Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

21 de novembre 2010

D'acord amb el Ratzinger sobre la integració dels immigrants

Com a menjacapellans amb pedigrí, em desconcerta que en alguna cosa puguem estar d'acord amb el monarca de l'estat vaticà.

Darrerament ja m'ha passat en dues ocasions. La més recent, quan s'ha fet enrere, molt tímidament, de la seva política sistemàtica d'oposició a la planificació familiar que el fa responsable de tantes i tantes morts.

L'altra, que com a català m'afecta més específicament, és la que publica la Vanguàrdia del dia 27 d'octubre del 2010, a la pàgina 13 i que hauria de servir de criteri als immigrants catòlics i als governants catòlics dels països acollidors. Demana el senyor Ratzinger als immigrants que respectin les lleis i la identitat nacional dels països on immigren. El tema de les lleis és especialment preocupant en el cas de certs col·lectius, però els qui volen implantar la xara no són seguidors d'aquest senyor. En canvi, aquest missatge hauria de fer que les "casas regionales" deixessin de ser corretja de transmissió dels franquistes i abandonessin la seva política de desintegració de Catalunya i passessin a promoure la integració a Catalunya dels immigrants provinents del seu origen.

Els partits imperialistes i, sobretot, el partit del Colons-Colonos no paren de promoure la falsedat que el castellà ha de ser considerat llengua pròpia de Catalunya perquè hi ha molts immigrants no integrats que tenen fills nascuts ací que desconeixen el català o que han estat tan víctimes com nosaltres de l'abassegadora imposició del castellà i no se senten còmodes en català. Però això és perquè en comptes de polítiques d'integració a Catalunya les que s'han fet han estat de desintegració de Catalunya.

On rau el problema? Si els fills d'immigrants tenen dret a imposar la seva llengua, llavors d'ací a poc temps ens reclamaran que l'àrab o el tamazigh o el xinès tinguin consideració de llengua pròpia i gaudeixi de cooficialitat. Segurament llavors els racistes diran que les llengües dels immigrants que no s'han dut el seu exèrcit no tenen el dret a imposar-se que té el castellà. O diran que l'única llengua dels immigrants que s'ha d'imposar a Catalunya és el castellà perquè ho diu la constitució racista del 1978.

En el cas dels immigrants que tenen trets facials o antropomòrfics molt diferenciats, pot ser que la seva integració es vegi frenada per actituds racistes de la societat d'acollida, però en els altres, fixeu-vos que el que fa que parlem de "fills d'immigrants" és justament que hagin rebutjat integrar-se. Jo duc un cognom basc i a mi mai ningú no em demana si sóc fill d'immigrants, ni al meu pare ni al meu avi: el besavi es va integrar fins on va ser capaç (no del tot) però va fer els possibles per a una total integració dels seus fills.

Obstruir la integració dels immigrants és desintegrar la societat d'acollida; per això, una societat democràtica processaria per genocidi un fanàtic de la intransigència fonamentalista espanyola com Savater (15-XI-10) per reclamar el "dret" a ignorar el català. El Ratzinger l'hauria d'excomunicar. I nosaltres haurem de seguir lluitant per completar la transició a la democràcia. O fer fora els espanyols d'una vegada.

genocidi MAPUTXE = ENDESA = cinisme empresarial

Al mateix temps que es fa públic un documental que explica el genocidi del poble Maputxe promogut per la cobdícia d'ENDESA

Tràiler

l'empresa ens bombardeja amb un anunci que afirma, crec que literalment, "el nostre compromís amb els pobles en desenvolupament". També tenen un compromís amb la llengua catalana, que no existeix en les seves polítiques empresarials (proveu de demanar el contracte en català...). La conclusió és que confonen "compromís" amb "odi, genocidi, destrucció..."

E spavilats que
N ecessiten la
D estrucció
E cològica per
S atisfer l'
A mbició



Us sorprèn que el projecte fos impulsat sota la presidència de Rodolfo Martín Villa, el mateix que, essent ministre d'interior del règim franquista va ordenar a la policia assassinar els obrers de Gasteiz que es manifestaven pels seus drets? El mateix que es va autoamnistiar en una llei de punt final que el règim neofranquista actual encara no ha anul·lat, com faria una democràcia...

19 de novembre 2010

19-N: 35 anys de la mort del criminalíssimo

Algun dia se sabrà per què ens han volgut amagar que el terrorista espanyol més gran del S.XX va morir el dia 19 de novembre i ens han volgut fer creure que va morir el 20-N.

