Ara em vull fixar en les persistents maniobres per suplementar els dèficits del Real Madrid. Crec que qualsevol observador imparcial estarà d'acord que tota la maquinària mediàtica pública i privada, amb l'excepció dels mitjans catalans i bascos (vull dir, amb seu social en aquests països), participen del complot de tractar informativament el Real Madrid amb molt més relleu del que mereix.
En segon lloc, arriba a extrems escandalosos la parcialitat de totes les estructures federatives i els òrgans polítics de l'esport per afavorir el Real Madrid. No deixa de ser curiós que tant la selecció de futbol com la de bàsquet no han aconseguit èxits significatius fins que no han renunciat a emprar-les com a altaveu del Real Madrid: només han excel·lit quan s'han deixat d'aplicar regles tàcites com la que diu que qualsevol jugador, pel fet d'estar en nòmina del Real Madrid, ja mereix ser convocat a la selecció, o com la que diu que la selecció no ha de tenir una majoria de catalans o de jugadors vinculats a clubs catalans. En alguns esports (hoqueis, handbol, waterpolo...), per no haver d'aplicar ostentosament aquestes regles, s'han vist operacions teledirigides per trencar el monopoli català... S'ha d'admetre que en l'actual règim neofranquista les coses són un xic menys escandaloses que durant el franquisme primitiu, quan algunes federacions feien campanyes de captació de nous talents que sempre acabaven afavorint el Real Madrid.
En tercer lloc, em sembla sospitosa la indiferència que tota la premsa esportiva dedica a una de les maniobres més tramposes que s'han inventat en l'esport mundial, que és la clàusula de la por, en virtut de la qual el Real Madrid juga amb avantatge amb quasi tots els clubs de la lliga espanyola: compra -amb connivència dels estaments federatius- deu vegades més de jugadors dels que pot arribar a encabir en els seus diversos equips, els cedeix a tercers equips de la mateixa lliga i, el dia que aquests equips s'enfronten al Madrid, aquest es reserva el dret d'interferir en l'alineació que presentaran, desmuntant tot el treball estratègic i els automatismes d'equip en què pugui participar el jugador cedit. Això seria com si una empresa vengués el dret d'ús d'una patent a una altra empresa i, quan aquesta volgués presentar el producte en què ha integrat la patent, l'empresa propietària li obligués a retirar-ne els components basats en la patent... Mentre al Madrid se li permeti incloure la clàusula de la por, els partits que juga contra equips amb alineació teledirigida i castrada estan adulterats.
Finalment, em fixaré en la més important de les maniobres que prostitueixen la lliga de futbol espanyola en benefici del Real Madrid: el fet que juga quasi tots els partits en camp propi. El factor camp sempre ha estat vist com a determinant i, per compensar-ho, s'han implantat dos tipus de solucions: jugar en camp neutral (generalment, només quan són finals a un sol partit) o jugar dos partits, un en cada camp, per compensar. Aquesta segona opció complica enormement la gestió dels campionats (ara que es diu que hi ha tantes jornades, amb les diverses competicions), cosa que en algun país ha dut a la implantació en algunes competicions del partit únic, sigui en el camp de l'equip més feble, sigui alternant per temporades.
Vull insistir en el fet que arreu del món es considera un avantatge jugar en un estadi ple fins a la bandera amb els teus seguidors. I això és el que es troba el Real Madrid a quinze dels dinous estadis en què suposadament és visitant, mentre que equips com el Barça o el Bilbao han de competir contra ambients hostils. Li és tan desconeguda al Real Madrid la sensació de jugar amb el públic en contra (excepte en els desplaçaments als països bascos o a algun estadi dels països catalans), que han arribat a lamentar-se'n quan la prepotència de Florentino o les provocacions de Mourinho han trencat la tradició de jugar com a casa en camps com el del València o el Sevilla... explícitament han dit que trobaven molt dur jugar en les condicions que en el món mundial tots els equips troben quan juguen fora.
Per tal que algun dia la lliga espanyola de futbol deixi d'estar adulterada en benefici del Real Madrid, caldria, doncs:
- netejar els organismes federatius de tota l'escòria franquista que hi roman parapetada
- fer arbitrar tots els partits del Madrid amb àrbitres estrangers
- fer jugar tots els emparellaments a una sola volta en estadi neutral i amb 50% de les entrades per a cada club; o, alternativament, prohibir la presència massiva d'aficionats del Madrid quan juga fora (jugar a porta tancada si el club no pot garantir prou massa social com per replicar les proporcions de públic favorable que el Madrid s'hagi trobat a casa seva contra el club en qüestió)
- prohibir la clàusula de la por
