Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

16 de novembre 2010

Qui se'ls creu: "Ni independentistes, ni de dretes"?

Què podem dir quant a les dretes d'un partit que elimina pràcticament l'únic impost que paguen els rics i que apuja l'IVA que castiga especialment la gent humil? No cal dir res més.

Ara. Es pot no ser independentista? Jo no en conec. No conec ningú que postuli que Espanya hagi de deixar de ser independent. Què ens proposa, doncs, el PSOE, que Espanya passi a ser un Land de la Bundesrepublik? Que s'integri a la xarxa de departaments francesos? Que sigui un nou estat associat dels EUA? (Que no es diria Puerto Pobre, sinó Pegamoidestan, que Alaska ja la tenen).

Siguem seriosos: que no saben res de la recursivitat? Si són contraris a la independència, un cop seran l'estat 52 dels EUA hauran de lluitar per tal que els EUA deixin de ser independents i passin a ser una província de la Xina, fins que no els quedi més remei que exigir que l'estat únic mundial passi a ser una colònia de Mart.

O potser resultarà que sí que volen la independència d'Espanya, i la de França i la d'Itàlia i no cal seguir. L'única independència que no volen sembla ser que és la nostra. Doncs, que estan a favor de l'annexió o Anschluss dels Països Catalans, sense avergonyir-se que fins i tot Hitler els doni lliçons de simulació democràtica: ell almenys va organitzar un referèndum trampós per justificar l'annexió d'Àustria al seu Reich...