O sigui, ens imposen una constitució neofranquista que promet tota una sèrie de drets, però després no té calers per acomplir les seves promeses.
Així, l'article 33 reconeix el dret a la propietat privada; el 35, el dret al treball; el 41, a la seguretat social; el 43, a la salut; el 45, a gaudir del medi ambient; el 47, a la vivenda.
Però els nostres joves no poden pagar-se un habitatge perquè l'estat diu que no pot dedicar més diners a polítiques d'habitatge o de promoció de llocs de treball...
Però si també se saltessin el 33, el que sacralitza la propietat privada, resulta que llavors tindrien calers per protegir tots els altres drets. D'on s'arriba a la conclusió que hi ha drets de primera (la Sagrada Propietat Privada) i de segona (tots els altres).
