Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

08 de gener 2011

Existirem mentre el català es parli

  • Hem canviat d'una societat rural a una d'urbana, però seguim sent catalan(e)s.
  • Hem passat d'una societat regida pel clero a una de pagana, però seguim sent catalan(e)s.
  • Hem substituït el treball menestral per l'altament tecnificat, però seguim sent catalan(e)s.
  • D'un món prolífic regit per patriarques hem passat a microfamílies amb creixement zero, però seguim sent catalan(e)s.
  • L'univers masclista absolut es comença a esquerdar tímidament per dignificar la dona, sense que deixem de ser catalan(e)s.
  • D'obeir dèspotes feudals o acceptar a desgrat l'esclavatge del servei militar hem passat a una societat pacifista sense deixar de ser catalan(e)s.
  • Hem modificat radicalment els nostres hàbits alimentaris, però seguim sent catalan(e)s.
  • Com gaudim del lleure no té res a veure amb com ho feien els nostres avis i àvies, però seguim sent catalan(e)s.
Doncs, ¿què és allò que no ha canviat i que fa que seguim sent catalan(e)s com els que ens han precedit durant mil anys?

La llengua. Som catalans com els vassalls de Jaume I, com els almogàvers de Neopàtria, com els Segadors revoltats, com els defensors del 10 de setembre, com els derrotats del 12, com Antoni Maria Claret o Josep Oriol, com Prim o Nin, com Sert o Miró perquè parlem la mateixa llengua.

La llengua que parlem avui ha evolucionat notablement des dels temps de Jaume I, però és la mateixa llengua i nosaltres som el mateix poble.

Escrit el 2003/07/31