Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

05 de novembre 2010

Contra l'art. 8 de la Constitució neofranquista del 1978

Tenim molts motius per canviar la Constitució neofranquista del 1978, per tal d’acostar-nos a les “democràcies consolidades”. Avui ens centrarem en l'article 8:
Art. 8
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejercito de Tierra, la Armada y el Ejercito del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
Qualsevol persona que analitzi amb calma l'article precedent podrà veure que conté quatre finalitats (o "misiones") coordinades amb una priorització implícita:
  1. soberania
  2. independencia
  3. integridad territorial
  4. ordenamiento constitucional
És un tòpic de la majoria d'oradors insistir sovint en allò de "i darrer, però no per això menys important, etc" (en anglès “last but not least”) precisament perquè les regles de la llengua imposen una ordenació implícita de més a menys important si no es diu el contrari; és com si digués “tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial, etc.”

Aquest redactat és com els forats de seguretat en els sistemes operatius: una porta posterior oberta als crackers militars; què passa si algú els convenç que han de triar entre 1 i 4 o entre 2 i 4 o entre 3 i 4 o entre 1+2+3 i 4?

No és un perill menyspreable, atesa la tradició colpista de l’exèrcit espanyol (de fet, es va parlar de "soroll de sabres" durant tota la redacció de la C78 i el seu desplegament posterior: estatuts, lleis orgàniques...); que es podria exacerbar si es fes qualsevol pas tímid en el camí del reconeixement de les altres nacions espanyoles. I l’11-M ens mostra que amagar el cap sota l’ala davant dels perills coneguts és una mala política i el “pertinaç colpisme” és la pitjor forma de terrorisme que han patit mai les nacions espanyoles.

Evidentment, davant d’una crisi basada en una interpretació com "estat d'excepció + dissolució del Parlament + segrest del Govern per garantizar la soberanía e independencia de España y defender su integridad territorial", el Tribunal Constitucional no soluciona res, car és part del ordenamiento constitucional, la menys important de les "misiones".

Amb aquest redactat, en cas d’haver guanyat en Tejero, no li calia canviar la C78, en tenia prou amb canviar el govern i el parlament dient que havien posat en perill la “integridad territorial” i deixar en suspens els estatuts d’autonomia

L'alternativa és un redactat com:
Art. 8
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejercito de Tierra, la Armada y el Ejercito del Aire, tienen como misión acatar y defender el ordenamiento constitucional.
És a dir, defensar l’ordenament constitucional abans que res del propi exèrcit (per això "acatar") que se l'ha passat pel folre més de 150 vegades en els darrers dos segles.

El més probable és que el Govern de torn els encarregui "garantizar la soberanía e independencia de España y defender su integridad", amb la qual cosa el resultat és semblant, però no les prioritats, de manera que es tanca el forat.

El més curiós és que, vigint la C78, hem perdut sobirania (ingrés a la UE) i hem perdut independència (ingrés a l'OTAN) sense que l'exèrcit hagi intervingut, cosa que fa evident que les "misiones" 1, 2 i 3 només s'han d'efectuar si el Govern ho mana dins de "el ordenamiento constitucional".

¿Què passaria si els representants de la sobirania popular es decidissin a rentar la imatge de l'Estat espanyol i acceptessin complir els compromisos contrets el 1815 amb el Tractat de Viena, que obliga a restituir la vila d'Olivença a Portugal? ¿Intervindria l'exèrcit per salvar la sagrada unitat territorial?

Defensar la “integridad territorial” contra la voluntat popular fent servir el terrorisme militar és justament el que ha portat el “company” socialista Milossèvitx davant del TPI. ¿Li farà companyia ZP si els bascos aproven el Pla Ibarretxe?

Si us heu llegit tot el que cal per canviar la C78, entendreu que no es pot estar fent cada dos per tres. Seria absurd que ara es fes tot el procés per fer un canvi respecte a la primogenitura reial que potser no s'arribarà a aplicar mai (v.g., només hereus mascles fins a la tercera República) i es deixés passar l'oportunitat de desfranquistitzar-la.

Si us he convençut que el debat sobre l'article 8 de la C78 pot ajudar a fer entendre que cal progressar cap a una democràcia plena, impossible amb la Constitució neofranquista del 1978, podeu posar la imatge "anti8" a la vostra pàgina i vincular-la amb aquesta nota.

Imatge gran mitjana o xica gentilesa d'Adrià de Yzaguirre i Martorell