Reservat el dret d'admissió

El blog d'un barrinador logoludòpata i iconoclasta. Reservat el dret d'admissió

02 de gener 2011

La democràcia no és blanc o negre

Hi ha gent que pensa que si hi ha votacions ja hi ha democràcia. Segurament no saben que totes les dictadures obliguen a votar (Franco obtenia majories del 99,9 per cent).

La democràcia no és binària, sí o no, sinó gradual (més o menys) segons els dèficits democràtics que tingui un règim.

I no és igual per a tots els ciutadans d'un estat, perquè la democràcia és més o menys deficitària segons el grau de respecte pels drets individuals i col·lectius que tingui: un país que no reconegui el dret al matrimoni dels homosexuals i a més no reconegui el dret de vot a les dones ni als negres té la següent escala de democràcia: mascle heterosexual blanc / mascle blanc homosexual o femella blanca heterosexual o mascle negre heterosexual / femella negra homosexual. Deixo en un segon nivell tres combinacions perquè crec que depèn de la importància que tingui per a cada persona el dret de vot o el dret al matrimoni com li afecten aquestes limitacions, però queda clar que la més discriminada en aquest supòsit és la que pateix les tres discriminacions: a una femella negra homosexual no li queda ni el subterfugi de canviar-se el sexe a desgrat per accedir als drets que se li neguen...

És per aquest motiu que els dèficits democràtics del règim neofranquista no afecten per igual els ciutadans a qui concerneixen (voluntàriament o en contra de la seva voluntat) les lleis espanyoles: el fet que la constitució neofranquista del 1978 tingui un article racista (3.1) que dóna als ciutadans d'ètnia castellana uns drets que nega als altres i estableix unes obligacions lingüístiques per als ciutadans de les altres ètnies que no afecten els d'ètnia castellana implica que els dèficits democràtics del règim neofranquista són més aguts per als ciutadans de les nacions perifèriques (en sentit geogràfic i polític).

Tenim el clixé de Suïssa com a model de democràcia, però fins al 1968, quan va concedir el dret de vot a les dones, no era igual de democràtica per a elles que per a ells. En canvi, en relació amb els drets lingüístics, el 1848 els suïssos eren infinitament més democràtics que els espanyols o els francesos del segle XXI.

Mentre els ciutadans no siguin iguals davant la llei, un règim no pot considerar-se un estat de dret. El franquisme "atado y bien atado".