Potser cercaven la coincidència amb la data de la mort de Primo de Rivera, el 20-N del 36...

Potser volien evitar la crueltat per a un dictador que es proclamava escollit per déu d'anar a morir el dia exacte que un acudit havia pronosticat...

Potser volien endarrerir ni que fos 24 hores l'inevitable, pel pànic que li tenien al poble de les nacions hispàniques...

Potser no s'havien acabat de posar d'acord en el repartiment del poder entre tots els corruptes assassins que l'envoltaven...

El que és segur és que varen passar coses que són incompatibles amb la versió oficial. N'aportarem dues, un indici i un argument irrebatible.

L'indici és que el dia 19 TVE havia programat una pel·lícula de Truffaut per al vespre, cosa que per si mateixa era excepcional i que es va interpretar com un intent de distreure l'atenció del Parte Médico Habitual que feia cosa d'un mes que s'emetia un parell de pics al dia. Però uns minuts abans de les 22h, sense cap explicació, la pel·lícula va ser substituïda per un film bèl·lic. M'agradarà saber algun dia què va motivar aquest canvi i què pretenien en fer-lo.

L'argument fa referència al cadàver d'un vell de 82 anys que s'havia passat el darrer any i escaig lluitant contra la mort i les darreres setmanes en estat terminal i mantingut en vida amb tota la tecnologia de què es disposava en el moment. Segons metges que varen veure les imatges de la parafernàlia d'instrumental que es va muntar per mantenir-lo en vida, es varen necessitar vàries hores per desconnectar-lo de tot plegat sense destrossar el cadàver, que després va ser embalsamat; aquesta operació és especialment complicada en un malalt que ha passat una agonia tan llarga. En resum, és tècnicament impossible que morís cap a les tres de la matinada quan a les sis el seu cadàver ja era embalsamat al seu palau i estaven muntant la capella ardent.

I l'acudit? Doncs resulta que va néixer com un acudit de mal gust, que s'explicava quan el poble va ser decebut per la negativa dels "aliats" a enderrocar el criminalíssimo avançats els anys quaranta. Es deia com volent dir que viuria molts anys i en aquella època això era el més desagradable que es podia pensar. Però va viure i matar durant molts anys, de manera que cada vegada més l'acudit de mal gust es va anar convertint en un cant a l'esperança, a mesura que s'acostava el 19 de novembre del 1975, en què efectivament l'enviat de déu no va poder evitar ser ridiculitzat pel poble.

- Tu saps quan es morirà el fill de puta del Franco?
- No.
- El dinou de novembre del mil nou-cents setanta-cinc.
- Sí, home, no diguis bestieses! Com ho pots saber?
- Tu saps quan va començar la guerra?
- El divuit de juliol del 36.
- I quan va acabar?
- L'u d'abril del 39.
- Doncs, apa, suma-ho...
- Què vols dir?
- Mira:

18 07 36
01 04 39
--------
19 11 75

Veus? Es morirà el dinou de novembre del 75...

Explicat al 1948, aquest acudit era ben bé humor negre. Però va ser recuperat en començar els anys 70 i llavors tenia una altra gràcia.

I si acabés sent cert que va morir el 20 (per exemple, perquè es descobrís que l'havien anat desconnectant ja el dia 19 de totes les màquines perquè els seus hereus polítics s'havien repartit el pastís i ja els feia nosa), llavors voldria dir que la data que condicionava la numerologia del criminalíssimo era el dia que la guerra va començar per a Catalunya, que fou l'endemà del cop d'estat de l'exèrcit perjur i insurrecte que només sap guanyar les guerres que declara al poble que hauria de defendre. Tant que s'havia esforçat a fer desaparèixer Catalunya...

18 de novembre 2010

D'acord amb Savater sobre la il·legitimitat del règim neofranquista

Un dels principals aiatol·làs de l'espanyolisme, venerat igualment per franquistes d'esquerres que de dretes, ha dit a La Vanguardia (15-11-10):

Dicen que ETA se acaba por Navidad…

Dará otro pasito ambiguo... Ha aceptado su derrota, está frenando... pero es como los camiones gigantes: frenan, pero transcurre un rato hasta que se detienen, por la inercia. Si estás delante, puedes morir arrollado.

¿Qué pasará luego en Euskadi?

Deberá pasar un tiempo hasta que la gente se acostumbre a vivir sin miedo, en paz. No sería legítimo que la gente del entorno de ETA pidiera el voto sin que pasara ese tiempo. 

