Entre les notícies d'aquests dies ha destacat la de la reducció dels espais on és legal la violació pulmonar (allò que els políticament correctes anomenen 'provocar fumadors passius').
I, com no podia ser d'altra manera, els camells de bars i restaurants han sortit a fer el ploricó per la pasta que perdran pobrissons per haver hagut d'adaptar els seus establiments habilitant espais separats per als fumadors. En una notícia un propietari es queixava dels 12000 euros que li havia costat la broma i reclamava mamella pública d'on xuclar-los.
Ens prenen per imbecils, aquests camells. Resulta que n'hi va haver que varen dir en el seu moment (2005) que farien les reformes per poder conservar la màquina expenedora de tabac. En altres paraules, les llumbreres que varen redactar la llei varen prohibir les màquines venedores en els establiments on no es pogués fumar, resultant, com ja sabem, que només varen quedar lliures de fum els que no hi tenien més remei (forns de pa, pastisseries i mercats) i alguns d'aquests encara fent trampes. Per a la salut cardíaca dels fumadors ho haurien d'haver fet al revés: només màquines de tabac als bars on no es pot fumar, que caminin...
I quin guany representa una màquina expenedora de tabac? He trobat dues xifres entre els 6000 euros anuals (notícia del País) i els 12000 (d'un web antidrogues), preus del 2006. Recordareu que els propietaris de quioscos varen fer protestes i alguna vaga per reclamar contra les pèrdues que els causaria no poder seguir venent tabac...
Això vol dir que els camells ploramiques que diuen haver perdut 12000 euros per haver fer obres de separació (en recordeu gaires, de locals amb mampares, filtres d'aire...?) no haurien pogut ingressar entre 30000 i 60000 euros de les màquines expenedores de tabac durant aquests cinc anys!
A les mines els enviava jo, els camells ploramiques...
