EL DEBAT SOBRE EL MODEL DE GOVERNANÇA
Els consells socials advoquen per treure poder als rectors
La proposta deixa el govern en mans d'una majoria aliena a la universitat
(...)
El document subscrit pels set presidents dels consells socials de les universitats públiques catalanes en el qual es descriu com ha de ser el model de governança de les universitats advoca per reforçar l'autoritat dels màxims dirigents de la institució, però al mateix temps proposa desplaçar els rectors com a primers responsables del govern universitari i deixar-lo en mans d'un professional «de prestigi en el món social o econòmic» i aliè a l'àmbit acadèmic. (la negreta és meva)
i l'editorial de la Vanguardia de la mateixa data sobre
Si canvieu en aquestes frases claustro per parlamento i rector per presidente del Gobierno, ja només cal que Franco ressusciti.
D'entrada, no estan gaire ben informats: des que el PP va modificar la llei d'universitats, els rectors són triats majoritàriament amb una mena de concurs de la senyorita Pepis de ponderacions més que dubtoses; i, en haver incomplert el PSOE (que estrany!) la seva promesa de tornar-ho a deixar com estava abans, fins i tot els rectors elegits pel claustre tenen ara un blindatge antidemocràtic amb majories del tipus Tribunal Konstitucional (amb K d'okupa) que els fa immunes al claustre més hostil (excepte si han aconseguit posar-se en contra fins els membres del claustre que designen ells mateixos).
I si el governant es veu abocat a una manera de governar que l'obligui a recórrer permanentment a la cultura del diàleg, on millor que a les universitats, que en una societat sana han de ser
escola de democràcia, planter de discrepància i cultiu d'alternatives (i dic sana per incloure-hi també tant les societats democràtiques com les privades de democràcia però amb esperit de lluita per obtenir-la).
Però encara ací hem de tornar a dir que no estan gens informats; desgraciadament, l'intervencionisme de l'autoritat (via consells socials, via polítiques de recerca, via política d'absorció del deute acumulat o de financiació de noves necessitats; sempre afavorint els centres dòcils o controlats per gent de la seva corda) ha dut les universitats a acceptar majoritàriament direccions autoritàries que facin anar el vaixell per les aigües que plauen al poder. Com es vehicula aquest autoritarisme? Bàsicament amb dos mecanismes: delegació de funcions i reunions paral·leles.
Per la delegació de funcions, es buiden els òrgans col·legiats de les seves funcions, que es transfereixen a comissions controlades per la direcció. Aquestes comissions reten comptes un cop a l'any i només cal que el poder s'encarregui de visibilitzar que la reunió de la comissió de professorat serà tot seguit (i proveirà o no de places...), la de docència (que repartirà els encàrrecs segons com s'hagi votat la convalidació de les actuacions de les comissions delegades o tornarà a canviar per enèsima vegada els criteris "objectius" per penalitzar els dissidents) i que es faci un toc d'atenció als directors de tesi per tal que recordin als seus doctorands (si formen part de l'òrgan) què és el que convé que votin... en resum, no trobarem cap exemple més evident del clientelisme per les vies més variades per garantir que un departament en pes acata acríticament tot allò que la direcció imposi "perquè cal ser possibilista".
Hi ha contextos en què això no acaba de funcionar, perquè una minoria, immune a represàlies o tant represaliada que ja no hi pot perdre res, es dedica a qüestionar la validesa de tot allò en què s'intenta impedir que l'òrgan decideixi o fiscalitzi. Això passa sobretot en els òrgans generals de la universitat amb els sindicats més bel·ligerants i les associacions d'estudiants. Cap problema. Es converteixen aquestes reunions en pura tramoia: uns dies abans es reuneix la majoria vinculada al poder i organitzen com s'informarà de cada punt i com es presentarà per tal que no es vegi el llautó i després es fa la reunió "oficial", on els temes no cal que siguin debatuts perquè la majoria ja sap en quin sentit ha de votar o sap quins temes millor que no surtin perquè ja hi ha acord de com es gestionaran amb discreció (una de les paraules més emprades en les reunions B); no tenim doble comptabilitat perquè no hi ha ni un ral, però ens podem permetre el luxe de tenir doble governança: la de tramoia amb els membres estatutaris i la de veres, sense la nosa heterogènia amb regust assembleari.
I fins ací allò que la premsa del règim troba que és el problema mayor de las universidades públicas; jo tinc una llista molt llarga de problemes i resulta que cadascun dels problemes d'aquesta llista el trobo més important que el de permetre al rector de poder fer de dictador sense la nosa del claustre, de les delegacions de funcions i de les reunions de tramoia. Us els presento en un ordre que no té cap importància, atesa la manca total d'interès dels partits politics en la recerca i el pensament; si hi hagués diners només per a una part dels problemes, ens podríem demanar quins eren més importants:
- el fet que el 18% del professorat tingui el 51% del poder del claustre
- els sous del personal, tant PDI com PAS
- les misèries pressupostàries dedicades a la recerca
- la conversió a Bolonya a cost zero = conversió zero a costa de Bolonya
- els edificis obsolets
- els espais insuficients
- les dotacions de funcionament regular (biblioteques, revistes científiques, ràtio d'ordinadors...)
- l'escassedat de professorat
- la política de beques
- la política de residències universitàries
en voleu més? Potser menys importants, però en sortirien moltes més.
Permeteu-me que aprofundeixi en un d'aquests punts, perquè de vegades les coincidències resulten cruels: segur que aquests dies us heu inflat de llegir als diaris, veure als noticiaris, escoltar anant amb el cotxe... tot de comparatives dels sous dels controladors aeris espanyols respecte als de la resta d'Europa; on són les dels sous universitaris? Quants anys fa que cap d'aquests mitjans de desinformació ha trobat noticiable comparar els sous que el govern espanyol paga al seu professorat universitari amb el que cobren a la resta d'Europa? Sentiu el tuf?
A les universitats, el coneixement deixa lloc als formularis d'avaluació d'habilitats i competències per cobrir el dèficit de FP3 a costa de quedar-nos sense 'universitas', però l'important és que governança queda més decent que dictadura.