Vejam, resulta que per una vegada estarem d'acord: no és legítim que els etarres demanin el vot i molt menys que el puguin rebre fins que la gent s'hagi oblidat del terror que han causat. No sé si aquest senyor ho quantificarà en dos anys, en deu, en vint. En tot cas, i en proporció al grau de terrorisme practicat, els franquistes hauran d'esperar un segle a poder demanar i rebre el vot abans que això es pugui considerar legítim. Doncs, als motius d'il·legitimitat que contaminen l'etapa inicial de la inclonclusa transició a la democràcia que ja sabíem (es va fer sense llibertat de premsa ni de partits i en permanent amenaça del terrorisme [para]militar franquista) s'hi afegeix ara que es va permetre il·legítimament que els terroristes franquistes demanessin el vot i fins guanyessin les primeres eleccions de l'actual règim neofranquista.

Un cementiri islàmic a l'Empordà

Fa uns anys vàrem haver de lamentar la mort, en un accident de trànsit, d'una dotzena de magribins que eren traslladats clandestinament pel nostre país.

Els morts anaven indocumentats; ningú no els va reclamar; vol dir que ningú va assumir els costos de repatriar els cadàvers.

Com ha de ser, l'administració de l'estat va assumir els costos d'enterrar-los, cosa que s'hauria d'haver fet en fossa comuna.

Però resulta que representants de la comunitat musulmana varen exigir que es construís un annex al cementiri en qüestió on els cadàvers rebessin sepultura segons els rituals d'una religió que ningú no va demostrar que fos la de cap dels difunts. És a dir que s'exigia a l'estat multiplicar brutalment el cost dels enterraments per la simple assumpció racista que en ser magribins forçosament havien de ser musulmans.

El més sorprenent, segons la premsa del moment, és que el nostre govern s'hi va avenir. En comptes de dir: "aquells que siguin identificats, els seus familiars podran decidir com els enterren i on; els altres, rebran el mateix tracte que tots els indocumentats" el nostre govern va ser complice d'un acte de racisme que, per sort, algun dia podrà ser reparat.

16 de novembre 2010

Qui se'ls creu: "Ni independentistes, ni de dretes"?

Què podem dir quant a les dretes d'un partit que elimina pràcticament l'únic impost que paguen els rics i que apuja l'IVA que castiga especialment la gent humil? No cal dir res més.

Ara. Es pot no ser independentista? Jo no en conec. No conec ningú que postuli que Espanya hagi de deixar de ser independent. Què ens proposa, doncs, el PSOE, que Espanya passi a ser un Land de la Bundesrepublik? Que s'integri a la xarxa de departaments francesos? Que sigui un nou estat associat dels EUA? (Que no es diria Puerto Pobre, sinó Pegamoidestan, que Alaska ja la tenen).

Siguem seriosos: que no saben res de la recursivitat? Si són contraris a la independència, un cop seran l'estat 52 dels EUA hauran de lluitar per tal que els EUA deixin de ser independents i passin a ser una província de la Xina, fins que no els quedi més remei que exigir que l'estat únic mundial passi a ser una colònia de Mart.

O potser resultarà que sí que volen la independència d'Espanya, i la de França i la d'Itàlia i no cal seguir. L'única independència que no volen sembla ser que és la nostra. Doncs, que estan a favor de l'annexió o Anschluss dels Països Catalans, sense avergonyir-se que fins i tot Hitler els doni lliçons de simulació democràtica: ell almenys va organitzar un referèndum trampós per justificar l'annexió d'Àustria al seu Reich...

Dret d'elecció escolar

Ara que les escoles subvencionades han deixat de tenir la complicitat de les autoritats per discriminar amb diners públics l'alumnat immigrant i el que té necessitats educatives especials, ha començat una ofensiva mediàtica per demanar el dret a escollir escola, com si ara aquest dret estigués menys garantit que abans.

El fet és que tenim una democràcia interrupta que no té diners per a tot el que promet i, doncs, ha de prioritzar com els gasta.

Jo sóc dels que pensen que l'estat no hauria de donar ni un (d/e)uro a empreses privades dedicades a l'ensenyament mentre no hagi aconseguit garantir el dret a triar una plaça en el sistema públic d'ensenyament.

És a dir, en la línia dels països avançats, els diners públics s'han de dedicar a construir una xarxa pública on hi hagi una plaça disponible per a cada criatura en edat escolar, de manera que ni una sola família es vegi obligada a dur els seus fills a l'ensenyament privat per manca de places públiques a una distància raonable del seu domicili.

