Això era una jove bojament enamorada d'un galant.
Un bon dia, ell li va demanar que es casés amb ell. I ella va ser feliç, fins que ell li va donar a entendre que, un cop casada, seria la seva esclava.
Pobra noia, què havia de fer? Dir-li que sí i ser una esclava per sempre més? Fugir del seu costat? O dir-li que no ara, amb l'esperança que això el fes reflexionar i li proposés un matrimoni digne entre iguals?
La UE ens proposa que diguem sí a una constitució que perpetuarà l'esclavitud lingüística dels catalans.
Desmuntaran la UE si guanya el NO a Catalunya? O bé se'n preguntaran les causes? O, simplement, els importarà un rave?
