Potser cercaven la coincidència amb la data de la mort de Primo de Rivera, el 20-N del 36...
Potser volien evitar la crueltat per a un dictador que es proclamava escollit per déu d'anar a morir el dia exacte que un acudit havia pronosticat...
Potser volien endarrerir ni que fos 24 hores l'inevitable, pel pànic que li tenien al poble de les nacions hispàniques...
Potser no s'havien acabat de posar d'acord en el repartiment del poder entre tots els corruptes assassins que l'envoltaven...
El que és segur és que varen passar coses que són incompatibles amb la versió oficial. N'aportarem dues, un indici i un argument irrebatible.
L'indici és que el dia 19 TVE havia programat una pel·lícula de Truffaut per al vespre, cosa que per si mateixa era excepcional i que es va interpretar com un intent de distreure l'atenció del Parte Médico Habitual que feia cosa d'un mes que s'emetia un parell de pics al dia. Però uns minuts abans de les 22h, sense cap explicació, la pel·lícula va ser substituïda per un film bèl·lic. M'agradarà saber algun dia què va motivar aquest canvi i què pretenien en fer-lo.
L'argument fa referència al cadàver d'un vell de 82 anys que s'havia passat el darrer any i escaig lluitant contra la mort i les darreres setmanes en estat terminal i mantingut en vida amb tota la tecnologia de què es disposava en el moment. Segons metges que varen veure les imatges de la parafernàlia d'instrumental que es va muntar per mantenir-lo en vida, es varen necessitar vàries hores per desconnectar-lo de tot plegat sense destrossar el cadàver, que després va ser embalsamat; aquesta operació és especialment complicada en un malalt que ha passat una agonia tan llarga. En resum, és tècnicament impossible que morís cap a les tres de la matinada quan a les sis el seu cadàver ja era embalsamat al seu palau i estaven muntant la capella ardent.
I l'acudit? Doncs resulta que va néixer com un acudit de mal gust, que s'explicava quan el poble va ser decebut per la negativa dels "aliats" a enderrocar el criminalíssimo avançats els anys quaranta. Es deia com volent dir que viuria molts anys i en aquella època això era el més desagradable que es podia pensar. Però va viure i matar durant molts anys, de manera que cada vegada més l'acudit de mal gust es va anar convertint en un cant a l'esperança, a mesura que s'acostava el 19 de novembre del 1975, en què efectivament l'enviat de déu no va poder evitar ser ridiculitzat pel poble.
- Tu saps quan es morirà el fill de puta del Franco?
- No.
- El dinou de novembre del mil nou-cents setanta-cinc.
- Sí, home, no diguis bestieses! Com ho pots saber?
- Tu saps quan va començar la guerra?
- El divuit de juliol del 36.
- I quan va acabar?
- L'u d'abril del 39.
- Doncs, apa, suma-ho...
- Què vols dir?
- Mira:
18 07 36
01 04 39
--------
19 11 75
Veus? Es morirà el dinou de novembre del 75...
Explicat al 1948, aquest acudit era ben bé humor negre. Però va ser recuperat en començar els anys 70 i llavors tenia una altra gràcia.
I si acabés sent cert que va morir el 20 (per exemple, perquè es descobrís que l'havien anat desconnectant ja el dia 19 de totes les màquines perquè els seus hereus polítics s'havien repartit el pastís i ja els feia nosa), llavors voldria dir que la data que condicionava la numerologia del criminalíssimo era el dia que la guerra va començar per a Catalunya, que fou l'endemà del cop d'estat de l'exèrcit perjur i insurrecte que només sap guanyar les guerres que declara al poble que hauria de defendre. Tant que s'havia esforçat a fer desaparèixer Catalunya...