Després, amb els diners que sobrin, es subvencionen les empreses privades (ni que siguin regentades per aficionats).

Tots els diners públics a la xarxa pública mentre es doni la xacra tercermundista que hi hagi famílies que no tenen reconegut el dret a elegir plaça escolar a la xarxa pública.

Democràcia interrupta

Tenim una suposada democràcia que vol portar la seva ciutadania a un clímax de felicitat, però que se li estronca el seu potencial i la deixa a mitges.

O sigui, ens imposen una constitució neofranquista que promet tota una sèrie de drets, però després no té calers per acomplir les seves promeses.

Així, l'article 33 reconeix el dret a la propietat privada; el 35, el dret al treball; el 41, a la seguretat social; el 43, a la salut; el 45, a gaudir del medi ambient; el 47, a la vivenda.

Però els nostres joves no poden pagar-se un habitatge perquè l'estat diu que no pot dedicar més diners a polítiques d'habitatge o de promoció de llocs de treball...

Però si també se saltessin el 33, el que sacralitza la propietat privada, resulta que llavors tindrien calers per protegir tots els altres drets. D'on s'arriba a la conclusió que hi ha drets de primera (la Sagrada Propietat Privada) i de segona (tots els altres).

Quin babau encarrega una llei antitabac a un tabacòman?

Diuen que rectificaran el pitafi de la darrera llei antitabac amb una de nova per a l'any vinent. Que tornarà a quedar tan curta que serà possible fumar a l'aire lliure en zones compartides amb fumadors "passius". Evidentment, això només se li pot acudir a un addicte al tabac... Us imagineu al Camp Nou envoltat d'aquells malalts d'havà que no paren de manxar durant tot el partit? El problema no és que "Spain is different", el problema és que Spain no se'n va.

Mai ningú ens ho havia demanat en català

Des d'aquí reivindico que se'm dediqui un carrer per la meva obstinada militància per emprar el català. Aparentment, sóc l'únic català que demana els contractes, les informacions, els documents en català, perquè sempre em responen que mai abans ningú no els ho havia demanat.

Avui m'ha passat a ENDESA, allà a l'Estació del Nord, on he anat per aconseguir posar al meu nom un contracte que fa setze mesos que intento arreglar. Quan ja no han estat capaços d'inventar-se cap altre requeriment que jo hagués de satisfer, m'han presentat la proposta de contracte (atenció, només proposta, que això de tenir el privilegi de pagar a ENDESA es veu que és molt selecte) en una llengua estrangera. Quan els he dit que havia de ser en català, m'han respost que el sistema (informàtic, se suposa) no ho permet i, ai làs, la cantarella de sempre, que no estan preparats perquè sóc el primer que ho demana... cosa que et diuen en un to com volent dir "si et retractes de la teva actitud antisocial de demanar-ho en català serem generosos i ens m'oblidarem".

He trucat als Mossos per si tenia dret a alguna forma de suport i m'han contestat que, en ser un tema "no penal", ells no hi podien intervenir i que presentés una reclamació (sense concretar on). El detall significatiu és que des del moment en què he fet la trucada davant de la persona que m'atenia s'ha posat en marxa una mena de pla antiterrorista i han aparegut una supervisora, que ha pres el comandament de la situació i una segurata que s'ha palplantat al meu costat, disposada a salvar la humanitat d'un terrorista nacionalista rojo-separatista que demana els contractes en català; la novetat és que aquesta vegada ni m'han agredit ni han presentat una falsa denúncia en contra meva.

La cosa ha acabat en taules: han pres totes les meves dades, d'ací a uns dies em cridaran per tal que signi el formulari de súplica de contracte i uns quant dies més encara més tard em faran saber si se m'ha concedit la gràcia de posar al meu nom el contracte del consum que porto setze mesos pagant (per embutxacar-se els meus diners no calen súpliques ni protocols, només un número de compte bancari).

El que m'escama és que la mateixa excusa porto desenes d'anys sentint-la; al principi colava, però ara jo no em crec que a setze de novembre del 2010 jo sigui la primera persona del món que demana a ENDESA el contracte en català. En tot cas, preventivament, des d'avui aniré afegint en aquest blog les institucions que ja no poden fer servir aquesta excusa perquè ja me l'han donada a mi, començant per ENDESA i pel servei mèdic que vaig haver de visitar aquest setembre per mor d'una hipoteca que tinc amb el SANTANDER.

