El Monzó en conclou que la gent, quan rebutja el peix de granja, ho fa per modes o per supeditació al què diran.
Jo no puc parlar per tots els altres que rebutgen, en cas de poder triar, el peix de granja; però sí que puc dir que jo ho faig perquè tinc les meves reserves sobre l'ètica dels que fan negocis amb la meva salut o els meus aliments en el context d'una societat que no combat la immoralitat del lucre il·limitat.
Ja fa anys que se sap que les multinacionals transètiques de la modificació genètica treballen per un futur on ens hàgim d'hipotecar de per vida per comprar els aliments (vegeu el monogràfic sobre Monsanto de The ecologist"), que pressionen els governs que demanen garanties abans de permetre els cultius amb organismes modificats, que han aconseguit que la Unió europea permeti enganyar els consumidors amagant l'origen transgènic dels productes que integren un determinat aliment...
Vivim en una societat que dóna els premis als millors empresaris de l'any no pas als que han aconseguit mantenir la seva empresa tot i haver baixat el preu del producte, ni als que han mantingut el preu tot i millorar les condicions dels seus treballadors, ni als que no solament han rebaixat el preu, sinó que han millorat al mateix temps la qualitat del producte... El millor empresari és aquell que aconsegueix més beneficis (encara que el jurat s'hagi de tapar les narius...).
Sabem que, en aquest context, hi ha empresaris que cobren per gestionar deixalles nuclears i que s'estalvien costos i no les descontaminen, o d'altres que alimenten les vaques amb deixalles de les congèneres que acaben de sacrificar. Però aquests i altres casos els coneixem quan passa una desgràcia (algú es creu que tots els que han aparegut són tots els que hi ha? Tan mala sort tenen els empresaris deshonestos que els enganxen tots?). És com això de tenir una fiscalia anticorrupció que curiosament només enxampa corruptes quan algun dels socis agreujat els delata...
Quan vivia al Masnou, podia veure durant dies la mar prou moguda com perquè ningú es pogués acostar a la granja piscícola ancorada davant la costa; què menjaven els peixos? Sembla que es devoren entre ells mateixos. Potser només és una llegenda urbana, però els esforços de la indústria de les granges piscícoles per aconseguir que se n'amagui la procedència amb l'excusa que els consumidors són estúpids i cal mirar pel seu bé (una nova forma de despotisme il·lustrat sense la bona fe que se suposava als enciclopedistes) fan la pudor d'allò que no es vol airejar: què es fa amb les restes dels peixos morts? com s'alimenten quan estan dies i dies deixats a la bona de Neptú?
Si se'n surten amb la seva i legalitzen l'ocultació de l'origen del peix, aconseguiran que renunciï a comprar-ne si no és directament al pescador.
I amb tot això no nego que mereixi credibilitat l'estudi citat pel Monzó en el sentit que el peix de granja sigui més saborós. Tampoc no excloc que les vaques boges fossin més saboroses que les que no practiquen canibalisme.
Vegeu:
