Aquesta frase es diu evidentment en una de les llengües imposades, el castellà a la part de Catalunya administrada per Espanya i el francès a la part de Catalunya administrada per França. I es pot dir de bona fe o per pur cinisme.
Si el qui la diu és una persona de bona fe, caldrà fer-li entendre que ningú no aprèn una llengua si no la parla, que l'única manera de respectar el català és parlar-lo i no provar amb males arts (al·legant que no l'entén qui porta anys vivint entre nosaltres sense haver-ho intentat) que la resta hàgim de deixar de parlar-lo, que és la manera de contribuir a la seva extinció.
Sovint, però, qui diu això ens fot tot fotent-se de nosaltres: com aquell assassí de comèdia que, després d'apunyalar repetidament la víctima, que perd sang a dolls, li diu "no et dono la mà per educació, que les tinc tacades de la teva sang".
Quan algú ens digui "Jo no parlo en català per respecte" hem de provar, per si va de bona fe, de convèncer-lo que ens molesta més que no el parli que no pas que el parli amb dificultats; i si realment el que passa és que no el vol parlar, li hem d'exigir que almenys no ens tracti d'imbecils amb el seu pretès respecte d'opereta.
"Si respectes el català, parla'l".
Escrit el 2003/08/02
Addenda del 2011: el Cruyff va dir, en acceptar el càrrec de seleccionador català, que no parlaria en català per no violar-lo; sort que de petit tenia més seny i va decidir violar l'holandès, sinó avui seria mut (encara que no sé si es notaria la diferència), perquè, com diu el refrany, "fent i desfent aprèn l'aprenent".