Institució o empresa: MEDYCSA
Sector:               serveis mèdics per al SANTANDER
Data:                 setembre del 2010

Institució o empresa: ENDESA
Sector:               Monopolis encoberts
Data:                 16 de novembre del 2010

05 de novembre 2010

Els catòlics no consideren persones les dones

Resulta que segons la jerarquia catòlica les dones no són persones sinó simples incubadores biòniques. Sembla ser que, segons els catòlics, els fetus són "éssers humans".

Diu el representant dels bisbes, segons EP, en relació a les intencions del PSOE de canviar la legislació de l'avortament i de la reproducció assistida:

Martínez Camino advirtió con gravedad de que estas reformas "pondrían en cuestión la legitimidad del Estado de Derecho" debido a que, desde la óptica de la filosofía cristiana, "permiten que se eliminen seres humanos.

Com es defineixen en la nostra llengua aquests termes?

Després de passar de "ser humà" a "home", arribem a "individu de l'espècie humana"; doncs, un fetus és un ser X si és un individu de l'espècie X.

I què és un individu?

4 m BIOL Cada ésser organitzat i independent, sigui vegetal o animal.

A "individu" també hi arribem cercant a "persona":

persona f 1 1 ANTROP Individu de l'espècie humana.

3 1 FILOS Individu humà que transcendeix la realitat fisicobiològica, gaudeix d'una radical autonomia, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí.


En resum, mentre el fetus i la mare estan lligats entre si, només un dels dos gaudeix d'autonomia i decideix el seu destí: si posem el del fetus per davant del de la mare, si no permetem que la mare decideixi el seu futur amb total independència, estem degradant-la a la condició inhumana d'incubadora.

En definitiva, el fetus només podria ser considerat persona si li neguem aquesta condició a la gestant.

El més greu d'aquesta notícia és que la jerarquia catòlica s'atreveixi a qüestionar l'estat de dret que tracta les seves desenes de milers de predicadors com a funcionaris.

A què esperem per establir la separació entre estat i església, anul·lant el concordat?

Escrit el 2007

Contra l'art. 8 de la Constitució neofranquista del 1978

Tenim molts motius per canviar la Constitució neofranquista del 1978, per tal d’acostar-nos a les “democràcies consolidades”. Avui ens centrarem en l'article 8:
Art. 8
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejercito de Tierra, la Armada y el Ejercito del Aire, tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.
Qualsevol persona que analitzi amb calma l'article precedent podrà veure que conté quatre finalitats (o "misiones") coordinades amb una priorització implícita:
  1. soberania
  2. independencia
  3. integridad territorial
  4. ordenamiento constitucional
És un tòpic de la majoria d'oradors insistir sovint en allò de "i darrer, però no per això menys important, etc" (en anglès “last but not least”) precisament perquè les regles de la llengua imposen una ordenació implícita de més a menys important si no es diu el contrari; és com si digués “tienen como misión garantizar la soberanía e independencia de España, defender su integridad territorial, etc.”

Aquest redactat és com els forats de seguretat en els sistemes operatius: una porta posterior oberta als crackers militars; què passa si algú els convenç que han de triar entre 1 i 4 o entre 2 i 4 o entre 3 i 4 o entre 1+2+3 i 4?

No és un perill menyspreable, atesa la tradició colpista de l’exèrcit espanyol (de fet, es va parlar de "soroll de sabres" durant tota la redacció de la C78 i el seu desplegament posterior: estatuts, lleis orgàniques...); que es podria exacerbar si es fes qualsevol pas tímid en el camí del reconeixement de les altres nacions espanyoles. I l’11-M ens mostra que amagar el cap sota l’ala davant dels perills coneguts és una mala política i el “pertinaç colpisme” és la pitjor forma de terrorisme que han patit mai les nacions espanyoles.

Evidentment, davant d’una crisi basada en una interpretació com "estat d'excepció + dissolució del Parlament + segrest del Govern per garantizar la soberanía e independencia de España y defender su integridad territorial", el Tribunal Constitucional no soluciona res, car és part del ordenamiento constitucional, la menys important de les "misiones".

Amb aquest redactat, en cas d’haver guanyat en Tejero, no li calia canviar la C78, en tenia prou amb canviar el govern i el parlament dient que havien posat en perill la “integridad territorial” i deixar en suspens els estatuts d’autonomia

L'alternativa és un redactat com:
Art. 8
1. Las Fuerzas Armadas, constituidas por el Ejercito de Tierra, la Armada y el Ejercito del Aire, tienen como misión acatar y defender el ordenamiento constitucional.
És a dir, defensar l’ordenament constitucional abans que res del propi exèrcit (per això "acatar") que se l'ha passat pel folre més de 150 vegades en els darrers dos segles.

