Fem una mica de perspectiva:
us voleu comprar una casa i no teniu els diners, però creieu que un banc us els donarà. Aneu al banc i els ho demaneu.
Ells avaluaran dues coses: la vostra solvència i el risc associat a l'immoble que voleu comprar. Com a resultat, fixaran els vostres sostres econòmics: quants diners podeu manllevar, quin interès us cobraran, durant quants anys... i tot això estarà vinculat al caràcter hipotecari del préstec, que vol dir que si mai incomplíssiu amb els terminis, podríeu acabar perdent la vostra propietat. Convé tenir present que la valoració de la propietat us obligaran a fer-la amb una taxadora concreta, que actua a les ordres del banc.
Amb els anys, els bànksters han aconseguit introduir dues perversions al sistema: interessos d'usura i l'esclavitud.
La primera perversió és que si us endarreriu en alguns pagaments, en comptes d'executar la hipoteca, el pagament endarrerit es converteix en un nou préstec. Podria semblar que us fan un favor, però la llei els permet aplicar una taxa d'interès superior a la pactada per al deute principal, interessos d'usura, per sobre del 25%, perquè als bancs els interessa tenir la flexibilitat de poder triar el camí que els permeti un lucre més exagerat: si és un bon moment per vendre, executen la hipoteca; si és una mala època per a vendre totxo, prefereixen que el vostre deute cresqui exageradament.
La segona perversió és la que resoldria la dació en pagament (o sigui, que si perdeu la casa també perdeu tot vincle i obligació amb el banc). La situació en què ens trobem els catalans hipotecats és que si el banc es queda la propietat i la malvèn o la subhasta via un sistema judicial instrumentalitzat pels subhasteros, la quantitat obtinguda no equival al deute pendent, amb el resultat que la persona que es veu desposseïda de la casa no s'allibera del deute, que pot haver crescut desmesuradament per culpa dels interessos d'usura i la persona es transforma en un esclau del banc.
El més ignominiós d'aquest sistema és que els bànksters queden lliures de tota responsabilitat pels errors que hagin pogut cometre en el procés d'avaluació que han de fer de la vostra solvència i dels diners necessaris per comprar la propietat, ergo, en avaluar la propietat.
Si ara hi ha una crisi social gegantina amb les hipoteques és perquè els bancs tenien interès a inflar tant com fos possible la bombolla immobiliària, sobrevalorant al màxim les propietats i ignorant si la persona realment estava estirant més el braç que la màniga (fins on fos possible dissimular).
Els qui postulem la dació en pagament pensem que és de justícia que també el banc pagui pels seus errors, i no només la part feble del contracte: ningú s'aventura amb una hipoteca si no creu que la podrà pagar, altrament triaria un lloguer.
Tant si el banc ha sobrevalorat la propietat (per l'avarícia de pensar que com més alt sigui el préstec més voluminosos seran els beneficis) com si ha menystingut els riscos associats al perfil del peticionari (estabilitat de la seva feina, de la seva parella, de la seva salut...), no és just que no hagi d'assumir les conseqüències dels seus errors. La dació vol dir això: vostè i nosaltres ens vàrem equivocar, vostè ho paga perdent la propietat i nosaltres ho paguem perdent la diferència entre el valor en què vàrem taxar la propietat i el valor que n'obtenim en malvendre-la (menys tot el que ja hem cobrat i que nos quiten lo bailao...).
La dació en pagament equival a abolir l'esclavitud en què es veuen les víctimes de l'espoliació immobiliària.
Quin sentit tindria abolir l'esclavitud i no fer-ho retroactivament?
És evident que els propietaris d'esclaus als EUA varen tenir pèrdues quan la llei va fixar que no podia ser que aquells éssers humans treballessin i els guanys se'ls quedés el propietari que els havia comprat.
És evident que els bancs que han sobrevalorat els pisos en concedir hipoteques tindran pèrdues quan s'abolirà l'esclavitud hipotecària, però és just que hagin d'assumir les conseqüències dels seus errors.
Us imagineu que als EUA, en abolir l'esclavitud, no s'hagués fet retroactivament? O sigui, no admetem nous esclaus, però els que ara estan sotmesos a esclavitud, pringaran fins a la mort...
Publico aquest apunt el primer dia cap a la llibertat de Catalunya, llibertat que no serà plena mentre a les llibertats individuals i socials no s'hi afegeixi l'abolició de l'esclavitud: la de les víctimes dels bànksters, l'esclavitud lingüística dels que som obligats a parlar una llengua estrangera, l'esclavitud domèstica de les dones que han de sortir al carrer convertides en un búnker tèxtil...
