El que m'escama és que la mateixa excusa porto desenes d'anys sentint-la; al principi colava, però ara jo no em crec que a setze de novembre del 2010 jo sigui la primera persona del món que demana a ENDESA el contracte en català. En tot cas, preventivament, des d'avui aniré afegint en aquest blog les institucions que ja no poden fer servir aquesta excusa perquè ja me l'han donada a mi, començant per ENDESA i pel servei mèdic que vaig haver de visitar aquest setembre per mor d'una hipoteca que tinc amb el SANTANDER.
Institució o empresa: MEDYCSA
Sector: serveis mèdics per al SANTANDER
Data: setembre del 2010
Institució o empresa: ENDESA
Sector: Monopolis encoberts
Data: 16 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)