El més probable és que el Govern de torn els encarregui "garantizar la soberanía e independencia de España y defender su integridad", amb la qual cosa el resultat és semblant, però no les prioritats, de manera que es tanca el forat.

El més curiós és que, vigint la C78, hem perdut sobirania (ingrés a la UE) i hem perdut independència (ingrés a l'OTAN) sense que l'exèrcit hagi intervingut, cosa que fa evident que les "misiones" 1, 2 i 3 només s'han d'efectuar si el Govern ho mana dins de "el ordenamiento constitucional".

¿Què passaria si els representants de la sobirania popular es decidissin a rentar la imatge de l'Estat espanyol i acceptessin complir els compromisos contrets el 1815 amb el Tractat de Viena, que obliga a restituir la vila d'Olivença a Portugal? ¿Intervindria l'exèrcit per salvar la sagrada unitat territorial?

Defensar la “integridad territorial” contra la voluntat popular fent servir el terrorisme militar és justament el que ha portat el “company” socialista Milossèvitx davant del TPI. ¿Li farà companyia ZP si els bascos aproven el Pla Ibarretxe?

Si us heu llegit tot el que cal per canviar la C78, entendreu que no es pot estar fent cada dos per tres. Seria absurd que ara es fes tot el procés per fer un canvi respecte a la primogenitura reial que potser no s'arribarà a aplicar mai (v.g., només hereus mascles fins a la tercera República) i es deixés passar l'oportunitat de desfranquistitzar-la.

Si us he convençut que el debat sobre l'article 8 de la C78 pot ajudar a fer entendre que cal progressar cap a una democràcia plena, impossible amb la Constitució neofranquista del 1978, podeu posar la imatge "anti8" a la vostra pàgina i vincular-la amb aquesta nota.

Imatge gran mitjana o xica gentilesa d'Adrià de Yzaguirre i Martorell

Pagar peatges sense entrar a l'autopista

He sabut recentment que, per tapar les errades que havien comès en autoritzar un IVA inadequat, el govern de CiU va acceptar pagar un "peatge a l'ombra": per cada cotxe que circula i no paga el que tocaria, el nostre govern, amb els meus diners (i els teus), paga la diferència.

Això vol dir que els ciutadans de Catalunya estem assumint un pagament injust que facilita el negoci que Abertis no faria si cobrés el que ha de cobrar per la baixada d'usuaris.

Considero un robatori els peatges i un doble robatori que em facin pagar per no fer servir les autopistes de peatge.

Publicat el 22-5-2007

Tricolor cap per avall

Fa temps que solc dur una tricolor a la solapa. No em representa positivament, sinó que em serveix per expressar el meu rebuig al règim neofranquista. Des de fa algunes setmanes la duc invertida, per expressar que de la segona república (tercera segons la història catalana) no en voldria aprofitar quasi res. En adoptar aquesta actitud, esperava ser víctima d'una allau d'interpelacions. Ja en fa setmanes i a ningú no li ha cridat l'atenció: no saben què és, ni com es posa o no els fa ni fred ni calor. Em temo que la transició a la democràcia seguirà esperant per molts anys la seva culminació...

Reservat el dret d'admissió

AVÍS: esteu a punt d'accedir al blog d'un barrinaire logoludòpata i iconoclasta. Abans de continuar, prengueu consciència que el seu autor l'empra com a procediment per descarregar tota la bilis que li genera l'estupidesa humana i altres agressions que rep dels noticiaris, les autoritats, els súbdits, els vassalls i altres disgustos de la vida quotidiana.

La lectura d'aquest blog pot ferir la sensibilitat de: monàrquics, espanyolistes (els imperialistes, no els futbolòfils), papistes, masclistes, monolingües profunds, madridistes (que no madrilenys), misàndriques, torturadors de braus, enemics de l'experimentació amb animals, vegans, devoradors d'hamburgueses, fumadors, dretans, víctimes de microsoft, homòfobs, carronyaires del terrorisme, usurpadors de l'intel·lecte (autodenominats "gestors de la propietat intel·lectual"), pederastes, sovietòfils, xaristes, caçadors, especuladors, setzistes urbans, músicspàmmers, carcellers de gossos, exhibicionistes de xerrameca de mòbil, masoques de telefems, neòfobs...

A tots ells se'ls desaconsella que passin d'aquest punt. No s'accepten reclamacions.