Com ja he deixat escrit, el principal punt feble de la llei del 2005 roman feble en la del 2010: la manca d'una autoritat que tingui l'obligació de tramitar les denúncies o fer-les d'ofici.
La indústria de l'enverinament pulmonar ho té clar i ha posat tota la seva artilleria a desactivar la militància de les víctimes de violació pulmonar.
Només entre ahir i avui he pogut llegir dues diatribes d'opinadors drogoaddictes intentant menystenir els dits fumadors passius, denominació ofensiva que intenta projectar la imatge que alguna cosa deuen haver fet per merèixer morir de càncer...
Així, per una banda llegeixo que les persones que denunciïn els que els obliguen a fumar o els locals on no se senyalitza adequadament la prohibició d'obligar-los a fumar són una mena de depravats, constituïts en sometent del fum, que gaudeixen provocant la infelicitat dels altres; mentre, en un altre article s'acusa els que denunciïn l'incompliment de la llei de ser talibans de la salut.
Sembla que en els dos casos els opinadors en qüestió no comprenen que les víctimes de violació pulmonar actuen. justament al revés, per evitar que els fumadors els provoquin infelicitat, ni tampoc que els deixa, en general, indiferents si els fumadors es volen suïcidar mentre no els hi impliquin.
És hora de preguntar-se per què els drogoaddictes del tabac tenen tant d'espai als mitjans de comunicació. ¿Trobaríeu normal que els violadors vaginals tinguessin el cinquanta per cent de les columnes sobre agressions sexuals per poder acusar les seves víctimes de talibans de la moralitat o de que s'oposen a les violacions vaginals només que per provocar la infelicitat dels sàtirs desbocats?
L'OMS té establert que els tabacòmans són malalts, car la seva addicció els priva totalment de llibertat a l'hora de decidir deixar el tabac, de la mateixa manera que obnubila el seu intel·lecte i els duu a la paranoia de pensar que les víctimes del seu fum no actuen per defensar-se sinó per molestar-los. Si els diaris i mitjans audiovisuals respectessin uns mínims deontològics impedirien que persones desproveïdes d'objectivitat en aquest tema tinguin tant de protagonisme en els debats.
Una consideració final: quan es produeix una casualitat com aquesta, que hi ha una focalització dels atacs contra el punt feble d'una llei, cal recordar que els camells industrials del tabac ja han demostrat que no tenen cap escrúpol a amagar informació científica o a crear pantalles de fum amb falsos estudis; estic convençut que aquesta coincidència a intentar desmotivar les denúncies de les víctimes de violació pulmonar té al darrere algú que ho coordina. Doncs, crec que hi hem de contraatacar donant relleu a cada denúncia i aplaudint la valentia de cada persona que hagi expressat la seva negativa a que l'obliguin a fumar.
